EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Volar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Volar. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de febrer del 2025

[VOLER UNA CASA]

 


(Imatge pròpia)

Voler una casa.
Volar un parlament.

 

Voler unes ales.
Volar una barana.

 

Voler una obaga.
Volar una espelma.

 

Voler un petó.
Volar una platja deserta.

 

Voler un trepant.
Volar un llibre d’història.

 

Voler un carret.
Volar la mort.

 

Voler molt més.
Volar més alt.

 

Voler, volar,
la dislèxia del desig.



Eva Ortega Puig

Amb la melsa a la butxaca

Adia Edicions, 2023

Més sobre l'autora, ací

dimarts, 1 d’octubre del 2024

EL BES DE NIKÉ


 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

El bes de Niké

 

Volies volar i volares

amb les ales mutilades,

com la Victòria de Samotràcia.

Volies ballar i ballares

amb les sabates errades,

la dansa dels cignes petits.

 

Volies besar i besares

el vent, com la deessa Niké,

des del meditat equilibri de la proa.

 

Només adormida

et pogué la mort

treure del cor la vida.



Amparo Cortell

Castells de vents 

Inèdit. XIX premi Antoni Ferrer de poesia (l'Alcúdia de Crespins)

Més sobre l'autora, ací


dilluns, 14 d’agost del 2023

NUEVA VISIÓN / NOVA VISIÓ


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Nueva visión

 

Soy la libertad de mi madre

que se ha gastado el cuerpo por ser

la de mi abuela.

 

Soy su felicidad, (si la felicidad se encierra en un hijo)

soy sus ojos que le enseñan una nueva visión de la vida

soy la introductora perfecta entre el sol y ella

soy su espera de libertad

soy la que descifra su energía

una semilla que creció y da fruto

soy su actualidad en una selva de carros

soy la que le pinta un pájaro entre las cejas

y la manda a volar.

 

---

 

Nova visió

 

Soc la llibertat de la meva mare

que s'ha gastat el cos per ser

la de la meva àvia.

 

Soc la seva felicitat (si la felicitat es tanca en un fill)

soc els seus ulls que li ensenyen una nova visió de la vida

soc la introductora perfecta entre el sol i ella

soc la seva espera de llibertat

soc la que desxifra la seva energia

una llavor que va créixer i dona fruit

soc la seva actualitat en una selva de cotxes

soc la que li pinta un ocell entre les celles

i l’envia a volar.

 

Susana Chávez Castillo

Primera tormenta

Canal Press, 2020

Més sobre l’autora, ací


[Traducció al català feta per mi]

divendres, 14 d’abril del 2023

[ULISSES VA VOLAR...]

(Cap d'Odisseu d'un grup de marbre hel·lenístic d'època romana que representa Odisseu 

encegant Polifem, trobat a la vil·la de Tiberi a Sperlonga, Itàlia)

Ulisses va volar     cap a Los Ángeles.

Vaig compartir     un vol amb ell

i un grapat de sirenes.       Jo vaig tirar

cap a Yosemite,       però ell volia

molta vida, viatjar       a tot volum,

moure’s en helicòpter       per sobre el trànsit brut.

A les notícies       van explicar

que havia mort       en accident.

La boira, el dolor       dels ulls entre les celles,

no hi ha paracaigudes       per a la vida.

A l’avió,       m’havia encomanat,

entre sirena       i sirena i sirena,

una biografia        autoritzada.

Ara hauré de quedar       amb Penèlope a Grècia.

 

Josep Lluís Roig

La fam tendra

Bromera Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací   

divendres, 8 d’abril del 2022

NOVENA PREGUNTA

(Il·lustració amb citació que acompanya el poema.. Autor: Porcar Queral)

novena pregunta

 

Algú somriu a la nit

útil, cofoi se'n maura lentament

un bon somni i, braços en creu,

com una balança, a les mans

sospesa: flor o medusa?

De sobte una anguila

li travessa els ulls i no sap

amb quin ball de cintura

sostenir la por

on desitja, el goig

que hi sura.

 

Vola?


