[VELL XIPRER QUE T'ESCAPES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Vell xiprer que t’escapces

en negror vulnerada,

nit sobre nit del teu dolor gebrat:

¿on has llançat l’aixada del teu signe?,

¿fins quan seràs mudança del silenci?

Camino la teva ombra desolada,

trepitjo els gàlbuls ara oberts per l’aire,

segrego verda soledat callada.

 

Per tu i per mi, l’atzar fou trena amarga.

Susanna Rafart

D'una sola branca

Edicions Proa, 2021

Més sobre l'autora, ací

[SI CADA COSA QUE EM DIUEN...]

(Imatge presa d'ací)

Sí, cada cosa que em diuen, 
sia escuma o jeroglífic, 
coltell o contradansa, 
me la crec, me la quedo i se'm fa pega 
al llavi de dalt, el del seny, després 
s'estova, plora i es desprèn, 
s'encomana, floreix i esdevé pansa 
al llavi de sota, el de la paciència,
i els deixo dir fins que caic rendit.

Màrius Sampere

Dins de Retrats de Susanna Rafart

AELC, 2011

Més sobre l'autor, ací

ANIVERSARI

(imatge no identificada presa de la xarxa)

Què fas a trenta-dos anys, 
amb un grapat de versos orfes
i tot l'excés del passat rebentant 
les ninetes dels ulls que ja no miren, només recorden? 

Què fas després que les ungles als pupitres 
del tedi han ennegrit, com foscos insectes sense ales? 
T'asseus i acceptes la mica d'encorbament del cos 
sobre els llibres vells —a fora encongeix el 
temps com llana humida. 

T'avens a la cotilla d'un enuig molt insistent 
que et dóna raons per a queixar-te i no fer res. 
I abandones la mètrica perquè el món et pesa més. 

Què fas cercant miralls que falsegen 
la dignitat d'arrodonir el gest insatisfet? 
Tal vegada acceptar els límits sigui més  
dolç que un batec d'àngel als llavis, però,  
els anys de la poesia passen  
i els seus mots envidrats et tallen les venes.

Susanna Rafart

Olis sobre paper

Ed. 3i4, 1996

Més sobre l'autora, ací