EN ACABAT
En acabat, plegar el para-sol,
engiponar-ho tot dins de la bossa;
a les mans, el poal, la pala i el rasclet.
El matalàs, amb les cadires...
L’ardència, en retornar,
de les herbes borreres i l’asfalt,
els plàstics bleïdors del cotxe.
No és pas això que en acabat
vols recordar del ritu sinó el gust
salat i fresc de l’aigua, la visió
dels primers mars en arribar
al passeig marítim, l’alegria reflectida
—més que res devia ser la teva—
en el rostre dels pares i germana.
O quan, a casa, la pell febrosa s’amorosia
amb les compreses d’aigua amb vinagre
de la mare en la tebior amable de la cambra.
Després de la dutxa,
en acabat, et mostres indulgent
amb aquest bàrbar costum d’anar a la platja
perquè l’avior més infrangible
és la d’haver-se sabut estimat.
Bensenes, el temps
9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2025