Josep Porcar

Preguntes

Edició d'autor, 2014

Més sobre l'autor, ací i ací

dissabte, 12 de febrer del 2022

ESTIMADA A (D'AGRAÏMENT)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Estimada A (d’agraïment)

 

Em queden quatre hores i vuit dòlars

de ser a l’illa.

La meva curiositat és satisfeta.

Des del diamant clavat al centre d’Avalon

parteixen tots els camins i els rius.

Escriure un breu poema, bo o dolent, no

costa cap diner.

Faig instantànies amb els ulls i

si alguna cosa bella m’és plaent a la mirada

penso en tu.

Si alguna cosa ofèn la meva ànima

per reiterada o per injusta,

també em fa pensar en tu.

I és quan no miro enlloc que veig una

arracada, sola, al costat dels meus peus

com l’enfilall de mandarines que els camperols

venien als vianants: travessat el seu centre.

Com ho són tots els centres.

Penso en aquells que m’ho van donar tot

però el sac era trencat i jo ho vaig perdre.

Torno a mirar la plaça i veig el coix que

demana una almoina amb les tres cames.

L’agraïment em duu per un camí marcat per l’astrolabi,

però el desig, sense lògica, m’obliga a contradir

la gravetat.

Al cel hi ha rutes per a tothom quan volar és

l’única opció possible.


Anna Aguilar-Amat

L'efecte Morgana

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací i ací

dimarts, 30 de juny del 2020

PISTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PISTES

Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar
si ens condemnava allò que era igual
o bé la diferència és la culpable.
L’amargor com una pista em porta a tu,
que ets a la cuina i amb la cullera dissols
el sucre que ja no em despertarà.
Del teu gest no es desprèn una resposta,
tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t:
Jo no tinc ales perquè els omòplats
tornen a ser omòplats si tu no els mires.
I tu que no tens esma per volar.
De tan a prop del terra, ja no caurem.
I estimar és caure.

Mireia Calafell
Costures
Viena Edicions, 2010
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 23 de setembre del 2018

LA GAVINA

(Imatge pròpia)
LA GAVINA

Voles, 
albires la mar, 
la immensitat de l'horitzó. 
D'ales esteses quedes
tota amerada de sol. 
Voles, 
passeges l'aire, 
l'amplíssim infinit
perds sobre la mar.
Enllà lluny
vull anar,
enllà,
on tot bada els ulls
vull volar,
enllà lluny
volar
sempre,
volar,
amb tu. 
Joana Navarro
Besllum
Ed. Denes, 2011
Més sobre l'autora, ací i ací

diumenge, 17 de maig del 2015

A UN POETA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
M'has preguntat si encara faig versos 
i no sé què respondre't. 
Arriba un moment que se'ns acaba el foc 
i la pluja ens tanca els llavis, com una traca mullada. 
Però callar no és de covards, 
callar no és oblidar la sang de les paraules. 
Si el món no vol entrar per la boca del metro, 
¿per què he de viatjar per foscos soterranis? 
Si el món puja al tren per admirar paisatges, 
¿per què he de filmar jo el que tothom pot veure? 
Potser, corn tu, podria volar 
i fer-me el niu en un campanar càlid, 
però més amunt de l'altura d'un jugador de bàsquet 
l'aire s'enrareix, el vertigen m'esborrona 
i en conseqüència el món no m'interessa. 
Només quan visc l'amor com un adolescent, 
només si hi ha una mà de verge que em masturba, 
m'assec, al·lucine i escric: 
però un poema no és això, 
un poema és l'espai insubstituïble de les coses.

Ramon Ramon
Cor desmoblat
Ed. Denes, 2004
Més sobre l'autor, ací

dijous, 9 de setembre del 2010

RIMBAUD - GRAFIT

(Volar al cel, però molt incapaç de caminar a terra).

Aquesta imatge correspon a un grafit en una paret d'una casa de Lucca (Toscana, Itàlia). Va ser una sorpresa veure un text poètic en un grafit.
He buscat però no he pogut trobar aquest text dins d'un poema de Rimbaub. Sembla que es refereix a la forma de vida del poeta.
Siga com siga deixe el testimoni. Caldria pensar que si s'ha d'embrutar una paret millor que siga amb poesia.