[EL SILENCI M'HAVIA PENETRAT...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Silence had entered me.

It was like the night, and my memories—they

were like stars

in that they were fixed, though of course

if one could see as do the astronomers

one would see they are unending fires, like the

fires of hell.

---

El silenci m’havia penetrat.

Era com la nit, i els meus records… eren com

estrelles

perquè estaven fixats, tot i que, és clar,

si hi poguéssim veure com hi veuen els astrònoms,

hauríem vist que són focs infinits, com el foc de

l’infern.

 

Louise Glück

Nit fidel i virtuosa

Edicions del Buc, 2020

Més sobre l’autora, ací

 

[Traducció de Núria Busquet]

ES FA COMPLICAT IMAGINAR-TE COM UNA ABSÈNCIA

 

(Imatge no identifiada presa de la xarxa)

01. Es fa complicat imaginar-te com una absència

 

Es fa complicat imaginar-te com una absència,

tenir com a certesa un adeu que no va existir,

un avui sense el teu demà, un demà sense el nostre avui,

un present continu bastit de pinzellades denses i d’oblits tènues.

 

Records que s’acumulen sense ordre, sense constància,

que pesen com una llosa insospitada i feixuga,

que es transformen en angoixes liquades,

relliscoses i farcides de distància aspra,

d’una separació que no mesuren els comptaquilòmetres,

la matemàtica precisa o les previsions aproximades,

que madura cada dia, feta silenci indiscret,

sense harmonies, ni greus afalagadors,

només aguts estridents i notes esquerdades en contrapunt.

 

Jordi Cervera Nogués

Anna, els teus ulls

Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

SATIE

 

Erik Satie (1891, Ramón Casas).

Satie

 

L’hivern i el fred

eren de color blanc.

Un blanc sense malícia

traient el cap en els meus records.

 

La pura blancor de la boira

cobrint les muntanyes

de la meva infantesa

eren d’una dolça simplicitat.

 

No era una corona com canta Verdaguer

a l’Oda a Barcelona,

sinó la quietud del lent pas dels instants,

simplicitat de la vida.

 

Talment la Gimnopèdia primera de Satie.

Escoltant, veig dansar el blanc,

impassible i lent als Tossals

que mig encerclen el meu poble.

 

Fermí Roig Ferrer

Tot comença amb el desig

Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial / Cossetània Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

L'ART

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

D’art i d’amor vaig viure tota,

Sens fer mal al llaarg del camí.

 

Tosca, Tosca, acte II

 

 

L’ART

 

Sóc ben viu

i el cor batega amb força.

 

Quan m’envaneix l’àmbit d’absències

m’arriben vells records

gravats dia a dia en la pell,

i amb ells el teu cos gentil

que es dissol en la ment.

Ara només queden

l’harmonia dels gestos

que es dibuixen a la memòria:

un feix de misteriosa llum,

la màgia, la dansa, l’encanteri,

... l’art.

 

Rafael Estrada

Ombres de memòria incerta

Editorial Germania, 2013

Més sobre l’autor, ací

 

POEMA AMB DATA (CXIX): ZONA INDUSTRIAL

 (Imatge no identificada presa d ela xarxa)

Zona industrial

La luz blanca encendida, el edificio encendido, la máquina encendida,
mi fatiga encendida, los planos encendidos…
Es la noche del domingo, la noche del 15 de agosto,
la luna con su luz enciende un aro hueco, en el bosque de árboles de lichis
una brisa acaricia el claro de su cuerpo vacío, reina el silencio
acumulado, año tras año, sólo los insectos cantan en los arbustos,
mientras, la ciudad se yergue con todas sus luces encendidas.
Tantos dialectos en la zona industrial, tanta nostalgia
depositada en tantos cuerpos de tanta gente humilde y frágil.
Cuántas lunas crecientes iluminaron
las máquinas y los planos de cada domingo, y ahora, la luna
creciente ilumina mi rostro, y mi alma que se desliza cuesta
abajo, lentamente.

Cuántas luces encendidas, cuánta gente transita
bajo la luz y a través de los recuerdos y las máquinas de la zona industrial.
Aquella luz de luna impronunciable, aquella luz
y mis múltiples insignificancias, insignificantes como las herramientas.
Un hilo de luz
arropa mi cuerpo en medio del ruido afanoso de la zona industrial.
Luz de luna que ilumina y colecciona
nuestras lágrimas, nuestras alegrías, nuestras penas,
nuestros gloriosos y humildes sueños, y también
nuestras almas,
y se las lleva a un lugar lejano donde
desaparecen entre la luz, sin que nadie se dé cuenta.

 

 

 

Zheng Xiaoqiong 

Més sobre l'autora, ací

 

[Traducció d'ISolda Morillo]

POEMA AMB DATA (CXVI): 7 DE JUNY DE 1980

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

7 DE JUNY DE 1980

 

Camines en silenci, amunt i avall pel pati,

mentre les dones ploren dins la casa

i amortallen el cos d’Assumpció,

i esguardes un gerani assedegat

que crema al sol, peces de roba estesa,

la sargantana que ascendeix pel mur

i, al fons, en un racó, les conilleres buides.

Saps que el teu temps s’acaba,

però ara se't presenten

els dies infantils sota una llum més clara

que atorgava a les coses un sentit

―així ho has consignat a les teves memòries,

precises en detalls sense importància,

que els teus dos nets potser no llegiran―,

i amb ulls de nen cansat em mires i no em veus,

i jo et miro i et veig com mai t’havia vist,

fet un ancià que no espera res

dels dies que li resten al davant.

Volia acompanyar-te en el dolor,

però en aquell moment no vaig saber què dir-te,

perquè els joves ―encara que es proclamin

aspirants a poetes―, com que viuen

les coses per primera volta i senten

l’exigència de menjar-se el món

i atipar-se de mots i transcendència,

ignoren que la mort

no es pot aplacar amb mots.

I mentre percaçava uns mots que no he trobat

fa quaranta anys i escaig que deambules

pel paisatge en ruïnes d’aquests versos

que no vaig saber cloure al seu moment,

perquè la nafra que es va obrir aquell dia

no ha cessat d’endenyar-se,

i jo també camino per la vida

amb un dol massa llarg per sobreviure’l.

Una vida sencera, que ha estat la meva vida,

i que ara, a les envistes de la darrera edat,

necessita subscriure un armistici

definitiu amb tu.

Avi, descansa en pau,

i habitem els dos junts aquesta tomba

de fràgils mots bastida pel poema.

 

Josep J. Conill 

 

Poema del llibre inèdit "Com daus" 

 

Més sobre l'autor, ací i ací