ARREL

 

(Imatge pròpia)

Arrel

 

Si et sents informe i brut i tou

com un llimac, no pensis mai

que no ha valgut la pena

haver tirat pedres al riu

—“qui fa cinc salts, llavis de molsa”—,

haver burxat gripaus

fins rebentar de pura ràbia

o haver fumat saüc

al cau secret de Les Roquetes.

Tot això compta i és en tu

com una terra fèrtil.

No deixis que la nit badalli

ni que l’hivern clivelli els camps.

Torna’t arrel i enfonsa’t en el temps.

 

Xavier Macià

Miceli, Poesia (2000-2025)

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

POEMA AMB DATA (LXXVIII): ANIVERSARI

(Primavera. Sandro Botticelli)

Avui, diumenge i nou de juny de dos

mil dotze. Estem junts i és quasi estiu,

sentim encara primavera al cos

i fem recompte del que fou i és viu:

anys indiscrets i mesos i estacions,

dies de mal comptar i hores que compten,

petits minuts enormes i segons

que van i vénen i ens descompten.

La suma del total, alguns hiverns

benignes, temperats, i divuit mil

dos-cents cinquanta dies quasi eterns:

mig segle d'horitzons sense perfil

i una nit breu que afirma que ets molt ric

de temps viscut, perdut i compartit.

Ara somriu i dóna't sense mida,

sigues instint, natura primitiva.

Recorda que fugir

                                  no porta enlloc.

Xavier Macià

Obre les mans

Edicions 62, 2015

Més sobre l'autor, ací

UNA CASA

(La casa buida - Sunol Tomas. Imatge presa d'ací)

Era una casa sense nom, 
com són les cases del record 
quan han deixat de ser un bon lloc 
des d'on poder tornar a estimar. 

Per dins, encara era més buida: 
la cuina-menjador, el bany 
i un passadís desangelat 
i fosc i, al fons, aquella porta 
que vas obrir sense motiu 
creient que algú la tancaria. 

Ho has intentat tantes vegades!  

Però la porta sempre queda  
mig oberta, com si dubtés  
del que ha de fer, perquè no sap  
si tornaràs per retrobar-te,  
o si el que vols és oblidar  
la part de tu que s'hi va perdre.  

Era una casa de ningú,  
un lloc de pas enmig la nit  
més freda i trista de gener  
de mil nou-cents vuitanta-tres.  

És tot el que recordes. Cap  
objecte, cap aroma. Res.

Xavier Macià

Obre les mans

Edicions 62, 2015

Més sobre l'autor, ací