PENSAMENTS HERMÈTICS (LI)

El temps és art.

Wim Wenders 'In weiter Ferne, so nah!' (1993)

L'HOME QUE CAMINA

On hauré vist abans aquest home?

Buster Keaton 'The General' 1926

Aquest no era un tal Travis?

Wim Wenders 'Paris, Texas' 1984

O potser era un altre?

Henri Cartier-Bresson 'Alberto Giacometti' 1961

* El títol del post fa referència a "L'Homme qui marche", escultura d'Alberto Giacometti.

PENSAMENTS HERMÈTICS (XLV)

Stories only exist in stories (whereas life goes by without the need to turn into stories).

Wim Wenders 'Der Stand der Dinge' (1982)

HABITACIÓ 666

"Chambre 666" és un film documental dirigit per Wim Wenders. Durant el Festival de Cannes de 1982, Wenders col·locà una càmera estàtica a l'habitació 666 de l'Hotel Martinez. En aquesta habitació, va anar rebent cineastes com Michelangelo Antonioni, entre d'altres, perquè responguessin, en un rodet de 16mm, la següent pregunta: és el cinema un llenguatge a punt de perdre's, un art a punt de morir? Antonioni respon que és difícil parlar sobre el futur del cinema.

Però si allà on diu cinema digués arquitectura, on diu film digués projecte... el seu discurs no grinyolaria gens. Perquè tant el cinema com l'arquitectura corren el perill de morir. Si no han mort encara.

En realitat sempre hi ha aquest descart entre la mentalitat d'avui i aquella que serà la mentalitat de demà, que nosaltres encara no podem preveure.

Ni tan sols sabem com seran fetes les cases. Aquestes cases que veiem a fora la finestra, probablement, en un demà no existiran més.

No hem de pensar tant en la... en un demà breu, sinó que hem de pensar en un futur que potser no acabarà mai, probablement.

Com diu ell mateix, potser només podem fer una cosa: adaptar-nos. Adapatar-nos tot re-visionant el seu "Deserto rosso".

NOTES BERLINESES (XXIX)

I així doncs tinc "BERLÍN" representant
"EL MÓN".
No conec cap altre lloc amb una afirmació més sòlida.
Berlín és "un lloc històric de la veritat."
Cap altra ciutat té una imatge tan significativa,
tan un LLOC DE LA SUPERVIVÈNCIA,
tan exemplar del nostre segle.
Berlín està dividida, com el nostre món,
com el nostre temps,
com els homes i les dones,
els joves i els vells,
els rics i els pobres,
com tota la nostra experiència.
Molta gent diu que Berlín és "desastrosa."
Jo dic: hi ha més realitat a Berlín
que en qualsevol altra ciutat.
És més un LLOC que no pas una CIUTAT.
"Viure a la ciutat de la veritat no dividida,
caminar amb els
fantasmes invisibles del futur i
del passat... "
Aquest és el meu desig, de camí a
esdevenir un film.

WIM WENDERS 'An Attempted Description of an Indescribable Film' (1986)

MOVIMENT FALS

Sis moments de la pel·lícula 'Falsche Bewegung' (1975) de Wim Wenders.

"Vull ser escriptor, però, com ser-ho amb tanta desgana cap als altres? Si pogués escriure... Escriure..."

"Vaig contemplar la plaça, allà baix. De sobte vaig sentir enormes desitjos d'escriure alguna cosa."

"En el camí fins aquí, m'he adonat que encara hi ha un paisatge a Alemanya. Vaig voler aturar-me moltes vegades i no vaig fer altra cosa sinó anar cada vegada més de pressa."

"També pot passar que un vulgui escriure sense saber què, desitjar escriure com qui vol caminar. Sí. La necessitat no és escriure, sinó desitjar escriure. Potser tampoc és estimar la necessitat, sinó voler estimar."

"De vegades mirava una bona estona cap endavant sense fixar-me en res de particular. Després tancava els ulls i era la imatge del record la que em mostrava el que havia vist abans. Quan escric, tanco els ulls i també veig clares les coses que abans no havia volgut veure amb els ulls oberts."

"No em sentia desesperat, sinó cada vegada més idiota. I amb cara d'idiota observava als desesperats de veritat. Però em movia pel paisatge de formigó com si jo encara fos aquell a qui tot li passava: l'heroi."

"AL DI LÀ DELLE NUVOLE"

Segons El Lissitzky, un Proun és un projecte d'afirmació del nou. És l'espai intermig on pintura i arquitectura, suprematisme i constructivisme, es troben. És la creació de la forma i el control de l'espai. És allà on s'equilibren les tensions entre les forces individuals. On la buidor, el caos, l'artificial esdevé ordre, certesa i forma plàstica.

El poder del Proun és crear intencions. Comença en una superfície plana, convertint-se en un model d'espai tri-dimensional, i passa a construir tots els objectes de la vida quotidiana. El Proun va més enllà de la pintura i de la màquina. L'objectiu no és representar sinó crear alguna cosa independent de tot factor condicionant.

El Lissitzky 'Wolkenbügel' (1925)

Els Wolkenbügel, o núvols d'acer, són l'antítesi dels gratacels. Són unes construccions, en forma de mènsula, que posen èmfasi en l'horitzontalitat. Perquè la forma més natural de moure's és l'horitzontal i no pas la vertical. Perquè els humans no podem volar.

Així doncs, aquestes construccions horitzontals s'aguanten per tres torres d'ascensors de cinc pisos que connecten l'edifici amb el metro i el carrer. Són com una fita per orientar-se en el vast espai urbà. Com unes portes que confereixen una nova dimensió a la metròpoli moderna.

