ANTOLOGIA DE GESTOS DE MARCO POLO

 

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Muntanyes i muntanyes es tenyeixen

de llums crepusculars.

WANG JI

 

Les muntanyes venen, una per una,

a la trobada dels viatgers.

LI BAI

 

[A la ciutat de ZHangye]

 

馬可波羅手勢選集

ANTOLOGIA DE GESTOS DE MARCO POLO

 

Marco Polo deté la caravana

enfront de les muntanyes multicolors de Zhangye.

Tal vegada busca el color de la seua existència

—o el de la seda de la seua existència.

Potser busca el color de l’ànima que li acompanya.

Marco Polo vol esbrinar la poesia que s’amaga

rere els colors i ofereix lli persa a canvi de versos.

Amb les caravanes del destí intercanvia

la serenitat dels capvespres de Venècia i teixits de Flandes

per sedes, ceràmiques, cotó i perfums.

Els traficants de colors li ofereixen pinzells de cal·ligrafia

comprats a saquejadors de flors del Jardí de la Meditació,

però Marco Polo els desestima perquè sap que occident

no conec el significat de meditació i tampoc el de transparència.

Quan s’estén la notícia de l’arribada de Marco Polo a Zhangye,

acudeixen de tots els llocs de la Xina venedors de somnis,

viatjants amb pedres precioses de jade

i ambre roig que conté les il·lusions dels amants,

endevins, poetes, especuladors d’espècies i de felicitat,

importadors de batecs, exportadors d’esclaus

i comerciants d’encens i d’essència de brisa.

Malgrat tantes mercaderies, Marco Polo està tot sol

sense santuari que aculla tots els colors de si mateix.

 

Jesús Giron Araque

La dinastia de terracota

Viena Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

[MULTIPLICÀVEM PEIXOS I PARAULES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

multiplicàvem peixos i paraules 
escorcollàvem llibres
                       i pedres antiquíssimes
      amuntegant 
còdols i vidres
      cercant somnis i noms 
petges de llum escoltant els sons
                    dels cargols marins 
i el vent entre les gorges 

vam crear ponts i camins resplendents 
de bat a bat oberts
                     als dies i les nits 
i escriguérem insomnes
                          cròniques invisibles 
jorn a jorn escriguérem 
històries i amors 
amb segles i batalles 
fams i suors de segles
      revoltes sense fi 
i amb noms oblidats i volguts
      ennumeràrem 
tots els detalls de totes les memòries 
sense oblidar les hores i els moments
les llargues nits viscudes
les pedres soterrades 
el marbre i la maragda 
i els anys d'ales incertes 
i vam veure el futur dels nostres somnis 
el poble el nom i la paraula

Jaume Pérez Montaner

Museu de cendres

Diputació Provincial de València, 1981

Més sobre l'autor, ací

CAMINAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

      Camine per la ment, perdut en el silenci, 
amb càrregues boiroses que sobten sobre mi. 
He viscut moltes hores orfe de simpaties 
i ja no tinc !es plantes arran de l'univers.

      Quanta setmana estreta perduda en el desfici! 
Reivindicaré l'oci? 
Ara exalce tenebres i recapte misteris.

      Veig que els meus no m'entenen 
-açò tampoc no és nou-, 
que he fugit cap avant 
sense marcar un pas (com diuen que cal fer).

      Però el pas, si és que hi ha, per ara sembla meu, 
ben meu, meu.

      Diuen que el poble espera, 
que el poble encara espera. 
I què espera ara el poble?

     Si de cas, aquell xiquet que venia innocència? 
si de cas véncer les tanques? 
si de cas, la imatge 
d'una nova i eterna, completa, Primavera? 
Primavera prima-? 
Primavera -vera?

      L'única Primavera que podem abastar, 
tant el poble com jo, 
és la dels somnis vells, la de la il·lusió morta. 
Ara ja tot és història. 
Ha arribat la Tardor.

Jaume Bru i Vidal

Els (retrobats) poemes del 71

Sagunt, 1991

Més sobre la'tor, ací i ací