Fulla de tardor a la llibreta de camamilla

Arreplegaré  totes  les fulles  caigudes

i en faré  un jaç  per  estirar-me  a terra.

Gronxar  i caure

entre  la llum.

Plouen ocres  i daurats.

T'espero,  abans que caigui  la  fulla  vermella.

Papallona... o no...

     D'una  foto  d'en Joan Rodó

No tinc  les  ales  tan  grosses,  ni  de  colors  tant  lluïts,  ni ratlles, ni taques,  ni  dibuixos...

Però  tinc  ales  i  ulls  i antenes,  sóc  una papallona,  tot  just  una mica  diferent...  o  potser no?

M'agraden les  herbes  i sé pujar-hi fins  al capdamunt.  Atalaio  matins  i tardes  i a  vegades  nits.

Tot  és  tan breu,  que  necessito unes  quantes  vides  per  arribar  a saber  totes  les  hores.

Papallona a la llibreta de camamilla

D'una foto  d'en Joan Rodó

Replegaré  les  ales,  amagaré  els  colors  més  llampants  i  em faré  petita...  resistiré el temps  més  fred,  amagada  entre les  herbes.  A  vegades  quatre  fulles d'herba,  poder ser tot  un univers  interessant  i inacabable. Si inesperadament el volguessis  conèixer, vine  a buscar-m'hi. El meu univers  potser  t'agradaria  si  te'l  miressis  de ben a prop.

L'esquirol

Imatge trobada  a Petiteses de la Mª Roser

Sóc  l'esquirol. M'estimo  el meu arbre.  Que ningú  me'l  toqui,  el vull  tal com és:  acollidor  de vides diverses,  d'animals  diferents,  de diferents  llenguatges.  M'estimo  el meu arbre.  Si  no us agrada  com és,  no cal  que  hi vingueu.  Si  us  agrada,  xalarem  jugant.  Viurem  en pau  i  ens ajudarem  quan calgui.  M'estimo  el meu arbre,  no perquè  sigui  ni millor  ni pitjor,  me  l'estimo perquè  és  el meu,  on he nascut  i  on he crescut.   Deixeu-lo,  deixeu-nos  viure en pau.

L'home dels coloms versió camamilla

Vine  t'esperem

arribarem  en  núvol espès

per agrair  el teu  pa.

I et regalarem  l'instant únic: 

l'enlairament potent

de mil batecs  d'ales

tots a la vegada.

Al teu senyal del braç.

Tots!  Tot  d'una.

Tractor a la llibreta de camamilla

Vesteixen el remolc ramades d'herba
i les  heures  fan garlandes  a l'entorn.
Calla l'herba  seca i  s'espera.
No la reverdirà pas cap gota caiguda.
Només li escamparà l'olor.

Sempre  retorna el sol després de la pluja

I  els  colors es  fan més  vius i més brillants.
Les  olors  que ja ignoràvem,   ressorgeixen.
................................................................................Carme

L'herba seca

convertida en espècia 

pels aromes de la pluja,

ens revifa l'olfacte i el gust.

El tacte i la vista

juguen a acariciar-la, 

i el tractor les amaga.

La tardor tot ho contempla

a l'empit del sol.

.......................................................esborrall

L'olor de l'herba
perfuma l'aire humit
de la tarda. Gotims 
de pluja a la barana,
teranyines de plata.
..................................................................Glòria

Entrada de tardor poètica. Conte breu

Ens  apropem ...

amb  les instruccions  ben escrites,

amb somriures  i recte  al nas.

Arribada amb  claror  minvant.

Des de la terrassa,  contemplo  

el paisatge proper que enamora.

No  m'afanyo  a fer  la fotografia  i ve  la nit.

Recança de  paisatge perdut.

Surt  la  lluna...

fa  el seu camí  com cada  dia.

Em fa  somriure:  avui tenia cita  amb un cedre.

(primer  intent  a la llibreta  de camamilla)

La miro  a través de les  branques.

No  tinc  imatges  i les  invento de memòria.

(segon intent  amb  paper  aquarel·la)

Tot  això  era abans  de començar...

Després,  abraçades,  somriures i  riures  a dojo.

La  poesia,  en  tres  actes:  intensitat,  emocions,  

quotidianitats  poètiques  i  síntesis vitals  suggeridores.

Calma  i  placidesa.

Sorpresa de  reconèixer  cadascú.

I  la nit  i la lluna,  fidels.

I  el final,  sempre,  sempre,  massa  aviat.

PD:  Moltíssimes  gràcies  a tots,  per ser  com sou,  poetes  i somiadors,  amics  i  riallers.  Fins a la propera  trobada.  

PD2:  No sé  si era  un cedre  o  un avet...  ara  no ho sé! 

Finestres de Ceret a la llibreta de camamilla

-Tanca,  noieta,  tanca  aquest  finestral,  tanca'l,  dona!  Estaràs  millor.  Deixaràs  fora,  aquesta  buidor  que  es  va instal·lant  a dins, aquest  aire  tebi  que  et  gela sovint,  les paraules i gestos  que et  confonen.  Tanca'l!

