QUIMERA
No m’enganyes:
aquesta inconsolable por
que m’acoltella
prové dels teus ulls.
És matèria impacient,
vida agra
que alleta el cadàver del corb.
La mirada que cerques en mi
té les conques eixutes,
entona la buidor.
Moren els déus
Adia Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
Es duro el trabajo de la pesadilla, es duro
arrastrar de día el carro de las marionetas.
Leopoldo María Panero
Ningú no va moure cap dit
mentre se solsia l’univers.
Ningú no va besar els teus ulls
mentre s’esmunyia l’existència.
Ningú no va llegir aquells versos
mentre cosien amb fil d’aram
el somriure dels innocents.
Ningú va escoltar el silenci de la mar
mentre cisellaven el marbre dels morts.
Ningú va obeir l’ordre del coronel
mentre els condemnats acaronaven
la boca de l’escamot d’afusellament.
Sols el foc
escriurà un instant
imperceptible, minuciós
i càlid
la nostra quimera.
Llibre dels somnis
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autor, ací
El fil es tiba fins a la part alta
de la paret. Les imatges es mesclen;
no es corresponen amb temps imprecisos
on ni el després ni l'ara es distingeixen,
en un ací de fum sobre la vista.
L'havíem estirat a la recerca
d'un jo que es resistia amb el seu fil
a no saber res més de si mateix,
un jo capaç en espera de ser
reconegut, garantit, perdonat.
Una quimera enfront del mur constant
-el guardià fidel de la memòria-
que resisteix la força dels corrents
vençuts a la impostura de la calma.
Alguna cosa començava a perdre's,
deixar-se anar; s'esgarraven les teles
i per damunt, sobre els rictus dels dies,
ens vam posar un vestit a pedaços.
Vertical
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
| (Imatge pròpia) |