EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vivir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vivir. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 d’agost del 2024

[NACER ROMPE... / NÀIXER TRENCA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Nacer rompe...

 

Nacer rompe el espejo de la eternidad

lo fracciona en infinitas fatalidades

vivir es la fatalidad

de no entrar de pie

en la parte de reflejo que nos toca

y añorar los pedazos faltantes


 --- 

Nàixer trenca...

 

Nàixer trenca l’espill de l'eternitat

ho fracciona en infinites fatalitats

viure és la fatalitat

de no entrar drets

a la part de reflex que ens toca

i enyorar els trossos faltants


Laura García del Castaño

La vida en que sueñas

Recovecos, 2012

Més sobre l'autora, ací i ací


[Traducció al valencià feta per mi]


divendres, 4 de setembre del 2020

LA OSCURA POTESTAD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA OSCURA POTESTAD

“La puerta de la Casa está ya abierta
y alguien vela tus pasos más allá de la Noche”

Miras y sabes. Ya no sabes nada.
Y no miras: tus ojos están ciegos.
Oscura sombra mineral de juegos
de muerte. Oscura sombra sobre nada.

Existes tú, no existes. Nada es nada.
El mar desde la mar —¡Oh monasterio
funeral!— tañe acordes de salterio
tuyo, y tú ya no ves. ¿La vista? Nada

existe. Y tú no sabes. Y tú miras
el mar, la mar oscura, oscuras liras
de soledad, de soledad… Ya es tarde

para vivir, para vivir. No tienes
nada, no tienes nada. ¿Luz sostienes…?
En silo de templanza arde la tarde.

Arcadio López-Casanova
La obscura potestad
Ed. Rialp, 1979
Més sobre l'autor, ací