Ens situa hàbilment en una època crucial de la nostra història, recorrent en diversos moments a la pantalla dividida, omplint la banda sonora de hits nacionals i internacionals, per arribar al moment àlgid en què Carolina Yuste fa de Massiel i canta el La-la-la, després de la plantada de Joan Manuel Serrat, que volia fer-ho en català per treure's del damunt l'etiqueta de botifler (ja veieu de què li ha servit). O era una qüestió de compromís? Perquè d'això parla també la sèrie: dels compromisos que cal tenir amb un mateix, de les renúncies que calen per poder avançar.
Si no us he convençut, ho repetiré: surt Carolina Yuste.
