EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sentiments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sentiments. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de març del 2026

[CADA EMPREMTA...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cada empremta al silenci del mur

és un signe infidel un projecte

de mapes llunyans. Solament

a la cambra on habito tothora

i aquest rastre de llum m’enquimera.

 

Callo

un bell temps

per

no dir

sentiments.

L’agenda em codifica

cada

dia.

 

Valerià Pujol

Poesia completa II

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024

Més obre l’autor, ací

dijous, 22 de març del 2018

[CAP AL TARD...]

(Albufera de València. Autora: Ana Martínez Climent)
Cap al tard
t’arriba d’enyorar
aquella cosa íntima
que duies amagada
al dedins,
petita esperança secreta
que tota la vida
t’havia escalfat,
esperonat,
dia a dia,
desig inconfessat
a tu mateix,
sentiment servat
mai no dit
ni a l’altre jo
que és
la persona que estimes.
Quan ja ha fet tard
t’arriba d’enyorar
el sentiment salvatge,
el caliu secret
que et feia viure,
i que ara
ja saps,
que ara ja mai,
per bé o per mal,
no se’t farà matèria, i ves,
encara t’ajuda a viure.


Ricard Creus
Ahir d’amor i avui encara
Ed. Meteora, 2010
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 16 de setembre del 2017

NOU POEMA AMB DATA (XCVI): SEPT. 16, 1961, POEM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SEPT. 16, 1961, POEM
How awfully sad i felt thinking of my sleeping mother in her bedthat she’ll die someday tho she herself always says “death is nothing to worry about, from this life we start to another” How awfully sad I felt anyway – That have no wine to make me forget my rotting teeth is bad enough but that my whole body is rotting and my mother’s body is rotting towards death, it’s all so insanely sad. I went outside in the pure dawn: but why should I be glad about a dawn that dawns on another rumor of war, and why should I be sad: isnt the air at least pure and fresh? I looked at the flowers on the bush: one of them had fallen: another was just bloomed open: neither of them were sad or glad. I suddenly realized all things just come and go including any feeling of sadness: that too will go: sad today glad tomorrow: somber today drunk tomorrow: why fret so much?
Why should I put myself down? Which is a feeling just coming to go.
Everything comes and goes. How good it is!
Evil wars wont stay forever!
Pleasant forms also go.
Since everything just comes and goes O why be sad? or glad?
Sick today healthy tomorrow. But O I’m so sad just the same!
Just coming and going all over the place,
the place itself coming and going.
We’ll all end up in heaven anyway, together
in that golden eternal bliss I saw.
O how damned sad I cant write about it well.
This is an attempt at the easy lightness of Ciardian poetry.
I should really use my own way.
But that too will go, worries about style. About sadness.
My little happy purring cat hates doors!
And sometimes he’s sad and silent, hot nose, sighs,
and a little heartbroken mew.
There go the birds, flying west a moment.
Who’s going to ever know the world before it goes?


Everybody in the world has flaws just like me.


Jack Kerouac
Més sobre l'autor, ací


[Versió en castellà presa d'ací]

Qué terriblemente triste me siento al pensar de mi madre /dormida en su cama / que algún día morirá / aunque ella se diga: "la muerte no debe preocuparnos, / después de esta vida empezamos otra" / Qué terriblemente triste me siento de todos modos- / Que no tenga vino que me haga olvidar mi diente cariado es / bastante malo /pero que todo mi cuerpo esté pudriéndose y el cuerpo de mi madre se pudra /hacia la muerte, es tan enloquecedoramente triste. / Salí al amanecer puro: pero, por qué debería alegrarme ante un amanecer / que levanta otro rumor de guerra, /y por qué debería estar triste: ¿no es por lo menos el / aire puro y fresco? / Contemplé las flores: una de ellas ha caído: // otra acaba de abrirse: ni una ni otra estaba / triste o alegre. / Súbitamente comprendí que todas las cosas sólo / van y vienen / incluido cualquier sentimiento de tristeza: también / se irá: / triste hoy alegre mañana: sobrio hoy borracho mañana / ¿por qué inquietarse / tanto? / Todos en el mundo tienen defectos lo mismo que yo. / ¿Por qué deprimirse? Es sólo un sentimiento que / viene y va. // Todo viene y va. ¡Qué extraordinario! / !Guerras dañinas existirán siempre! / Formas agradables se van también. / Ya que todo viene y va: ¿por qué estar triste? / ¿o alegre? / Enfermo hoy sano mañana. Pero tan triste sigo / siendo el mismo. / Todo viniendo y yendo en todas partes, / los mismos lugares viniendo y yendo. / De cualquier modo todos terminaremos en el cielo, / juntos en esa dorada gloria eterna que he visto. / ¡Oh! qué condenadamente triste es que no pueda / escribir bien sobre ello. / Esto es un intento a la fácil ligereza / de la poesía ciardiana. / Debería de hacerlo a mi manera. / Pero eso también se irá, las preocupaciones / acerca del estilo. Acerca de la tristeza. / ¡Mi gatito ronroneando feliz odia / las puertas! / Y a veces está triste y silencioso, / nariz caliente, sollozos, / y un leve maullido doliente. / Allí van las aves, volando hacia el oeste / un momento. / ¿Quién llegará a conocer el / mundo antes de que se vaya? 

