EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pregària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pregària. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de juliol del 2024

PREGÀRIA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PREGÀRIA

 

Tu bé ho saps, Senyor. Hem viscut just entre la posta
i la sortida del sol i mai no et buscàrem

quan sorpresos per l'adveniment de la nit
acatàvem el domini del seu imperi.

Tampoc quan buidàvem els vasos generosos,
mentre metabolitzàvem licor en coratge.

No t'hem necessitat ni en la conversa esparsa,
ni en l'últim cigarret manllevat de la nit,

Tu, Senyor, no eres als excusats quan rebíem,
entre excrements, la comunió amb cocaïna

ni en les pistes de ball, talment camps de batalla,
on la promesa de sexe era l'única arma

i els moviments del ball un ritu d'agonia.
Ha anat bé, Senyor. Més que res no ens has fet nosa

ni tan sols quan, vençuts per les nits massa breus,
arrossegàvem els peus pels túnels obscurs

de les sortides dels bars guiats per la llum
encegadora i hostil del portal del dia;

anant d'esma cap a la claror que ens tornava
a la tenebra de la diària mort.

 

Josep Lluís Aguiló

Llunari

Ed. Proa, 2008

Més sobre l’autor, acíací

divendres, 10 de març del 2023

[TANCO ELS ULLS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tanco els ulls plens de nits.

Gronxant la memòria callada,

els pètals ocults del silenci.

Calla la música del dia

dibuixant flors d’ombra i llum

com una pregària inacabada.

Jo també em dibuixo

clarobscurs silents

a la memòria de l’ànima.

 


Fé Ferré Ferraté

Pols a les sabates i petjades al cel

Ed. Neopàtria, 2022

Més sobre l'autora, ací 

dimecres, 10 d’abril del 2019

PREGÀRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PREGÀRIA

La voluntat s’ajorna en el present,
es confia a la guarda del penyal
i s’abandona a les parets de pedra
amb els sons inquiets d’una pregària.

Hem contemplat els grocs, els vermells ferro
del sòl tancat als boscos de pinedes;
aturem l’esperit i el pensament,
al compàs de la pausa de l’espera.

Reconeixem el tall de la fractura,
el rastre que ha deixat entre les roques
el pas del temps, la fuga inesborrable.

Deixem sentir el cos dins de l’espai,
ara i ací en l’instant d’aquest moment,
porta en suspens al fons de la certesa.

Teresa Pascual
Vertical
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 2 de desembre del 2015

PREGÀRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L'infant matí impàvid naix  
i creix jovent al migjorn atrevit.  
Del vespre resolut l'home frueix  
i el vell mor mesurat de nit  
saó de fosca que acreix vida.  

La saba tija el xerigot d'albir  
si el suc de l'ull el brancam emmetzina.  
Al seny, la flor, arrel de l'elixir,  
esdevindrà verí, talment fruit de l'escorça.  

L'arbre del tast amera el devenir. 

Si la mollesa calma suggereix tebior 
i el pigat de la flaire amena llestitud, 
l'adust del tot m'aferma en tot sentit 
i no gens penedit el fre del foc demane. 

I, mentrestant, el gaudi temperat d'abric. 
que el bell sojorn és breu en la terra ferida.

Francesc Collado
L'ull petit
La Forest d'Arana, 1987
més sobre l'autor, ací  i ací