El bell suplici de les hores

Les pedres de l'espai d'en Jan, amb l'afegit d'una de meva

Les pedres del temps d'en Guillem

Poema d'en Jordi Dorca, deixat com a comentari en l'anterior post de les pedres pintades:

Hi ha, en fi, l'edat profunda de les pedres
i extensament els nous colors, 
aquest bell suplici de les hores. 
..................................................................................Jordi Dorca

Aquest bell suplici de les hores
en un temps, per estones intemporal.
Totes les estacions ens passen en un sol dia
i en el mateix espai conviuen les textures
de diferents anhels i  compassats batecs.
.............................................................................Carme Rosanas

Activitats d'estiu a casa de l'àvia - III

En algun moment d'aquest hivern, ja havíem plegat paper amb els nens. Una estoneta curta i sense grans entusiasmes.

Aquesta setmana que van estar amb mi, estàvem de bona ratxa. Van ser dues llargues estones plegant papers, amb la il·lusió de buscar figures i més figures. Aquestes són les del primer dia.

Un vaixell

Un peix

Una flor de vuit pètals que s'han de fer un per un separats

Un gos

Una rata pinyada

Un conill

Un altre gos d'orelles caigudes

I un "comecocos"

Per duplicat, i tant que sí!

Les activitats d'estiu a ca l'àvia - II

Hem fet també collages de papers de colors estripats amb les mans.

La meva amiga A. en va regalar un kit per a fer collages.  Amb cartolines per fer de base i papers de molts colors per retallar o estripar amb les mans i un llibre d'exemples, idees i instruccions.

En el primer moment sembla impossible de fer formes precises i complexes estripant amb les mans, però mica en mica millorem, tots tres, en Guillem, en Jan i jo, el resultat de les formes buscades.

Cola de barra i apa! A fer quadres...

Collage d'en Guillem (copiat d'un dibuix meu)

De tres retalls

en surt una finestra

saluda, l'ànec.

Collage d'en Guillem, inspirat en una idea del llibre

Collage d'en Jan (inspirat el una idea del llibre)

Collage d'en Jan (inspirat el una idea del llibre)

Creixen les fulles

a les branques de l'arbre

de tots colors.

Les activitats d'estiu de ca l'àvia - I

Inspirats per la sargantana i les seves "stones",  i amb el seu blog com a punt de referència hem muntat la primera activitat de manualitats d'aquestes vacances escolars, en Guillem, en Jan i jo.

Gràcies per fer-nos de mestra i inspiradora a distància... Ja veus, la màgia dels blogs..

Per cert, sargantana, una pregunta:  en Jan va pintar una pedra tota vermella i després la va fregar, amb paper de cuina, deixant molt poca pintura, i aleshores hi  va pintar una decoració negra al damunt i em va preguntar si tu això també ho feies, de pintar i fregar perqué quedès l'efecte "tenyit", en lloc de pintat. Com que jo no ho sé, t'ho pregunto a tu...

Pedres collides al riu Ritort

Pedra pintada pel Jan

Pedra pintada pel Guilem

Un pilonet de pedres,

pintures,

retoladors,

papers de colors,

pega per enganxar-los,

manetes,

il·lusió,

i ganes d'inventar...

Tot un home, a la meva vida

Set anys, és una edat de canvi, els nens deixen de ser nens petits, per a passar a ser nens, simplement nens. Pensen molt, aprenen ràpid i són unes personetes encantadores.

Encara no són nens grans, tampoc. 

En Guillem, té set anys, és enjogassat com li toca per a la seva edat, és mogut, li agrada molt jugar a futbol i tota mena d'esports, és actiu, fort i valent. També és assenyat i responsable, atent i afectuós.

L'altre dia estàvem intentant obrir una porta que  estava una mica dilatada i s'enganxava, jo vaig donar-li un cop fort, es va obrir de cop i jo vaig trontollar una mica. 

- Estàs bé, àvia? - em va dir,  preocupat, i seguidament movent el cap a banda i banda, va afegir - ho hagués hagut de fer jo!

Ja tinc un home que em protegirà, ho veieu?

Aquest mateix dia, quan vaig tornar de treballar, vaig trobar damunt del meu ordinador aquest regalet:

(no trobeu que m'hi assemblo molt?)

Núvols - tercer post

Primer  va estar  ple  i acabat  el núvol d'en Jan.  El núvol és de color  blanc  i té una funda  de treure i posar de color blau cel.  Amb una lletra  que l'identifica. Era el que corria més  pressa,  a causa  de les coses  lletges que  ell ens deia  que veia a les nits.

Quan va estar acabat  el va  agafar  fort  com si l'abracés  i va dir  que se'l volia emportar a casa  seva. Jo li vaig  dir, però  si encara no t'he explicat  com funciona...  

- Com funciona?  - va preguntar  ell sorprès.

- Després  del conte que us explica  la mare  per  anar  a dormir.  Li has  de demanar:  "Núvol recorda't  de fer-me  venir  bons somnis."  No fos  cas  que es despistés.

En Guillem  va  marxar  sense  el seu núvol que encara  no estava acabat.  Però no  va protestar  ni es va amoïnar.

Al cap d'un parell de dies,  li vaig  preguntar  a en Jan si havia  funcionat el núvol.

- Sí  que ha funcionat,  he somiat  coses  maques...

- Fantàstic!!!

- Jo també  he somiat  coses  maques,  encara que no tingui el núvol- diu en Guillem.

- Quina sort,  Guillem,  tu  potser  no el necessites,  doncs.

- Sí que el vull,  eh,  àvia?  I també  vull que hi posis  la meva  lletra.

- I tant que sí,  avui mateix  tindràs  el teu.

També  en Guillem  va  abraçar el seu núvol...