[Ací hi ha una traducció a l'italià:
http://www.salteditions.it/poesia-16-sett-1961-jack-kerouac-4/]

[Si algú/a coneix una traducció al català ho pot indicar als comentaris. Gràcies]

divendres, 15 de gener del 2016

DECLARACIÓ

(Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci, detall)
M'estime l'home nu d'anells i màscares 
més que no pas l'arrogant individu 
voltat d'honors, enverinat de glòria. 
 és, per això, que m'agrada el cant 
senzill, sovint fet de terra ben aspra. 
Encara hi ha, però, qui no em comprén: 
vol que una tela frondosa de paraules 
oculte el cos com un enramat d'heura, 
però m'estime molt més no ofegar-lo. 
He de deixar-lo que sure ben clar 
com un vaixell saltant joiós les ones. 
No ha arribat encara del cant l'hora 
de deixar l'home apartat, oblidat, 
com qui es deixa oblidada la groga 
fotografia d'un primer i ja 
ben llunyà amor en deixar d'usar una 
vella cartera, desgastada i buida. 
Per això dic, ben clar, que estime l'home,  
com qui s'estima l'afable natura  
d'un antic pi creixent entre les roques.  
No us parlaré amb mots falsament poètics.  
Es necessari encara parlar d'ell,  
amb sentiment irrefrenable. L'home:  
agosarat personatge, lleó  
mansament sempre ferotge, que es creu,  
sense profit, el centre just del món.


Josep Antoni Fluixà
Nàufrags sense illa
Ed. Bromera , 1987
Més sobre l'autor, ací i ací

dimecres, 28 d’octubre del 2015

NARCOSI

(Imatge pròpia)
   Massa anys, massa dies, massa hores 
t'han calgut a la fi per comprendre    
  els sentiments dels hòmens que riuen i ploren. 
Massa desenganys, colps i venjances   
  per afirmar que el teu país és fruit   
  del temps 
i millorable. Com si de vi de bona collita   
  parlàvem.
  Un sol redó, una lluna plena a les nits   
  d'hivern 
succeixen. Un matí, company, t'ha de  
  sorprendre
la fragor dels ocells lliures.

Pere Bessó
La terra promesa
Ed. Bromera, 1988
Més sobre l'autor, ací i ací

dissabte, 20 d’abril del 2013

PERPLEXITAT


(Diògenes, Jules Bastien-Lepage, Museu Marmottan Monet, París)
He travessat tantes vegades
aquest riu que no sé
en quina de les dues vores
em trobe.

He viscut tantes vegades
aquest sentiment que no sé
a quina sensació
he d’aclamar-me.

He caminat tantes vegades
per aquest camí que no sé
on m’ha dut
ni on estic.

Per a orientar-me, però,
no vull oblidar
el riu, els sentiments i el camí.


dijous, 18 de febrer del 2010

SENTIMENTS PARAL•LELS

Fa poc més d'un any, quan Israel va bombardejar el territori de Gaza, vaig escriure un poema inspirat en la mirada aterrida d'un xiquet palestí que vaig veure en una fotografia del periòdic.
Fa uns dies un company de treball va realitzar un quadre a l'oli en què també apareix la mirada d'un xiquet espantat després del terratrèmol d'Haití. Ell també la va veure publicada en un periòdic.
Són sentiments paral•lels.

MIRADA

Aquesta trèmula mirada verge
-esguard
                de
                        la
                               innocència-
mereix la vida eterna,
mereix la llum ignota
                                    de l’esperança.

Oli sobre llenç: MIQUEL ORTS