Fragment de 'The Broom of the System' de David Foster Wallace:
T'ha fet allò de l'escombra, a tu? No? I ara què fa servir? No. Doncs el que em va fer a mi, que aleshores devia tenir vuit anys, o dotze, potser, qui se'n recorda, va ser fer-me seure a la cuina, treure una escombra de palla i començar a escombrar el terra furiosament, i en acabat em va preguntar quina part de l'escombra era més elemental, més fonamental, a parer meu, si el raspall o el mànec. Jo no em sabia decidir, i ella escombrava cada cop amb més violència, i em vaig posar nerviós, i finalment, quan li vaig dir que suposava que el raspall, perquè en certa manera es podia escombrar sense el mànec, només agafant el raspall, però que amb el mànec i prou no podies escombrar, ella es va llançar sobre meu, em va fer caure de la cadira i em va cridar alguna cosa com ara això a l'orella: “Exacte, i això perquè tu la vols per escombrar, oi, l'escombra? És per això, oi, que la vols?” Etcètera. I qui si l'escombra la volguessin per rebentar finestres, aleshores seria el mànec, el que seria l'essència fonamental de l'escombra, i tot seguit ho va il·lustrar amb la finestra de la cuina, amb un terrabastall que va fer venir tots els criats; però si l'escombra la volíem per, posem per cas, escombrar els vidres esmicolats, escombra, escombra, aleshores l'essència era el raspall. Ah no? I ara què fa, si no? Ho fa amb un llapis? Tant és. El significat com a tret fonamental. La fonamentalitat com a ús. El significat com a ús.
