EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Realitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Realitat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de gener del 2023

BLACK BERLIN BLUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BLACK BERLIN BLUES


DE VEGADES EM PREGUNTO

SI REALMENT VA SUCCEIR
DE VEGADES LA REALITAT
NO ÉS AUTÈNTICA
PREGUNTA’T SI ESTÀS MORT
EN UN PASSAT REMOT
O VIUS EN UN FUTUR PASSAT
L’OLOR DE LA SANG
LA NIT SILENCIOSA
ELS BOSCOS EN FLAMES
LES CICATRIUS DE LA POR
EL REVÒLVER AL POLS.

 


 

Marcel Pey Puig

Shootout

Editorial Fonoll, 2022  

Més sobre l'autor, ací 

 

dilluns, 28 de juny del 2021

[VISC ADHERIT A TU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


4

 

Visc adherit a tu.

M’alimenta la teua metralla santa.

 

Tots dos sabem que t’insinues

des de l’inici de les intencions.

Que rebentes totes les plusmarques

mundials. Encimbellant-te.

 

Per tal que la ferida regalime més

quàsars, i que l’energia retinguda

experimente un abans i un després.

Tot afuant-ne els basaments,

que ja en va sent hora.

 

Una vida sencera de pols resumida

en un grapat d’antenes basàltiques.

Munyides-no-esmunyides.

 

Estams, estams, esquena més oberta

que la realitat mateixa.


Rubén Luzón

Ai

Bromera Edicions, 2012

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 2 de gener del 2021

O PENEDIMENT O SENTÈNCIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


O penediment o sentència

 Hanna  Arendt


¿Qui ha demanat perdó

pel patiment i per la sofrença,

per la mancança i per la recança?

 

¿Qui se’n penedeix del mal ja fet

quan encara crida la terra

per veure si algú se'n recorda,

per veure si allà poden trobar-la?

 

¿Qui recorda l'oblit?

¿Qui renega la terra quan encara està tacada?

¿On seran els ulls que li dignen l’existència?

 

El llampec que commou i que desperta

dins la realitat gasosa

de cares sens ulls,

de peus que no miren

ni el peu ni el pas,

ni per on caminen.

 

¿Qui reconeix el carnatge,

la immolació salvatge

que esquiva, cruel i atroç,

els perfils acurats de cada figura,

de cada bosc, de cada oceà,

de cada cim, de cada ostatge?

 

¿Per què encara no hi ha gest o actitud,

o acte o protocol, o intenció o resposta?

Encara alguns, furtius,

refusen cosir les ferides

i brodar el perfil,

deixant que la vida, a cor obert,

s'asfixie.

 

Sols a la bategada es trenca el silenci.

El crit trenca el cor, amunt,

glaçant la llança i directe al cel

s'escolta el malefici.





Aina Garcia-Carbó

Crònica de la cadència

Vincle. 2020

Més sobre l'autora, ací

dijous, 9 de gener del 2020

VIRAR

(Imatge pròpia)
VIRAR

1/3

malgrat haver-les virades
hi ha fotografies
que no canvien de color

blanc i negre dramàtic
com el final d'un incendi


2/3

gestos repetits    les síl·labes
virades   fa fred

la sorra humida

i com un mantra l'oscil·lació
del mar m'aboca a la ingravidesa

el balanceig desdibuixa
els marges de la realitat


3/3

vire
he tornat al mateix lloc

no es pot pensar
en línia recta
Consol Martínez Bella
Instantànies
Ed. Tabarca, 2018
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 16 de març del 2019

MATINADA DE FEBRER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MATINADA DE FEBRER

I

Quan els estels es desvetllen
entre els dominis de la nit,
ell torna al seu univers particular
de creences i veritats,
de reptes i conformitat
d’errors i desitjos.
Torna a una realitat
d’irrefutable validesa.

II

I ella resta immòbil
en aquella habitació plena de gent.
Entre rostres que segueixen el patró
que se’ls ha assignat.
Envoltada de fums
que fan translúcids els llums de les llànties.
Vestida d’atzabeja,
evidenciant esveltesa,
argollant pena.
Subjugada al dol d’uns ulls
que observen la inèrcia d’un món
que ja no és el propi
sinó un compartit
perquè les certeses absolutes,
com el seguir endavant,
s’amorteixen
perquè les relatives
barren els passos
que havies decidit emprendre.
I mentrestant,
els estel s’adormen.

