Fragment de 'Moo Pak' de Gabriel Josipovici:
"A desgrat d'elles mateixes, va dir, les ciutats són una cosa molt notable. Com que no estan i no podran estar mai del tot planificades, cadascuna d'elles ha conservat una vida pròpia. Fem tot el que podem per destruir-les, per controlar-les, va dir, però només aconseguim transformar-les. Només els escriptors poden fer justícia a les ciutats, va dir, els pintors i els compositors estan indefensos davant seu. Només els escriptors en poden copsar la diversitat, les múltiples capes de temps i d'història que determinen la composició de cadascuna d'elles. Els pintors estan obligats a concentrar-se en un moment concret, va dir, i n'hi ha que ho han fet de forma brillant, com ara Dix i Grosz, Hogarth i Richard Hamilton. Però els escriptors poden transmetre una noció del creixement i la decadència, de la varietat i la imprevisibilitat de les ciutats, poden expressar la sensació que tenim quan hi transitem que les ciutats s'escapoliran sempre de qualsevol intent de domesticar-les i donar-los un sentit."