(Imatge no identificada presa de la xarxa)
En el brunzir plumbi
de la mosca
convergeixen
els anhels del pelegrí
la set còsmica del cercador
un infinit alat
el déu melòman
Abismar
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infinit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infinit. Mostrar tots els missatges
diumenge, 22 de juny del 2025
[EN EL BRUNZIR PLUMBI...]
dijous, 15 de febrer del 2024
CORRESPONDENCES / CORRESPONDÈNCIES
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Laissent parfois sortir de confuses paroles;
L'homme y passe à travers des forêts de symboles
Qui l'observent avec des regards familiers.
Comme de longs échos qui de loin se confondent
Dans une ténébreuse et profonde unité,
Vaste comme la nuit et comme la clarté,
Les parfums, les couleurs et les sons se répondent.
II est des parfums frais comme des chairs d'enfants,
Doux comme les hautbois, verts comme les prairies,
— Et d'autres, corrompus, riches et triomphants,
Ayant l'expansion des choses infinies,
Comme l'ambre, le musc, le benjoin et l'encens,
Qui chantent les transports de l'esprit et des sens.
---
La natura és un temple que d’entre els seus pilars
De vegades surten paraules confuses;
L'home passa a través dels boscos de símbols
Que l'observen amb mirades properes.
Com llargs ecos que es fusionen des de lluny
En una fosca i profunda unitat,
Vasta com la nit i com la llum,
Les olors, els colors i els sons conversen.
Hi ha perfums frescos com carns de nens,
Suaus com els oboès, verds com els prats,
—I altres, corruptes, pletòrics i triomfants,
Que s’expandeixen com l’infinit,
Com l'ambre, el mesc, el benjuí i l'encens,
Que canten la transposició l'esperit i dels sentits.
Les fleurs du mal
Librarie Générale Française, 1999
Més sobre l'autor, ací
[Traducció meua del francés al català]
dilluns, 28 de novembre del 2022
[UN RECORD...]
(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
un record
és un vers
escrit en l'aire
jo no vaig tornar
de dins del rusc
on envelleixen
el seu to desnerit
uns colors maldestres
només tinc aquests dies
i núvols per amputar
la seua nit enfurida
cauran llençols i rellotges
dormiran la set
d'un infinit
que m'ha sabut aprendre
el dolor de l'inútil
si aquest vers
escrit en l'aire
a penes plou m'acarona
en caure al buit
vaig
perdent fins a l'ombra
fins I’essència ridícula
del bes.
Alfons Navarret
Dies de pols i pintura tendra
Ed. Pont del petroli, 2017
Més sobre l'autor, ací
dissabte, 26 de novembre del 2022
CAMINOIS
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CAMINOIS
Camps i terres obertes.
Quarteres de secà
entre rocs i pinassa.
Sempre invitant al pas.
Senders perduts. Bosquina.
Xalets, carrers, asfalt...
Nous croquis, murs que
priven
l’infinit dels teulats.
Ahir, i avui. Recorda’t
quan tornes a encetar
el mateix camí atàvic
que és físic i és mental.
Jordi Julià
Elegia d'agost
Edicions Saldonar, 2022
Més sobre l'utor, ací
dimecres, 2 de febrer del 2022
INFINIT
(Fotografia de Sor Isaura)
INFINIT
Em negaves, infinit,
m’aclaparaves amb llum indiferent i buits vertiginosos,
m’esglaiaves amb silencis d’astres morts,
creixies sense fi en tots els telescopis,
i sabíem que seguies més enllà de tota mirada,
de tota fantasia del desig i tota gosadia de la ment.
Però ara sentim una altra música:
si no fossis tan gran no podríem ser,
el foc de les estrelles no ens hauria sabut coure.
El nostre preu és l’infinit,
maternal, paternal, fredament condescendent,
clavat a l’ànima en forma de nostàlgia,
un pes massa gran per resistir-lo,
però no de buidor
sinó de no saber com dir una carn tan fosca
amb claror que estigui a l’altura de tants astres.
Germans de l’infinit però clavats a la mort,
sense saber com acceptar la finitud del temps
ni com omplir d’infinitud la vida,
sota túmuls de llum indiferent,
sota vertígens de buit i silencis d’astres morts,
però sabent que són un preu que no sabem com valdre.
David Jou i Sor Isaura
En la teva llum / En tu luz
Viena edicions, 2022
Més sobre els autors, ací
dimecres, 22 de juny del 2016
L'ESCRIBA ASSEGUT
que no bastaven les piràmides
per imaginar l'altre món.
Calia la posició asseguda
de qui asserena el pas de lluna i sol.
Calia aquest papir entre els genolls
per inventar-se un riu sobre la tinta.
Calia aquest esguard a l'infínit
com qui escruta en la ment
el que no és en la ment.
Bo i assegut,
esperes l'univers.
I en els teus signes ressuscites,
descobert d'entre els morts,
el fruit fabulat per la llum.
Paraula del món (Antologia 1983-2003)
Poesia 3i4, 2003
Subscriure's a:
Missatges (Atom)