Comença durant un rodatge, enmig d'una escena que tindrà finalment una rèplica real que conferirà al film una estructura circular. Allà es coneixen un fotògraf (Fabio Testi) i una actriu fracassada (Romy Schneider), que són guapíssims i misteriosos i que s'enamoren a primera vista. D'això va aquesta pel·lícula: d'amors incondicionals, desesperats i tan excessius com la posada en escena de Zulawski.
Els plans generals filmats amb objectius angulars conviuen amb els primeríssims plans dels protagonistes, i la lletjor d'alguns personatges i situacions (tot allò relacionat amb els rodatges pornogràfics i les orgies muntades per un gàngster a qui el fotògraf deu diners i favors) conviu amb la bellesa immarcescible de Romy Schneider en un dels papers més intensos de la seva carrera. Ella no és feliç perquè el fotògraf no sap com ajudar-la -tot i que ho intenta de veritat- i el seu marit no sap estimar-la (Jacques Dutronc interpreta el personatge, un cinèfil que col·lecciona imatges, bufonesc al principi, finalment tràgic); tampoc no és feliç l'intel·lectual alcohòlic que ha perdut l'amor de la seva dona, antiga amant del fotògraf; i potser tampoc no és feliç l'actor interpretat per Klaus Kinski, qui no podia faltar en aquest festival barroc redimit per un esperit romàntic que acaba imposant-se.