- Ja  tancaré...  

- Va,  dona,  tanca.

- Ja  tanco,  ja  tanco,  un moment... un moment...

LLibreta de camamilla

Fulla  de  blada.

Borinot  golafre

Perfilar detalls  de la vida,

per  ficar-m'hi  més  endins

golafre,  també,  dels  instants.

Els plàtans gegants de Ceret

La  llibreta  de les  tapes  de  camamilla  ja ha arribat a la meitat.  He  aprofitat  per  a fer un dibuix  de dues pàgines,  amb  retoladors.  Aquests  plàtans  dels  carrers  de  Ceret,  em tenen el cor  robat,  són  absolutament  gegants  i  tot  és  veu petit  al seu  costat:  cases,  cotxes,  persones...

Gegants,  ells,  ens  donen la mesura

de nosaltres:  de tu  i de mi.

Petits,  minúsculs,  

perduts en un món  ens  ignora.

La Buguenvíl·lea a la llibreta de la camamilla

Un  post  dedicat  a l'Assumpta.  Volia  penjar  aquest  dibuix  el  dia  del seu Sant,  però  com que  no havia  tingut  temps  de fer-lo...  les  vacances  són una  mica  atrafegades...  vaig  penjar  la foto,  que  era  meva  també.  Ara  amb  retard  penjo  el dibuix.   Un dibuix  per  l'Assumpta,  d'una  flor  bonica!

Del  post  de la  Mare de Déu  d'Agost,  on  copiava  una informació  més  que  dubtosa  sobre  el significat d'aquest nom.  N'he  tret  un aclariment i  voldria  compartir-lo  amb   vosaltres.

Gràcies  Jaume  Pubill!!!

1. 
   
   Jaume Pubill Gamisans22 d’agost de 2012 0:12

   Hola Carme: El nom "ASSUMPTA" prové del llatí Assumptus del verb Assumere, que vol dir prendre, arrabassar. O sigui, que pròpiament, Assumpta vol dir arrabassada, La festivitat commemora la creença cristiana que la Verge va ser arrabassada, arrancada d'aquesta terra cap al cel
   Una abraçada

El claustre de Santa Maria d'Arles

En Jan  m'ha tornat  a deixar  els  llapis  per  pintar  el dibuix del claustre  de  Santa  Maria  d'Arles

Buscant  les  ombres,

pintant-les  de  color  ben fosc,

a vegades, elles  soles,  em surten les  llums.

Als  dibuixos  i  també als sentiments.

Boscos de colors i boscos grisos

Flors a la llibreta de la camamilla

Aquarel·la   de la foto  de la capçalera a la llibreta de  camamilla

Dibuix  fet  amb retoladors  d'un racó  del poble  de La  Roca

De la llibreta de paper de camamilla

Dibuixos  fets  d'unes  fotos  de la  sargantana  al  seu  Flickr

Gessamí  de Virgínia 

o trompa  de foc.

Pugen cargols per les  tiges

toquen silencis, les trompetes  de foc.

Arrauleixo  esperes,  com el  cargol.

Desplego silencis llampants com gessamí.

L'estiu  camina  en calma.

Sant Martí de Paladà

Dibuix  amb  els llapis de  colors  del jan  a la llibreta  de camamilla.

Segueixo  passes  d'un altre  viatge.
Sembla  que no hagi passat  el temps.
Les  flors   segueixen  dient  que  encara és  primavera.

Com els crancs

D'una foto  de la sargantana

Al menys,  ja que anem enrere  com els  crancs,  fóssim, tots,  així de simpàtics.

LLibreta bonica

Fa  aproximadament  un any,  en aquest post  us  explicava  un regal que havia rebut  per  correu.  Gràcies  de  nou,  sargantana!

He  plantat  papers de camamilla,   que fan molta  gràcia  quan surten  les  plantetes,  però  he de reconèixer la meva poca  traça  en trasplantar-les  i fer-les créixer.  Encara  me'n queden per  continuar  amb l'intent

Si  heu clicat  l'enllaç,  veureu  que també  hi havia  una llibreta.  Una  llibreta  de tapes  de  paper  de camamilla,  gruixut  i bonic.  D'aquelles llibretes, per a les quals no trobes  mai  res prou  important  per  a posar-hi.

Fa  uns dies,  concretament  el  diumenge 22 de Juliol,  vaig  decidir  pintar-la.  Primer  he pintat  les  tapes.  I  aquestes  són les  que  us  ensenyo  avui.    La  de davant  i la  de darrere.  Després  tot  i que el paper  no és d'aquarel·la  provaré  de pintar-la.  Potser  amb  aquarel·la  o  dibuixar-la  amb  llapis  o  retoladors.  Ja  us ensenyaré  els avenços.

La  textura  de les  tapes  fa que  els dibuixos  hagin quedat d'una manera   molt  especial  i que m'agrada  molt.

Copiada  d'una foto  de l'Enric

Copiada  d'una foto de la Marta  el mateix  dia  de l'incendi.  

Moltes  felicitats,  Àngels!!!!    I  una  abraçada  immensa!