(Imatge no identificada presa de la xara)
silents [fragment]
i t’empeltaves als fragments tendres de la nit, allà on
naixien humides les mans i el saüc i l’arbreda.
I el cel se’ns vessava com un murmuri extasiat:
com una flor que no pella.
Enllà de la ciutat, nosaltres silents
i encara desconegudes.
Al bosc de vidre
Viena Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací