EL VESCOMTE MIGPARTIT

Dos fragments de 'El vescomte migpartit' d'Italo Calvino:

"Tant de bo tothom pogués sortir de la seva enteresa obtusa i ignorant. Estava sencer i totes les coses eren per a mi naturals i confuses, estúpides com l'aire; creia que ho veia tot i només era l'escorça. Si mai et converteixes en la meitat de tu mateix, i t'ho desitjo, noi, entendràs coses més enllà de la intel·ligència comuna dels cervells sencers. Hauràs perdut la meitat de tu mateix i del món, però la meitat restant serà mil vegades més profunda i preciosa. I tu també voldràs que tot sigui migpartit i esqueixat a imatge teva, perquè bellesa i saviesa i justícia només són en allò que està fet miques."

"Això és el que té de bo estar migpartit: que entens la pena que sent tothom i tota cosa per la pròpia incompletesa. Jo era sencer i no ho entenia, i em movia sord i sense poder-me comunicar entre els dolors i les ferides sembrades pertot arreu, allí on, quan ets sencer, menys goses creure. No sóc jo sol, Pamela, que sóc un ésser escapçat i arrabassat, sinó tu també i tothom."

SURREALISTA O METABOLISTA?

Procrastinant - en aquestes immenses golfes que són els tumblr. - he descobert una sèrie de René Magritte que porta per títol l'esguard o la mirada mental.

René Magritte 'Le regard mental' 1947

Però, per molt que l'observi, veig aquesta mirada més pròpiament metabolista que no pas surrealista.

Kisho Kurokawa 'Nakagin Capsule Tower' 1972

L'HOME MANUSCRIT

Fragments de 'L'home manuscrit' de Manuel Baixauli:

"He viscut sempre perdut dins d'una jungla d'interrogants, sense tocar parets, orfe de certeses. Sempre he triat camins abruptes. Camins ignots amb destinació ignota. Avance quan no sé on vaig. No sé mai on vaig. Cada matí comence una pel·lícula de què ignore la fi."

"Sempre he triat el camí escabrós, la vorera on casca el sol, els dies de vent i de pluja. No ho he fet sempre convençut. Millor: no ho he fet mai convençut. M'assetgen els dubtes, m'ho he de rumiar. M'assetgen els dubtes com les mosques a l'estiu."

"El confort és la mort. L'abisme, com un espill, com la ganyota d'un cadàver, diu veritats a la cara. Però la intensitat és fugaç."

"Sóc autor d'un sol llibre, que no estarà acabat fins que no muira. Les meues obres completes: el Dietari, que refaig i actualitze cada dia, que no publicaré a trossos, que no esquarteraré. El Dietari: un llibre i molts alhora, on cada anècdota, cada personatge, cada descripció, cada pensament o somni o malson participa en l'equilibri del conjunt. El meu reflex en l'espill, la meua ombra sobre paper, l'eco de la meva veu. El meu Llibre dels llibres."