NOTES BERLINESES (XXXIV)

"El tramvia de cavalls ha desaparegut, i també ho farà el tròlei, i algun excèntric escriptor berlinès del segle XXI, amb el desig de retratar el nostre temps, anirà a un museu d'història de la tecnologia i trobarà un tramvia amb cent anys d'edat, groc, tosc, amb seients corbats a l'antiga, i en un museu de vestits antics traurà de l'oblit un uniforme de conductor negre de botons brillants. Després anirà a casa i recopilarà una descripció dels carrers de Berlín en dies passats. Cada cosa, cada petitesa, serà valuosa i significativa: la bossa de mà del conductor, l'anunci sobre la finestra, aquell peculiar moviment de sacseig que els nostres besnéts potser imaginaran - tot serà ennoblit i justificat pel seu envelliment.

Penso que aquí rau el sentit de la creació literària - representar com els objectes ordinaris es reflecteixen en els gentils miralls dels temps futurs; trobar en els objectes que ens envolten la tendresa fragant que només la posteritat discernirà i apreciarà en temps llunyans quan qualsevol petitesa de la nostra ordinària vida quotidiana esdevindrà exquisida i festiva en si mateixa - temps en què un home que podria vestir-se amb la jaqueta més ordinària d'avui es disfressarà per un elegant ball de màscares."

VLADIMIR NABOKOV 'A Guide to Berlin' (1925)

PARLA, MEMÒRIA

Fragments lepidopterològics de 'Speak, memory' de Vladimir Nabokov:

"He caçat papallones en diversos climes i amb diverses disfresses: com un nen bonic amb bombatxos i capell de mariner; com un cosmopolita esprimatxat expatriat amb calces de franel·la i boina; com un home gran gras, sense barret i amb pantalons curts."

"En un camí que sobreplomava el Mar Negre, a Crimea, entre arbusts de floració cerosa, el març de 1918, un sentinella bolxevic garrell intentà arrestar-me perquè feia senyals (amb la xarxa, digué) a un vaixell de guerra britànic. A l'estiu de 1929, cada cop que travessava caminant un poble dels Pirineus orientals, si per cas mirava enrere, veia damunt dels meus passos els vilatans immòbils en les diverses posicions en què el meu pas els havia agafats, com si jo fos Sodoma i ells fossin la muller de Lot. Una dècada més tard, als Alps Marítims, una vegada vaig veure que l'herba s'ondulava d'una manera serpentina al meu darrere perquè un gras policia rural em seguia fent ziga-zaga, arrossegant-se damunt de la panxa, per descobrir si entrampava ocells cantaires. Amèrica encara ha mostrat més d'aquest interès mòrbid per les meves activitats reticulars que no pas altres països... potser perquè ja tenia la quarantena quan hi vaig anar a viure, i com més gran és un home més extravagant sembla amb una xarxa de caçar papallones a la mà."

"De tota manera, en les meves caceres de papallones sempre vaig preferir de caminar que qualsevol altra forma de locomoció (llevat, naturalment, d'un seient volador que planés sense pressa per damunt de l'estora de plantes i de roques d'una muntanya per explorar, o que volés per sobre, arran, de la teulada florida d'una selva tropical); perquè quan camines, especialment per una zona que has estudiat bé, produeix un plaer exquisit d'allunyar-se de l'itinerari per visitar, per ací i per allà prop de la vora del camí, aquesta clariana, aquesta fondalada, aquesta o aquella combinació de terra i de flora, visitar per dir-ho així, una papallona coneguda en el seu hàbitat concret, per tal de veure si ja ha sortit el capoll, i si és així, com li van les coses."

"Confesso que no crec en el temps. M'agrada de plegar la meva catifa màgica, després de fer-la servir, de manera que se sobreposi una part del dibuix damunt d'una altra. Deixem que els visitants ensopeguin. I el moment en què frueixo més de l'absència del temps, en un paisatge escollit a l'atzar, és quan em trobo enmig de papallones rares i les plantes de les què es nodreixen. Això és l'èxtasi, i darrere l'èxtasi hi ha alguna altra cosa que és difícil d'explicar. És com un buit momentani en què es precipita tot allò que estimo. Una sensació d'ésser una sola cosa juntament amb el sol i la pedra. Un estremiment... envers el geni contrapuntístic del fat humà o envers els fantasmes sensibles que satisfan tots els capricis d'un mortal afortunat."

PENSAMENTS HERMÈTICS (XXIV)

L'home és un caçador de papallones.