EL MOVIMENT (Psico a Tossa) DIVERSIONS i RESPECTE

El Mar...

A voltes roent, a voltes fresc, amb les calmes i les tempestes, amb el calor i la humitat o la brisa...tot es combina i fa que a l’igual que les muntanyes, el gel, la neu, els camins, el verd de l’herba, o els rierols...sigui sempre cambiant...és MOVIMENT...queda enrera ja la visió de la rimaya de l’accés a la Comanche...queda enrera el diedre de 65 metres i el fluir amb la J. per la paret inmensa amb el gran buit al voltant...ara soc sol damunt l’aigua..però sento el mateix...vibracions, variacions i moviments, canvis constants que em fan fluir a través d’ells...tot es mou i m’agrada també...
En aquesta Foto o següents: LARNAU 7a+/10 a Tossa. Bella via de pas a bloc en rom i regleta. La variant directa per la dreta ha esdevingut FLOWTHING 7c/`c+ de dinàmic bloquero i de precisió...Avui les preses están humides, demà seques, al matí fa recalor, al migdia el sol esclata contra les espatlles i els roms tenen millor tacte...tot es mou i en una estona la vista s’acostuma a quest entorn oscil.lant...de cap per avall al repòs, un altre intent boig a saltar cap al caire de la regleta TRIDIT...la bola de sortida “ha petat” (¿?? Diumenge hi era!!!!)...la roca també és variable...MOVIMENT.

El sol es mou també, il.lumina l’horitzó, la galta dreta, l’espatlla dreta, el cap, els ulls,l’esquena, la galta Esquerra i se n’anirà més tard...MOVIMENT, passa el temps..més moviment...una altra ona, i una altra, i en perdo el compte. Quan surto trepant espero el moviment de l’ona per pujar a la presa i sortir de l’aigua que em fa ingrávid...peso més fora...em fan mal les mans, m’asseco i hi torno...salto i caic de nou...buffff...

Molts pegues...però no m’avorreixo..és la BÚSQUEDA del moviment, en tant sols 8 metres, amb un crashpad líquid que m’acull burleta a cada remullada...volo de cap, de cul, de costat, en espiral...tot a tenor de cada postura des de la qual l aroca em projecta avall un i altre cop, cada vegada, aquest maleït i alhora adorat MOVIMENT...és com una mena de juguesca entre la roca i un aprenent de bodyshatwa que sap que hi ha “el truc” però no logra copsar-lo...no tinc cap altre sensei que el mar dins del cap, les oïdes tapades, el moquet al nas, la sal...

Ara sembla que m’he pillat millor, però caic
Ara sento un flow en saltar, m’aguanto un instant de la regleta, però caic...
Quin espectacle les 30 guiris borratxes al iot...”GO!GO!GOOOOOO! Yipieeeeh”...però caic
Ara ja estic sol..la parelleta enamorada ha pirat a l’altra cova...suposo que no a escalar...em concentro millor..però caic

I caic,i caic, i caic..i torno a caure…

Circumstàncies…la humitat, les mirades, que si abans ha passat un paio amb els gats gotejant i això no pot ser, que si estic descentrat a l’univers i això no pot ser, que si se’m fa tard i no pot ser que davant d’un moment còsmic com aquest ( ho és???) estigui patint per si un minut més o un minut menys....que si...buah...EXCUSES...

UN darrer cop? ( de vegades funciona la miniaposta mental que em faig, com si del darrer intent en tragués una força final...), però com que m’autoenganyo i en realitat sé que no és el darrer...caic de nou.

Foto anterior i la de sobre: Rotpunkt a SOLECITO 7c+/12. Pas a bloc a l'inici, baixet, resistència i final de coets amb dinàmic estil "Rei del Mambo" amb ja una mica de aire sota els peus...via deu estrelles de CALA BARQUES. Mallorca ( Foto: Mar Roig)

Avui no, ni demà...algun dia...he sentit el meu cos més acomodat al repòs, que no em canso tant en moure els peus en aquells dos segons abans del lance...bon flow...sortirà...és la BUSQUEDA, EL MOVIMENT de les coses, la vida és BUSQUEDA, de VIDA, de MOVIMENTS, és MOVIMENT, ÉS BUSQUEDA, la búsqueda es vida, la vida és búsqueda...”sortirà”.

