VI (AFANY)

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VI (Afany)

 

Va visitar països fascinants

Talment la sorra platgenca en les postes 

De sol. Va ser amfitrió de molts hostes 

En ciutats conegudes pels amant

Va assaborir licors de latitud

Ignorades pels saberuts reials,

(executats per un judici fals:

No sabien el lloc dels pobles muts).

 

Va trepitjar invisibles fronteres,

Va voler navegar per cada mar.

Tot era inútil, el lloc, les esperes

Que no l’encaminaven a cap llar,

La cerca delerosa d’un destí

Multiplicat per camins sense fi.

 

Xavier Farré

Llocs comuns

Arola Editors, 2004

Més sobre l’autor, ací i ací

ARRIBADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ARRIBADA

Torno un altre cop a aquesta terra àrida,

resseca, lleres que s’escampen com taques

olioses. Tot d’una desapareixen

les fileres d’arbres a qualsevol ribatge

(semblen una pàgina plena de caràcters,

es necessita tota una vida per treure’n

el sentit amagat. I ni així s’hi arriba).

Els diàlegs són plens de color d’arena.

He d’obligar els ulls, emperesits al nord,

perquè s’habituïn a aquests tons torrats.

Sempre els han volgut evitar, com una amenaça

palesa. I en altres latituds han preferit

simular unes cataractes per a la memòria.

No sempre l’oblit dels colors no és voluntari.

Són tènues en aquesta terra que he crescut,

embolcallant una trista cel·lofana en tot viatge.

Ara es repeteix el trajecte: de muntanyes rocoses

a camps mustis, i el regnant silenci del sol.

Xavier Farré

La disfressa dels arbres

Quaderns crema, 2008

Més sobre l'autor, ací i ací