(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
Xanques vermelles
Fa setanta anys em vaig fer unes xanques
de dos taulons llargs, amb estreps
per als peus clavats a un pam i mig de terra.
Si havia d’aprendre a anar amb xanques, volia
que fossin vermelles, i vaig haver d’esperar
una eternitat que la pintura s’assequés, estirades
als braços d’una cadira Adirondack vella i atrotinada
que ja només servia per desar-hi aixades
i rasclets i posts de tanca tots embolicats.
Al final ja no vaig poder esperar més
i amb les xanques a les mans em vaig posar
entre l’una i l’altra, m’hi vaig enfilar i vaig fer una passa
ben inclinat endavant, colcant de pressa enllà
pel carrer, un pam i mig per sobre del barri,
l’estiu als cabells, les xanques vermelles noves
enganxades als dits, sense saber fins a on
seria capaç d’arribar, i ara, diria que unes
cantonades carrer avall, ara soc allà.
Ted Kooser
Xanques vermelles
Godall Edicions, 2021
Traducció: Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana