WARFARE

Després de "Civil War", Alex Garland, amb el concurs de l'ex-marine Ray Mendoza en la direcció i en un guió basat estrictament en la seva experiència, reincideix en el gènere bèl·lic (o antibèl·lic), i reprodueix en temps real una complicada situació viscuda per soldats americans rodejats per l'enemic, en un entorn urbà durant la guerra d'Iraq. 

"Warfare" (2025) només aspira a transmetre sensacions, i Garland torna a lluir-se en l'apartat sonor, ideal per traslladar la desorientació dels marines o per mostrar a conveniència els punyents crits de dolor dels ferits.

CIVIL WAR

"Civil War" (Alex Garland, 2024) no explica els motius de la guerra civil que assola els Estats Units. Potser no calia, en tractar-se d'una hipòtesi plausible (malauradament). D'altra banda, no és tant un film polític com un títol d'aventures de reporters de guerra plantejat en clau postapocalíptica (Garland és el guionista de "28 semanas después"), en què els protagonistes han de recórrer la distància que separa Nova York de Washington per entrevistar el president, si encara és viu, tot afrontant riscos a cada cantonada i traginant una fotògrafa que sembla una nena i un periodista massa vell per viatjar sol. La fragilitat d'aquests passatgers i la violència extrema inherent a qualsevol revolució afavoreixen el clima de suspens, complementat amb una reflexió sobre l'afició a jugar-se la vida cercant una bona instantània. 

"Civil War" és un film visualment elegant i que fa un ús imaginatiu de la banda sonora, i és molt trepidant en un tram final que evoca algun videojoc, però no és necessàriament millor que alguns precedents ja llunyans del subgènere, com "Bajo el fuego" o "Salvador". En qualsevol cas, el preferim a la pel·lícula anterior del director de la -aquesta sí- notable "Ex_Machina", i ens referim a "Men" (2022), un film de terror que comença amb la protagonista viatjant al camp per oblidar una tragèdia personal (per què comencen així totes les pel·lícules d'horror recents?) i que avança pesadament fins a un clímax gore que podria ser (o no) una metàfora sobre el masclisme portada a l'extrem.

EX_MACHINA

El tema de la intel·ligència artificial ha originat unes quantes bones pel·lícules. "Ex_Machina" (Alex Garland, 2015) n'és una d'elles. Òpera prima del seu director (abans, guionista en diversos títols de Danny Boyle), és un film elegant i magnètic. Sembla una barreja entre Polanski i Spielberg i només afegiré que l'espai tancat en què transcorre tota l'acció és més aviat minimalista però que la màquina del títol hi aporta la calidesa necessària.