Encadenant al segon intent AFROMAN 7b/15 a COVA DIABLE. MALLORCA. Via deu estrelles de sostre i canto, resistència atlètica i sortida trepant ( 6a) a 20 mts sense complicació...en la guia clàssica apareix com a 7b+, en la actual com a 7a...s'apropa més a la cotació guiri que a la local...(Foto Mar Roig)

Bellesa i Roca a LOCK,STOCK &TWO SMOKING BARRELS 8a/20. Una noia francesa testa la seva coordinació en un intent no fructífer al lance clau de la via...per provar que no quedi, devia pensar...la via anterior que va provar sense encadenar-la era 6c...(Foto Mar Roig)

LOBSTER 6c/20. Una bona i alta via de la que surts amb el cor a cent després de un sostre on volen peus a una alçada similar a les cadenes d'AGONIES o el Gruyere, el darrer moviment facil el fas amb taquicardia divertida...En la FOTO, Pol lluitant desesperat instants abans d'una perillosa caiguda que va acabar amb els companys treient-lo del mar...al final de vies llargues no usar magnesi es pot pagar amb un bon cop contra l'aigua...cal apendre a caure, anar ben equipat segons les circumstàncies, i ser conseqüent...en aquest cas apart del fort cop i l'ensurt dels rescatadors no va haver-hi conseqüències greus...(Foto:Mar Roig)

Com deia en Girbén...de 3.400 a -2 mts (quan em submergeixo)...el mateix fanatisme, encara que l’entorn, les persones i les coses canviin...sé que trovaré el METHOD, és qüestió de temps, de deixar fluir “la cosa”, allò que ens fa trobar la sortida, EL MOVIMENT DEL MOVIMENT.

"FLOWTHING" 7c/c+ 8mts, TOSSA Juliol 2009.

Ja fa dies que la gent em demana quines vies hi ha a Tossa, altres l'accés...us deixo el que fins ara crec que hi ha, i com arribar...sobre els graus...buf...ni cas...és tot orientatiu...la dificultat "pura" seria en grau Stbenet ( no FB), i si li afegiu un miniplus pel tema de estar a pèl sobre el mar, o una lletra si escaleu amb els gats molls i sense magnesi...pos surt el que surt.

NOTA IMPORTANT: No es una bronca, però sí un toc per tal que ho tingueu en compte els qui us sentiu aludits:

1) La base on la gent descansa ES PLENA de burilles...és cert que h ha pescadors al tard..millor que siguin les seves només les que es queden...
2) EL PSICOBLOC és una disciplina de la escalada esportiva, o el bloc, o el que sigui....hi ha qui se'l pren com una activitat poc seriosa ( cap problema)...però hi ha qui li agrada com ua activitat totalment seriosa...escalar mullat apart d'absurd ( qui escala xop una via generalment, sense magnesi i al sol?) provoca que el que vé després es trobi cantos humits, mullats i suats...en general la humitat és un factor a tenir en compte en el psicobloc...seria millor que fos la mínima inevitable no?
PER ACCEDIR a les vies NO CAL MULLAR-SE i nedar per arribar a les vies...si no sou capaços de fer el destrepe ja no cal ni plantejar-se les vies ( molt més dures). EN CAS DE CAIGUDA no costa res portar tovallola, alguns peus de gats secs, bosses de magnesi de recanvi, magnesi líquid...i currar-s'ho pel que vé després...o no?...és desesperant veure algú talonejant amb el gat regalimant on tu just després vols pillar-te per provar un projecteUs imagineu algú ue arriba a un bloc que proveu fanàtocament i s'h posa amb els gats mullats i enfangats i les mans untades de crema?...És una qüestió de respecte als companys...En 3 anys no he vist ni un sol encadene en l'estil "tarambana"...

NOUS PSICOBLOCS a TOSSA !!!

El deseo vence al miedo...
Mateo Alemán (1547-1613) Novelista espanyol


Dissabte al matí la cova de l'esquerra de Tossa va estar unes hores "on fire"!!!


Després de superar caravanes de banyistes l'Armada del Vallès ( Jaumet, Josete, Pol, Ara i Ivan, amb altres amics), va amarar davant la cova de Tossa, per veure "què hi havia".
Amb la Lila vam deixar l'Arnau amb els meus pares i vam baixar corrents cap allà, per no perdre'ns el festival.
Un cop reunits una part de la tripulació va desertar d'inmediat, escalaven poc i l'aspecte desplomat de la cova, junt amb un mar una mica violent, van incitar part de la colla a fer una "caleta" enlloc de una "coveta".

