(Imatge no identificada presa de la xarxa)
I els murs que m’abracen són els tentacles de
les nits que ens han robat, cel ambre, boscatge d’asfalt. Insistir en les
clavegueres per ser rata, per ser fong, per fondre’s amb les aigües grises,
roges i brillants de la pols dels pols que es concentren entre les venes
soterrades per la pell de ciment: gorgs de fems, jo deixalla orgànica, rebuig
constant, els morts que fan que el que és polit ens consumeixi. Tornar a la
desfeta: som el fàstic dels bonics, son la nosa penetrant. Poble cordial, la
ràbia de l’altre: he estat el revers ratllat d’una postal, desordre dels peus
perforant el que et sosté, tu ciutat trèmula, blocs incandescents.
Jèssica Ferrer Escandell
Fissures
Editorial Fonoll,
2023