| (Muralla de Tarragona) |
a vegades enganya, es torna símbol,
oposa els pensaments que s'avenien
I es fa dolor entre el desig dels cossos.
Lenta articulació dels anys i els dies
en muntants invisibles, desiguals:
al cantó de la llum fa néixer la memòria, aurora
d'infinit, fugaç, que els déus envegen.
A l'ombra, en canvi, colga el temps perdut,
llarg oblit enterrat a les heures.
Quan m'acosto, furtiva, a la finestra amb reixes,
sento el dolor de la frontera.
Ella separa les presències vives,
la intuïció de la carn i la pausa del goig.
Defensa vertical, dic contra l'aigua imaginada,
contra el desfici de la sang,
més que un mur és la força defensiva
Olga Xirinacs
La muralla dins Ossa Major
Ed. Òmicrom, 2009 (1a Edició, Ed. Columna, 1993)