El Jaumet, ansiós, es va calçar els gats i va encarar la versió "light" ( des de la repisa), de "CHIRINGUITO PLAY"...va fer-la amb el repòs a la repisa al flash, i ja de seguida se li va veure el fanatisme en la mirada...
L'Ara i el Josete van repetir la gesta, amb reposos, alguna variant i igual èxit...i com que ja em quedava enregollat de tant "flashejar" vam decidir currar una mica i arreglar les instal.lacions per pujar des de l'aigua. Vam col.locar un parabolt per penjar una corda amb nusos, donat que el mar estava realment mogut i es feia difícil sortir-ne en cas de caiguda. Igualment vam posar un bolt damunt del desplom de la dreta, per confirmar que la sortida fos viable...i ho era!!!
El primer intent va ser desesperat...la línia no presentava continuïtat. Remullada i una altra bossa de magnesi...
El segon intent va ser un èxit parcial...la línia era bona, canto franc i un dinàmic des de un invertit a dues mans, fins un canto molt bo...peus volats i...i...i remullada...
Cansat ja de caure vam despenjar-nos del parabolt...i vam veure UNA SORTIDA POSSIBLE!!!...amb els cantos marcats el Jaumet es va encarar a la nova via...i la va encadenar al primer intent!!! Seguidament ho vaig provar jo i va sortir també...quina il.lusió!!!!!!!!...un desplom accentuat, canto bo, roca bona i uns 12 metres a la sortida...En Josete li va donar fins a 3 intents ,encara que entossudit en no dur magnesi, i el crux el va escopir a l'aigua sense pietat...
En Pol va arribar molt posat i li vam flashejar les dues vies que va fer seguides...

Fanàtics, vam intentar treure una sortia DIRECTA a la via que acabavem de encadenar, i novament la inspecció "per dalt" va mostrar preses viables...aquesta vegada el tema era més seriós, més roms, un invertit i una petita però franca regleta on calia ja apretar de veritat...en un intent "èpic" vam encadenar una TERCERA VIA!!!!! El Jaumet va caure en l'intent i el Pol també...
Allò era fantàstic, les ones bramant sota els peus, alçada mitjana sense ser massa perillosa, roca viable i dues vies guapíssimes encadenades:


"PSICOBLOG" (6c-10 ) 1a Oriol i Jaumet
"LARNAU" (proposta de 7a-12 . 1a Oriol). Sortida directa de l'anterior


L'accés ambdues es fa flanquejant per vires fins a peu del despom, es fa una fàcil travessa, es supera un desplomet per arribar a la repisa de partida i s'encara les vies.


La veritat es que NO SE SI PEL SOL i el MAR EN SÍ (que et deixa baldat), o per la ADRENALINA, però a mitja tarda estavem tots aplanats i molt torrats. Vam plegar veles i la veritat es que després de unes birres a la furgo-nevera del Jaumet, la Lila va conduir cap a casa i vaig dormir pràcticament fins l'endemà ( excepte el biberó de les 05:20 de l'Arnauet!!!).

Quan en sàpiga penjem els vídeos, de moment penjo la ressenya completa que anirem actualitzant.

EL GRAU: Marquem la dificultat NO DE BLOC sinó DE VIA ( no es tracta de boulders ni de travesses sinó de vies de totxo sobre el mar), i la ALÇADA DE LA SORTIDA. Entenc que la alçada màxima és la que quan s'encara la via has de estar disposat a saltar/caure...casualment, fins ara a les vies obertes aquest el CRUX és a dalt de tot


No tenía miedo a las dificultades: lo que la asustaba era la obligación de tener que escoger un camino. Escoger un camino significaba abandonar otros.

Paulo Coelho (1947-?) Escritor brasileny.

PSICOBLOC PROPER ( "Me lo dijo PERE, que estuuuuuvo en Tossa...*")

*Per als menys carrosses...cap als anys 70, es va popularitzar una canço de l'estiu, amb la enganxosa lletra " Me lo dijo Perez, que estuvo en Mallorca" una birra si veniu a escalar
a Tossa pel qui encerti el grup que la cantava ...

Seguint les indicacions del PGB en el seu POST sobre aquest indret (http://parabolt.blogspot.com/2007/06/aigua.html ) , i amb l'esperança que fos una solució
per a el proper estiu ( que per motius "familiars" segur que no serà com els anteriors..),
vam anar amb la LILA a coneixer aquesta COVA que en les fotos del PGB apareixia
com el FUTUR del PSICOBLOC a la Costa Brava.


El balanç va ser de un "6" esperançat, i que currant-s'ho pot esdevenir un "8",
amb possibilitats reduïdes però intreressants.

