PASSAT PLUSQUAMPERFET
Marxaves amb la RENFE pels túnels de les costes
i cada forat negre et duia els espectres,
de nou cap a l’ahir, perfecte d’equilibri
per hores que somiàveu, ingenus i magnànims.
De por que el dany no truqui, retreta en la penombra,
trencaves el present desconnectant el mòbil.
Vida
meva
Viena edicions, 2000
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Poètica
Escriure un nou poema,
marcar la pell de l’aigua.
Amb lleugeresa, els signes
s’estiren i es deformen
i diuen el que volen;
l’oreig, el sol i els núvols
es tensen, s’abrillanten
i l’home que els contempla
-el vent asserenat,
la llum tibada i alta-
només veu el seu rostre
o, limpidesa pura,
pregon el seu fracàs,
tan sols contempla llis
les pedres rubinoses
de fons d’un gran no-res.
Ressenya dins d’Antologia La terra del foc
Lletra Impresa Edicions, 2023
Més sobre l’autor, ací