Hans Hollein 'Überbauung Wien' (1960)

Per Hans Hollein, l'arquitectura és un mitjà de comunicació. Els arquitectes han de deixar de pensar només en construccions. Perquè l'arquitectura ens afecta. La manera en què prenem possessió d'un objecte, com s'utilitza, esdevé rellevant.
 
Els arquitectes han d'aprendre del desenvolupament de l'enginyeria militar. En el sentit que aquesta no ha quedat pas ancorada en les fortificacions sinó que ha deixat enrere la seva connexió amb la construcció per aprofitar-se de les noves possibilitats tècniques. Alliberada de les limitacions tecnològiques del passat, l'arquitectura podria treballar més intensament amb les qualitats espacials i amb les qualitats psicològiques. Els espais tindrien més propietats hàptiques, òptiques i acústiques.

Hans Hollein 'Superstructure over Manhattan' (1962)

Un edifici no ha de mostrar el seu propòsit. No és una expressió d'estructura. Tampoc ho és de construcció. No és recinte ni refugi. Un edifici és ell mateix. L'arquitectura no té cap propòsit. El què construïm ja trobarà la seva utilitat. Una arquitectura no determinada per la tècnica sinó que utilitza la tècnica. Pura i absoluta arquitectura.

A través de la paròdia i la ironia, la postura crítica esdevé projecte. Un projecte que és tan concepte com proposta i alhora protesta contra el funcionalisme i l'utilitarisme estrictes. No és pas doncs una qüestió entre art i arquitectura. Perquè tot és arquitectura.

Don't get me wrong, I'm not a philosopher. On the contrary, I'm someone profoundly attached to images. I only discovered reality when I began photographing it — photographing and enlarging the surface of things that were around me. I tried to discover what was behind them. I've done nothing else in my career.

Michelangelo Antonioni & Wim Wenders 'Al di là delle nuvole' (1995)

D'ÀNGELS I ENGELS

Aquesta nit he somiat la continuació d'In weiter Ferne, so nah!

Entre les ruïnes de l'aeroport de Tempelhof,

Cassiel i Winter dissertaven sobre la vertadera naturalesa de Friedrich Engels.

Tot en blanc i negre.

M'hauré convertit també en un àngel?

De moment encara no sé com desplegar les ales.

Però tot arribarà.

Fortsetzung folgt.

LA INVOCACIÓ DEL MÓN

Tal com vaig anar amunt, al sol hi va aparèixer la boira de la vall...
El foc al marge de les pastures...
Les patates entre les cendres...
L'embarcador a la llunyania en el llac...
La creu del Sud,
El llunyà Est,
El gran Nord,
El salvatge Oest,
El Gran Llac dels Óssos!
La Illa de Tristan de Cunha.
El Delta del Mississipí.
Stromboli.
Les velles cases de Charlottenburg.
Albert Camus.
La llum de l'alba.
Els ulls d'un nen.
Nadar al salt d'aigua.
Les clapes de les primeres gotes de pluja.
El sol.
El pa i el vi.
Saltironejar.
La Pasqua.
Les vetes de les fulles.
L'herba ondulant.
Els colors de les pedres.
Els còdols a la llera del riu.
El mantell blanc a l'aire lliure.
El somni de la casa...
__________________en la casa.
El pròxim dormint a l'habitació del costat.
La tranquil·litat del diumenge.
L'horitzó.
El resplendor de la llum de l'habitació...
_________________________________en el jardí.
El vol nocturn.
Anar en bicicleta sense mans.
La bella desconeguda.
El meu pare.
La meva mare.
La meva dona.
El meu fill.

WIM WENDERS & PETER HANDKE 'Der Himmel über Berlin' (1987)

ALÍCIA A LES CIUTATS

Quatre moments de la pel·lícula 'Alice in den Städten' (1974) de Wim Wenders.

"Parlar amb un mateix... és més escoltar-se que no pas parlar."


"En aquesta ciutat, quan arribes a una cruïlla... és com arribar a una clariana dins el bosc."


"Vull fer-te una foto perquè sàpigues quina pinta tens."


"Les parcel·les buides semblen tombes... tombes per a cases."

NOTES BERLINESES (I)

"No aconsegueixo trobar la Potsdamer Platz. Aquí? No pot ser! A la Potsdamer Platz hi havia el... Cafè Josti... Allí, a la tarda, conversava, prenia un cafè, i observava al públic, després de fumar el meu puro de Loese i Wolf, un conegut comerç de tabac. Aquí, just al davant. Aquesta no pot ser la Potsdamer Platz! No hi ha ningú a qui preguntar. Era una plaça plena de vida! Tramvies, òmnibusos de cavalls i dos automòbils, el meu i el del xocolater. Els magatzems Wertheim també estaven allí. I després, tot d’una... penjaren banderes, allí... Tota la plaça estava repleta... I la gent no era amable, i la policia tampoc. Però no pararé fins que no hagi trobat la Potsdamer Platz. On són els meus homes? On sou vosaltres, nens meus? On són els meus, els simples, els primigenis? Nomena’m, musa, al pobre trobador immortal, qui, abandonat pels seus mortals oients, ha perdut la seva veu. Ell, que d’àngel del relat es va convertir en l’ignorat o burlat organista, fora, en el llindar de la terra de ningú."

WIM WENDERS & PETER HANDKE 'Der Himmel über Berlin' (1987)