El granet de la Costa Brava és SAULÓ, com sorra de platja compactada que,
erosionada pel vent i la sal, a la costa pot adoptar diverses formes i textures.
Aprop de l'aigua (q ue el renta), mostra més polidesa, menys presa i algun tram molt dur....
com més ens apropem a la linia de arbres o "cims", arrampa i es torna més tou i arenós...
Les COVES que van trobar els locals, són, sense cap dubte, un dels llocs més interessants i de millor roca que he vist pels voltants.
Desplom i sostre TOTAL, envoltat de aigües profundes, bon canto ( que amb algun
sanejament pot ser molt segur), i accés bastant rapid...IDEAL per a un matí fanàtic...ah! i l'ALÇADA!!!! Sense ser exagerada permet posar-se les piles i segregar una mica
d'adrenalina, evidentment no estem parlant del PATI que apareix als videos...
però les sortides de les vies ja compten amb uns bons 12-15 mts, i en general dels
10 no baixen...

El primer que vam fer va ser IDENTIFICAR l'ACCÉS: L'opció de APROXIMACIÓ
més vàlida, sense cap dubte possible, és per TOSSA, no per ST FELIU.
Venint de LLoret, o de LLAGOSTERA la carretera en 15 minuts ens mena a la badia
de Tossa, i d'allí, cal pendre la carretera que duu a St Feliu.
Així evitarem desenes de corbes que ens farien arribar a la escalada amb l'estómac al revés...
Des de Tossa cal passar unes primeres CORBES, i si estem atents quan ens aproximem
veurem les coves a baix, des d'un revolt de paella previ al mirador.
Com a tret IDENTIFICATIU, el mirador on hem d'aparcar compta amb un espai a l'esquerra,
per aparcar, i està totalment ASFALTAT. Després del Mirador ja vé CALA SALIONÇ,
molt característica per comptar a la seva banda esquerra ( orogràfica), amb uin estranys apartaments en forma de cubicles.

QUAN DEIXEM EL COTXE reculem uns metres i saltem la valla de protecció,
per baixar per un sender tènue , uns 25 mts, fiins el CAMI de RONDA. Seguim pel camí
10 mts i seguim baixant cap a l'aigua, per sota un arbre, fins la punta de un esperó que
divideix l'accés a les dues COVES.
Mirant al MAR, la COVA DE L' ESQUERRAés la de les fotos, i la que té possibilitats
per a escalades de nivell més assequible ( 6º o 7º).
La COVA DE LA DRETA és molt més espectacular, i hi surten travesses de sostre
que de seguida es disparen...fins i tot es podrine equipar vies des de l'aigua,
gracies a la qualitat de la roca..obrir.hi PSICOBLOCS implicarà moltes capbussades.
Per contra l'inici de les vies mostra un parell de moviments de risc que no es veuen facils...
ja hi trobarem solucions...












ACCÉS A LES VIES: Per contra del que diu en PGB, si seguim l'esperó del costat
de la cova,
fins a la seva alçada, i flanquejem, tot i que és arriscat no supera el IIIº,
pel qual és millor que anar nedant. VAM DECIDIR de posar uns SCELLEMENTS a l'accés,
a banda i banda de la cova, QUE CADASCÚ es porti una corda vella amb nusos i si es vol passar la tarda escalant la instal.lació pot servir per sortir de l'aigua o accedir a les vies.




També ens dedicarem a netejar preses i treure sorreta que hi ha en algun tram, de cara a deixar el sector ben muntat, respectant l'entorn i facilitant accés i escalades.

VAm fer la travessa de les fotos del PGB, primer fins la repisa, després fins al cim per la BAVARESA i finalment DIRECTE pel bombo amunt...l'alçada ja hi és considerable i si no et pàres a reposar a la repisa, i començant des de sota, al fons de la cova, els braços ja es posen contents...

A la dreta de la COVA, hi ha una placa molt desplomada, vaig fer un parell de intents que van acabar a l'aigua, i hom vam deixar, animats per tornar i amb ganes de obrir itineraris més durs.
QUE DUR QUE ËS EL PSICOBLOC...buf, imagineu obrir un bloc i que cada vegada quye falles el lance te'n vas a l'aigua...no es tracta tant de l'ADRENALINA, com de la MANDRA que fa mullar gats i magnesi...és una qüestió de PACIENCIA, ja que el primer que se t'acudeix és rapel.lar, mirar els cantos, crear la via i després fer-la en solo...però no...es tracta de anar mirant, buscant cantos, remullada va i remullada vé..i al final sortir per dalt...és INTERESSANT.

No és Mallorca, però s'hi arriba en cotxe i sense el Ferry...