Santa Magdalena de Rupit

Guardo  un silenci per  tu,

però  et penso,  amiga.

La  presència  propera

no ha estat  possible.

I  sabré esperar  fins acompanyar-te,

per  recollir,  de nou,   juntes,  els  rams

de  sentiments rebels que sempre em descobreixes.

Inconformistes  de  fons,  
amb la  tendresa compartida per  totes  les  persones.

L'amor  a bocins  immensos escampat,  voltant  la  Terra.

T'espero, sobretot, no t'oblidis  de tornar
del  teu silenci  del llit i del desert  de mots.

Una finestra a Rupit

Les flors eren blanques, 

d'infinita  puresa.

I la finestra  neta.

Les dibuixo vermelles,

perquè la  intensitat  batega.

Es baden les fulles.

Escletxa  de colors

orificis de llum.

Donen l'entrada.

Un balcó a Rupit

Entapisso  el meu entorn 

de  colors  intensos i tendreses.

Si  m'hi amago, és  només,

perquè  hagis de travessar-les

per  trobar-me.

........................................................................Carme

El rou s'hi posa. 
Atrapat en bellesa, 
surts a besar-la.

............................................................................Jordi Dorca