POEMA AMB TIGRE

Publique hui un poema de V. A. Estellés que conté la paraula tigre. El poeta Joan Navarro en té compilats 2164 poemes d'aquest tipus en la secció Llibre del tigre de la seua revista electrònica de poesia serieAlfa la qual us invite a conéixer en aquest enllaç. Com veureu la temàtica del poema és molt actual.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Societats anònimes de llops

on hi ha un avís incipient de carn,

on hi ha un anyell de sang rosada i tendra.

Societats anònimes de corbs

corporatius, corporativitzats,

xuclant la sang honorable del poble

alegrement i sense fer-ne cas,

de plors, de precs, d'intimitats inermes,

fins a esgotar l'humil pètal darrer!

Societats anònimes de tigres 

sempre guaitant la coloma innocent! 

Societats anònimes, voltors 

tots congregats o congregació 

seguint el vol de l'humit colomí! 

Societats anònimes, tenebres,

horror només i vergonya i tristesa! 

Pares i fills i germans i cunyats 

tots al voltant del dividend, mesquins!

Vicent Andrés Estellés

Mural del País Valencià, llibre XXI, Cants temporals

Edicions 3 i 4 , 2002

VENEDOR DE PA

(Venedor de pa. Mosaic del paviment de la Basílica de Teodor. Aquileia.)

El pa que ara tireu en l'abundància,

jo l’arreplegue perquè no us en falte.

Que van a venir dies de fretura

i haurà d'anar captant-ne qui en comprava.

Ací el teniu. Que cap bocí no es perda.

Si no en tinguéreu prou, multipliqueu-lo.

Repartiu-lo entre els vius. I al cap del dia,

deixeu-ne per als morts que no en tingueren.

Antoni Ferrer

Pietà

Amós  Belinchón, editor, 1993

Més sobre l'autor, ací.

sèrieAlfa58

Ja ha aparegut el número 58 de la revista electrònica sèrieAlfa que dirigeix el poeta Joan Navarro. En aquesta ocasió està dedicada a quatre poetes italians. 

Aquest és un dels poemes que podeu llegir.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

He dormit pel carrer, he recollit burilles

ni que fossin or. He sentit l’odi

com un clau penetrant en la meva carn

mans enfonsades en les butxaques o en els diaris

mirades innocents i ullades plenes de temor.

El vent mesclava l’olor de cervesa

amb els perfums i els fums de les avingudes.

Hi havia bregues i drogats de nit

que no em deixaven dormir

albiraments de perifèria

i pregàries fins a l’albada a l’hivern

per tornar de nou a aixecar-se.

Andrea Cati

Traducció: Lucia Pietrelli

Ací podeu trobar el poema original en italià i informació de l'autor.

LOS NADIES

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Eduardo Galeano

El libro de los abrazos