EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tristor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tristor. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 d’abril del 2023

ADÀGIO

 

(Imatge pròpia)

ADÀGIO

 

Escolte la melodia quotidiana de la mar,

la sumptuosa lírica de les ones

que ablaneixen las cicatrius del vespre.

 

M’amere per l’envernissat murmuri

de les pedres que rodolen entre escumes

com fulles despreses del seu arbre.

 

Desembarca la tristor al port de les butxaques,

omplint les hores d’absències,

cremant el temps a l’avern de l’oblit.

 

El Sol imposa indolent la seua òrbita silenciosa,

tremoloses barques, deshabitades platges,

immensa soledat de les paraules.

 

Cau el dia inevitablement pel penya-segat

on  fa via la indiferència, on l’enyor

i la dissort arriben a fer-se hospitalaris.

 

S’ompli la nit temerària d’ombres que retornen,

d’una isòcrona buidor de gel a les parpelles,

ara tot és runa, espera llarga d’inèdites estrelles.

 

         Et sé, però,

darrere de les albes que encara no imagine.

 


Lluís Ferri

dins d’”Entre mots i versos”

Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2016

Més sobre l’autor, ací

divendres, 3 de gener del 2020

LA MEMÒRIA DE LES PETJADES

(Imatge no identificada pesa de la xarxa)
LA MEMÒRIA DE LES PETJADES

Amb el dit, calcant la tristor de les pèrdues,
ressegueixes la línia d’una gota de pluja
caient pel vidre cap a l’abisme dels adeus.
L’aigua, malgrat transparent, va tacant de grisor
el paisatge difús del carrer. Penses
―traçant al mateix temps, amb precisió,
les corbes que la gota dibuixa en el camí―
si la vida, si les etapes que cremem,
no ens portaran, també, dictades pel destí,
cap a llocs inhòspits, cap a regions estranyes
on mai tindrem respostes del passat,
on tot seran preguntes
a un vent de tardor i fulles mortes.
Però la gota d’aigua, de manera sobtada,
fa un gir imprevisible i deixa el teu dit
assenyalant cap al no-res, enmig del buit.
Llavors, penses, que mai hem de caure
en l’errada de seguir cap camí
que no sigui el nostre, per molt que la pluja,
aixecant murs de grisor o de boira,
esborri la memòria de les petjades.

José Luis García Herrera
La memòria de les petjades
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 28 de desembre del 2019

WILLOW WAND WILLOW WAND

(Imatge presa d'ací)

WILLOW WAND WILLOW WAND

 

No trigaré a tornar, no,
així van dir-m’ho les fulles
tintades.
Aniré pels camins,
omplerts els pulmons
per les guspires dels salzes.
A la primavera, amb l’arribada
dels ocells-tintorers
m’adonaré
que no hi haurà ningú esperant-me.
L’estiu tocarà el baix
envoltat d’estols d’insectes,
i el sol tot sol i jo dissolt
feliç sota l’estufa sagrada
sentiré alguna cosa com
una necessitat de jurar.
A l’hivern entraré a casa,
i besaré el teu cadàver
feliç d’haver fet tard.

Pere Vilanova
Lanyu
Adia Edicions, 2018
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 13 d’abril del 2019

FRONTERES

(El caminant sobre el mar de núvols. C.D. Friedrich. Kunsthalle d'Hamburg)
FRONTERES
 A Caspar David Friedrich

Hui el cel i la mar s’han fos
en una abraçada grisa
com la teua mar de núvols.
Als meus peus, lluny de la tristor,
s’escampa una terra
d’aventures intangibles.
Al cap i a la fi,
l’horitzó és només una altra frontera
i totes són millors si es desdibuixen.

Alba Fluixà Pelufo
Galeria d'incerteses
Edicions Bromera, 2109
Més sobre l'autora, ací  i ací