POÈTICA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Poètica

 

Escriure un nou poema,

marcar la pell de l’aigua.

Amb lleugeresa, els signes

s’estiren i es deformen

i diuen el que volen;

l’oreig, el sol i els núvols

es tensen, s’abrillanten

i l’home que els contempla

-el vent asserenat,

la llum tibada i alta-

només veu el seu rostre

o, limpidesa pura,

pregon el seu fracàs,

tan sols contempla llis

les pedres rubinoses

de fons d’un gran no-res.

 

Sergi Jover i Rejsek

Ressenya dins d’Antologia La terra del foc

Lletra Impresa Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

POÈTICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POÈTICA

Cercaràs el goig de la bresquilla
a través de les pells perfumades.
Faràs justícia a la bellesa dels colors
i l'estilització de les formes.
Destacaràs fins i tot
la subtil delícia de la sentor.
I després hi diràs la teua,
aquella irresistible passió pel pinyol:
despullament agosarat i suïcida de la paraula,
seducció del teu abisme pel jo més nu i misteriós.

 

Lluís Alpera

Tempesta d’argent

Edicions 62, 1986

Més sobre l’autor, ací i ací

POÈTICA NATURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POÈTICA NATURA

 

Escric: Arbre,

i el tronc fort i rebel creix

amb el dolor dels nusos

que l'aplomen;

 

i escric aigua

i les arrels se la beuen com un llamp

la mirada;

 

i escric verd

i vol

i matèria i aliment, i em sé oratge:

neguit de l'arbre, arrel i clorofil·la,

mà podadora que no vol escriure

sinó pensar i sospesar l’agilitat del vol

oxigenar l’atmosfera

donar el salt al buit

 

-ser vent i ploma-

Desprendre’m de les fulles velles

quedar-me amb les perennes

ullant des de la branca

abraçant vida

i donant llum.

Isabel Garcia Canet

La llum del buit

Editorial Tabarca, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací

POÈTICA AMB FIGURA AL FONS

(Fotomuntatge popi)

Poètica amb figura al fons

Com qui jutja acabat el temps viscut

—però no finit— o deixa en suspens

l’incert projecte secret del seu ésser,

encara en cada vers escric la vida.

Com allunyat, com dins un món fal·laç,

i tanmateix, altiu, romandre-hi viu,

i tanmateix, enterc, que un vers grinyoli

sempre, mai no cabent en cap poema,

i, solament empès pel rar ofici

de dir el cru saber d’una mirada,

saber rimar encara escriure amb viure,

poesia callada, estreta mida

verídica del crit —oh inversemblança

de tota sang dins el cor de l’exili

del ver—, alquímic jo, parpella d’ala,

quimèrics vols d’ocells, el somni pur:

com l’aspre so dins arpes sense cordes

—duresa al verb d’un Amor de tungstè—,

ja etern tot temps, el silenci de Déu

que cancel·la el discurs on ets sumat.

Albert Gavaldà

Poemes d'Abissínia

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací

CONTRA-ADAGI SEGON: un món en si mateix

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CONTRA-ADAGI SEGON: un món en si mateix

miraràs un cavall esbadellat
i, amb el cor adormit, em diràs 
com funciona la nova poètica
que proclama aquest manyoc de cucs:

entre tu i el costellam, un abisme:
la manera com proves de desfer-te
del pes incalculable de la pell morta //

      no hi haurà cap mot per tant de podriment.

Pol Guasch

Tanta gana

LaBreu, Buc, AdiA i Cafè Central, 2018

Més sobre l'autor, ací

AUTOPOÈTICA

(Imatge pròpia)

Jo, quan escric, 
escric al moll de l'os que em vertebra, 
a la pell de l'ànima en gangrena, 
al cim més alt de la carena, 
allà on el cor m'esberla, 
a la sang que m'envenena. 
Ja saps, 
j'écris pour moi, comme je fume et je dors, 
i no em sabria péixer d'una altra manera.

Àngels Gregori

Joves poetes catalans

Ed. Brosquil, 2004

Més sobre l'autora, ací

POÈTICA PER A NAVEGANTS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Els poemes són paranys
on naufraguen Argonautes. 

Altes veles dels enganys
tixen bells cors sense pautes.

¡Exploradors, Astronautes, 
naveguen pels Desenganys 
i arriben al Cap dels Anys, 
en Platges Buides, incautes! 

Encara vindran més Nautes 
i teixiran més paranys. 
Potser hi trobaran Enganys, 
net de ritmes, closes pautes.

¡Endavant els Argonautes!

Salvador Jàfer

Produccions Ansietat (1970-1988)

Poesia 3 i 4,1988

Més obre l'autor, ací  i ací