[NO SE SEPAREN DEL TOT...]

 

(Fotografia de Miguel David)

No se separen del tot

 —volia creure—

les ànimes que han estat juntes

a través de les mans.

No se separen del tot

—em semblava percebre—

les ànimes que a través de les mans

han mesclat els seus destins,

perquè en les mans hi ha una llum

molt petita,

molt tènue,

però forta com la mort.

 

Raimon Àvila Castells

Estranya sort

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

BARRANCS DE FUT I LUD

Veus davant teu com s'allunya la tarda. La lluna, que aviat serà nova, s'arqueja prop d’un cedre gegant. A les bandes, les plantes s'agrupen i parlen. El camí no té fi. Ja pots raonar tant com vulguis. A mitjanit moriràs entre els arbres. Ets un tros de vida, una xarxa de vida, un remolí de vida. No posis aquesta cara, no et facis l'infant endolcit, no et rasquis l'aixella, sisplau. Tens les cames colrades, els ulls plens de cicatrius i el ventre de pedra. Obre la mà i pren una canya. Camina. Deixa de construir parets, arcs de triomf, pagodes incertes. Davant teu t'espera un tro.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tret de "Barrancs de Fut i lud" de Raimon Àvila. Més sobre l'autor, aquí.