Laia Fontana i Bria
Camins recorreguts
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací

dijous, 18 de gener del 2018

[TOT ACCEPTANT LA VERGONYA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
tot acceptant la vergonya
de qui veu el seu reflex
al mirall d’uns altres ulls
hi ha el mal sabor de boca
d’un túnel sense sortida
d’un miracle inexistent
a les parets esfondrades
davant les quals només resta
reafirmar el curtcircuit
que t’esgarrapa la carn



Ismael Pelegrí i Pons
De l'animal que s'imposa
AdiA Edicions, 2017
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 9 d’agost del 2017

POEMA AMB DATA (XCII): EN UN ALTIPLANO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EN UN ALTIPLANO


Llegamos a una fuente;
era en un altiplano.
Una hora del mundo, nos dijimos,
una hora solemne, como todas las horas.
Había unos pajares.
¿Lugar deshabitado
o es que lo estábamos nosotros?
Paseamos
bajo el calor de agosto.
Contemplamos el ancho,
profundo, silencioso,
detenido cielo.
Perfilamos las bardas
contra la lejanía.
Escuchamos la fuente,
paseamos de nuevo.
Bebimos agua pura y nos mojamos
las secas manos.
Una hora del mundo, nos dijimos,
aquí, en un altiplano.
Vino un hombre de luto
con hierba a las espaldas.
Pasaron luego dos motocicletas
y se perdió su estela en la distancia.
Imperaba el silencio.
Esta hora perdida, nos dijimos,
este no saber nunca
en qué lugar del tiempo y del espacio,
de la realidad y el sueño, sucede nuestra vida.
Anotamos mentalmente la fecha:
nueve de agosto, cuatro de la tarde.
Con todo lo que dice
una fecha cualquiera.

César Simón
Extravío
Ediciones Hiperión, S.L., 1991
Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 2 de juliol del 2017

DE LLAVI A LLAVI

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
DE LLAVI A LLAVI

Mentrestant rius et bese
i aquest bes no s'acaba 
mai de la vida: beses 
encara amb un somrís. 

Un bell secret batega
infús en ton cor líquid: 
tu ets aroma i sospir 
en un bes que sempre vius.  

Inici ple de vida,  
d'argent i or, flor per mig  
ta joventut feliç.  

Només fragància teua,  
amor ardent unint 
realitat i desig.

Josep Maria Ribelles
La mort als llavis
Edicions de la guerra, 1991
Més sobre l'autor, ací

divendres, 3 de març del 2017

[EL COS ESTÈS,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El cos estès, 
aquells cabells damunt coixins, 
una memòria de fang 
i els ulls gravats, l'argila 
de l'aire. L'aigua i l'habitació 
ben a les fosques,
renou proper de llençols; 
la soledat, damunt del llit, 
prest recuperarà 
un trist reialme d'ossos i de pell.

Manuel-Claudi Santos
Les cambres vora la pluja
Edicions Alfons el Magnànim, 1991
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 18 de setembre del 2016

POETES LLETRAEDETANS: JESÚS GIRON ARAQUE

(Quadre 11. Mondrian)
Ara que observe aquest quadre de Mondrian 
m'adone que el nostre amor 
és una composició geomètrica exacta 
despullada de qualsevol iconografia. 
Tu i jo
vam ser creats a partir del color i la línia
         —matemàtica plàstica perfecta. 
Colors que es busquen entre ells, 
talment la foscor, al negre de la nit, 
el blau pàl·lid, a l'alba
          i el roig ardent, al capvespre. 
Línies que es creuen
          i esclaten en un cel de mans. 
L'espai gran del llenç,
       enorme ull sense tendresa, 
l'omplim de llavis i tacte sinuós. 

Ara que observe aquest quadre de Mondrian 
sé per què anomenen neoplasticisme 
el nostre amor:
                           transcendeix la realitat.

Jesús Giron Araque 
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 2 de juny del 2015

VERSEMBLANÇA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
En cada sotrac, en cada esquerda 
hi ha una llum. 
El crit, el vers, la ferida. 
La nafra. L'estigma. 
La nafra del vers. 
El rictus de l'estigma del vers. 
Teixit pels dits 
al bell mig d'una lluerna. 
Se'ns queda nua la llum entre els dits 
com una rebel·lió callada d'imatges 
en els confins de la ferma realitat 
que esdevé el poema.

Àngels Moreno
Clarobscur
Ed. Neopràtria, 2014
Més sobre l'autora, ací

dilluns, 3 de novembre del 2014

TESSEL·LA VIII

(Poema propi sobre una imatge pròpia)


Del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dimarts, 29 de gener del 2013

SOMNIS

Fotopoema propi fet a partir d'una imatge pròpia.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

PENSAMENTS PINTATS (XIII)

(Fotografia de Russ y Reyn)
 Mai seré un gran filòsof:
la realitat m'encalça a cada moment.

dimecres, 8 de desembre del 2010

POESIA I REALITAT


"Enfront la realitat, hi ha poetes que es conformen d'expressar-la per mitjà de la intuïció sensorial pura, siga directa o metafòrica la lletra d'eixa expressió. Hi ha també, a l'extrem oposat, poetes que canten la seua esperança d'un estat en el qual siga possible entendre plenament la realitat. I, entre els uns i els altres, els que es llancen a declarar líricament els seus personals conats d'explicació racional o de penetració metafísica del món".
Pedro Laín Entralgo "La aventura de leer" pàg. 161. Ed. Espasa Calpe.

(Imatge d'Eduard Alcoy, Nàufrags i mariners )
Quin és el teu vaixell?