Avui,  en Jan m'ha dit  que havia somiat  que se li escapava  el pipí i que se li mullava el núvol i s'hi amoïnava molt...  (no sé si anem massa bé...)  El núvol no s'ha mullat ni el pipí  s'ha escapat,  però com a somni  bonic  deixa  molt que desitjar. 

- Nuvolet,  fes  el favor de comportar-te,  com s'espera  d'un núvol màgic  i ben educat!!!!

Els Núvols - segon post.

Heu vist el primer post del núvol? Si no l'heu vist  cliqueu aquí.

Doncs,  no,  no em podia  resistir a la idea d'en Jan.  Primer li vaig  dir que els amics  imaginaris es diuen així perquè s'imaginen i que per tant,  ell, igual com fa la protagonista  del conte, podia  imaginar-se  un amic  que es digués Núvol i que l'ajudés  a somiar  bé.

Però només té 4 anys  acabats de fer i com que no vaig veure tant  clar que li fos fàcil sense ajuda, vaig rumiar-hi una mica. Jo sabia que en un entorn molt proper de la catosfera,  hi ha una fada artesana capaç de fabricar núvols màgics.

Una àvia amb vocació de fada i una artesana amb màgia i dedicació, fan el conjur necessari... per a fer realitat el desig del Jan.  I ja posats, el fem extensiu també per a en Guillem.

I, després d'uns quants dies de feina, arriben els núvols en un paquet triple. El primer, amb  els nuvolets, que veieu aquí a sota. Falta omplir-los, perquè quedin com núvols de veritat.

Dins  del segon paquet  hi havia el regalet de propina de la fada bona: diferents materials per  a seguir fent més  núvols (o qualsevol altra cosa que ens vingui de gust): paper, cartró, goma-eva, feltre...

La  primera  idea  que m'ha vingut  és  fer  núvols diferents  i fer-los  volar  en un mòbil.  A veure  si en som capaços,  entre  tots  tres.

El tercer  paquetet... ha estat  una sorpresa  molt  i molt gran i preciosa,  que veureu en un altre  post. Mereix un post  a part...  bé  no,  un  no...  una  pila  de posts  a part.

...  continuarà...

La fageda i més coses d'en Guillem

Sempre  he  sabut  que a  les  fagedes s'amagaven les  fades i els follets.
Estic  convençuda  que  la màgia existeix en aquest  món.
No em fa res perdre'm en el bosc,  fins  a trobar-la.


Fa  uns mesos,  en Guillem   i en Jan es  van quedar  a dormir  a  casa.  En Jan  ja dormia, rendit  i en Guillem  encara no.  Aprofitant  la tranquil·litat  de poder  estar  per  un d'ells  li vaig  dir  si volia que li expliqués  algun conte,  mentre  s'adormia,  em va dir que sí,  i  vaig  començar  a explicar  alguna de les  aventures  dels  Uendos  del  Francesc  Mompó.  Entre  altres  coses  li vaig  explicar  que  només  es  deixaven veure  pels  nens  i no pas  pels  grans  i  que  una  nena  que  els havia  vist   a prop  del riu,  quan  ho va explicar  als seus  pares,  van  somriure  dient  que  tenia molta imaginació.  Això  el va  fer rumiar  i  diu:
- Àvia,  en Jan és  petit,  oi?
- Sí,  és  petit.
- I jo ja sóc  gran,  oi?


...  i l'àvia,  o sigui  jo,  que  ja me  la veia  a venir,    vaig dubtar  una  mica  i vaig  dir:


-  Ets  més  gran que en Jan,  sí.
-  Així  jo  ja no podré  veure  mai els  follets  ni els  Uendos!  -  diu  amb  cara  ben trista...


Com  es  consola  un nen de tres  anys,  que ja es  troba  massa  gran?  
Com podria  assegurar-li  que  és  prou  petit  i  que veurà  els follets?

Coses del Guillem

- Àvia  ha  vingut  un ocell  a  menjar  el pa!  -  em diu  el Guillem  que està  a  prop  de la finestra.

- És  un ocell  gran  o petit,  Guillem?  

(I  és  que a vegades  vénen  tudons  o tórtores  que  són molt  grossos,  bruts,  escamballers  i  caganers  i jo els  espanto)

- És una mallerenga! - em diu convençut!

I  sí,  ho  era...  em va  fer molta  il·lusió!  En Guillem ja  comença  a conèixer  els  ocells.

Coses d'en Guillem, 2

Arribem  a l'escola  bressol  i vol  tocar  ell el timbre,  com que no hi arriba,  vol que el pugi  a coll. Jo   ja porto  en Jan,  de sis  mesos,  i em costa una  mica.


-  Àvia,  a coll,  "tucar  timbe"
- Guillem,  no sé  si podré  amb  tots  dos...
- Mare pot!
- Vinga  va,  ho provarem....   uf!    si  que puc,  però  em canso  eh?  
-  Cansa  Jan,   pesa  molt!

Coses d'en Guillem

En Guillem té  dos anys  i mig,  i fa  dies  que  comença  a regalar-nos converses  que  a  mi com que sóc  la seva  àvia,  se'm fan interessants i divertides.  Algun dia  l'acompanyo  jo al cole.
Anem  amb  el cotxe  cap  a l'escola bressol i  pregunta  per  la seva  mare:
- La mare  ha anat  a treballar,  Guillem.
-  I  pare?
- També  ha anat  a treballar.  Que  te'n recordes  què  fa el pare  quan treballa?
- Sí,  "recla odinadors".
- Molt bé  Guillem!
- I l'avi,  "teballar",  "tameeé"?
- Sí.
- I l'Uri?
- També!
-  Àvia,    i  tuuuuuuu? 
- Jo aniré a treballar  després.
- Aaaaah!