EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suaument.... Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suaument.... Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de novembre del 2010

SUAUMENT...

L'ajuntament de Picassent acaba de publicar el llibre que conté els textos premiats en la XXXII edició del premis Cristòfor Aguado i Medina (Narrativa i Poesia). El meu poemari Suaument pel corrent del temps hi és com una part de la publicació ja que el jurat el va declarar finalista i recomanà la seua publicació. Sempre és una alegria veure imprés el teu treball (a pesar de la incorrecció al títol). El següent poema està inclós en aquesta publicació.

MATÈRIA DE VELLESA

Un nou dia d’estiu arriba i em troba com sempre
contemplant l’horitzó, meditant.
La llum viva em promet l’eternitat
però al meu món ja no li resta més que un rèquiem.
Veig el vol de les gavines giravoltar pel blau eteri
mentre que jo em trobe assegut en la meua cadira de rodes.
Rius de temps passen a pleret al davant
en canvi jo el conte amb esquinçalls de sospirs.
Puc escoltar l’eco que em retorna moments allunyats
però ja no puc cordar-me les sabates del present.
Encara puc imaginar cosmografies
però al meu cos ja no hi resten més que desficis.
Veig persones al diari i vull saber qui és qui
quan jo quasi no em reconec.
Acarone lentament les canes
i la meua mà es plena de llunes oblidades.
Coloms famolencs arriben a fer-me companyia
i fugen espantats pels meus estossecs.
Colpidorament revife sentiments amagats
que se’m claven com punyides vitals.
A hora foscant deixe regalimar pel meu rostre llàgrimes
que desassedeguen les herbes del jardí diví.

divendres, 17 de setembre del 2010

SUAUMENT PEL CORRENT DEL TEMPS

El meu poemari “Suaument pel corrent del temps” ha obtingut un accèssit al XXXII Premis Picassent Cristòfor Aguado i Medina (no sempre s’ha de guanyar) i pròximament serà publicat junt a les obres guanyadores per l’ajuntament d’aquesta localitat.
El següent poema està inclòs en aquesta obra:
("Absència", escultura de bronze. Autora: SONIA CARDUNETS)


AMB TOTES LES ABSÈNCIES

Vivim amb totes les absències, 
           les venerem, 
           les enyorem.
Les tenim a la pell, 
           les evoquem,
           les necessitem.
Les busquem a les trinxeres,
           les recordem,
           les pensem.
Ens entreguem a elles,
           les dediquem pensaments,
           les idealitzem.
Torcem el temps 
           per a poder habitar amb elles.
Deixem un rastre del seu pas
           amb el nostre pas errant.
Rescatem de l’oblit 
           veus pelegrines,
           per poder sobreviure.
Fem de les absències presències.