EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tenebra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tenebra. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de juliol del 2024

PREGÀRIA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PREGÀRIA

 

Tu bé ho saps, Senyor. Hem viscut just entre la posta
i la sortida del sol i mai no et buscàrem

quan sorpresos per l'adveniment de la nit
acatàvem el domini del seu imperi.

Tampoc quan buidàvem els vasos generosos,
mentre metabolitzàvem licor en coratge.

No t'hem necessitat ni en la conversa esparsa,
ni en l'últim cigarret manllevat de la nit,

Tu, Senyor, no eres als excusats quan rebíem,
entre excrements, la comunió amb cocaïna

ni en les pistes de ball, talment camps de batalla,
on la promesa de sexe era l'única arma

i els moviments del ball un ritu d'agonia.
Ha anat bé, Senyor. Més que res no ens has fet nosa

ni tan sols quan, vençuts per les nits massa breus,
arrossegàvem els peus pels túnels obscurs

de les sortides dels bars guiats per la llum
encegadora i hostil del portal del dia;

anant d'esma cap a la claror que ens tornava
a la tenebra de la diària mort.

 

Josep Lluís Aguiló

Llunari

Ed. Proa, 2008

Més sobre l’autor, acíací

divendres, 8 de juliol del 2022

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

(Immortal. Liang Kai)

 

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

 

Davalles la nit

i els coloms t’acullen:

parrupegen calms.

---

Un carrer estret

a l’esquerra amb ombres.

Pixats, geranis...

---

L’estiu s’atura

i espera excitat,

rugint rere el mur.

---

Intransitada,

solitària fosca.

Tenebra d’arbres.

---

Deixalles, vòmits.

Com dels ocells, emana

del món la calor.

---

Somies perdut,

roder, amerat, feixuc.

El vent et lladra.

---

Algú camina

davant teu, i tu davant.

Sou tu i l’eco.

 

Antoni Defez

Com dels ocells, emana del món la calor dins de La quietud de les pedres 

Viena Edicions, 2004

Més sobre l'autor, ací i ací  

 

 

dissabte, 7 de novembre del 2020

PRIMERA LLUM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PRIMERA LLUM

 

De la tenebra vens en llum no usada,

flama invisible que no destrueix

i és,

foc latent que latent escalfa

i encén la cendra morta

en la tenebra nostra,

perquè a aquesta tenebra venç i em mostra

el foc negrum que escrosta

silent, com un escalf absent,

aquesta meva nova llum

incendiada,

 

ombra de llum

vora la teva llum arrecerada


Txema Martínez

Maria

Ed. Proa, 2020

Més sobre l'autor, ací