No et dius
Eurídice
perquè no et
dius:
Si no et
dic, no et dius.
No et dius
així
per molt que
jo et veiés, en girar-me,
a la
pantalla perquè
algú va decidir no apagar-la.
No et dius
de cap manera perquè jo no et volia
i perquè jo
no em vaig girar per veure’t:
em vaig
girar per rentar-me les mans
després de
prendre’m la mifepristona a la consulta.
[...]
Cap part
Viena Edicions,
2025
Més sobre l’autora,
ací
Voler unes ales.
Volar una barana.
Voler una obaga.
Volar una espelma.
Voler un petó.
Volar una platja deserta.
Voler un trepant.
Volar un llibre d’història.
Voler un carret.
Volar la mort.
Voler molt més.
Volar més alt.
Voler, volar,
la dislèxia del desig.
Amb la melsa a la butxaca
Adia Edicions, 2023
Més sobre l'autora, ací
(Imatge pròpia]
Què passa
si em quedo adormida?
Si m’adormo
sense voler i em desperto de cop
amb els cabells estarrufats
i el vestit ple d’herbams i terra.
Què passa
si torno assilvestrada a casa
tot semblant una lluerna,
però quan obro la porta
descobreixo que ja hi soc a dins
i que només soc un cuquet
de vores malgirbades?
Contracció
Edicions Bromera, 2023
DIOSA. ESTATUILLA
Quiero
decir amor pero pronuncio
muerte -esa llaga
es la lengua-. No hemos
comprendido. No hemos acertado a
reconocerlo. Velas. Reinas
en
el jardín de los astros. Extiendes
en la noche
el río de tus pechos. Los dedos
de los solos
te han labrado un collar. Descansas
en su frío.
Qué hacer con este amor
que nadie quiere.
---
DEESSA. ESTATUETA
Vull
dir amor però pronuncie
mort -aquesta nafra
és la llengua-. No hem
comprés. No hem encertat a
reconéixer-ho. Vetlles. Regnes
al
jardí dels astres. Estens
a la nit
el riu dels teus pits. Els dits
dels solitaris
t'han llaurat un collar. Descanses
en el seu fred.
Què fer amb aquest amor
que ningú no vol.
Arqueologías
Pre-Textos, 2022
[Traducció al valencià feta per mi]
Gaudeix de les petites coses,
perquè pot ser que un dia giris la vista enrere
i t’adonis que eren les coses grans.
Robert Brault
tornar a les fonts,
trobar la poesia de les coses corrents,
comuns del dia.
Considere necessari
dir el que vull:
un got de vi,
un tros de pa,
l'ombra d'un arbre,
i els teus ulls.
Considere necessari
voler el que dic,
escriure el que vull,
voler el que escric:
no envelleix l'amor, estimada,
amb què t'estime.
Tros de terra
Viena Edicions, 2014
Més sobre l'autor, ací