SATIE

 

Erik Satie (1891, Ramón Casas).

Satie

 

L’hivern i el fred

eren de color blanc.

Un blanc sense malícia

traient el cap en els meus records.

 

La pura blancor de la boira

cobrint les muntanyes

de la meva infantesa

eren d’una dolça simplicitat.

 

No era una corona com canta Verdaguer

a l’Oda a Barcelona,

sinó la quietud del lent pas dels instants,

simplicitat de la vida.

 

Talment la Gimnopèdia primera de Satie.

Escoltant, veig dansar el blanc,

impassible i lent als Tossals

que mig encerclen el meu poble.

 

Fermí Roig Ferrer

Tot comença amb el desig

Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial / Cossetània Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

ORACLE CONTRA LA TARDOR

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ORACLE CONTRA LA TARDOR

Pleguen els bars, apilades les cadires
al cementiri de l’estiu turístic.
El sol allarga l’ombra de ningú.

No lluny, camins endins, per darrer cop
s’oloren les garrofes i els raïms.
Marxa un pagès, repassa el forrellat
tement l’intrús nocturn a la caseta.

Se’n torna al poble, on pot parlar amb algú
durant els vespres que tothom ignora.
Qui ara es troba sol, viurà desert
l’hivern: el fil de fum vagarejant,
un paperot al remolí dels pàmpols.

 

Antoni Nomen

Esquerpes o bucòliques 

Adia Edicions, 2022 

Més sobre l'autor, ací

EPITAFI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 EPITAFI

 

Arrapà guitarres i músiques

en la foscor d'uns anys obscurs.

Alegrà el temps de les teranyines.

Era mig orb, però reconeixia

els versos en créixer dins l'ombra.

Morí fa anys, però la seua veu

encara passeja la calç d'un poble,

les fonts d'un país. El Blanc

Ii deien. I en enderrocar

la que fou sa casa, alguns veïns

afirmaren convençuts

que havien escoltat cançons

entre les parets melangioses

del moment.

Alexandre Navarro

Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací i ací

POEMA AMB DATA (XC): 10 ANYS

(imatge presa d'ací, retocada per mi)

10 ANYS

Pare Jaume, pare Jaume...

que dormiu, que  dormiu...                   

toquen a matines,      

toquen a matines...

Ning, nang, nong,                       

ning, nang, nong...

CANÇÓ POPULAR

Es lleven a trenc d'alba

i esmorzen

encara de fosc.

I de fosc

surten a l'era i al camp.

I el dia neix

i els troba treballant.

A les dotze

tornen a casa,

a recer de la frescor

dels murs gruixuts.

Les hores de sol fort

les passen a dins.

Després, tornen al camp,

fins que arriba el crepuscle

amb les ovelles

i es van sentint les esquelles de fons.

Passen el rosari i sopen.

El padrí Jaume arrenca un full del calendari:

29 de juliol de 1970.

Dia de Santa Marta.

Falten pocs dies perquè facis 10 anys.

  

Hermínia Mas

La pell del pensament

Ed. Aguaclara, 2004

Més sobre l'autora, ací i ací

[MULTIPLICÀVEM PEIXOS I PARAULES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

multiplicàvem peixos i paraules 
escorcollàvem llibres
                       i pedres antiquíssimes
      amuntegant 
còdols i vidres
      cercant somnis i noms 
petges de llum escoltant els sons
                    dels cargols marins 
i el vent entre les gorges 

vam crear ponts i camins resplendents 
de bat a bat oberts
                     als dies i les nits 
i escriguérem insomnes
                          cròniques invisibles 
jorn a jorn escriguérem 
històries i amors 
amb segles i batalles 
fams i suors de segles
      revoltes sense fi 
i amb noms oblidats i volguts
      ennumeràrem 
tots els detalls de totes les memòries 
sense oblidar les hores i els moments
les llargues nits viscudes
les pedres soterrades 
el marbre i la maragda 
i els anys d'ales incertes 
i vam veure el futur dels nostres somnis 
el poble el nom i la paraula

Jaume Pérez Montaner

Museu de cendres

Diputació Provincial de València, 1981

Més sobre l'autor, ací

CAMINAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

      Camine per la ment, perdut en el silenci, 
amb càrregues boiroses que sobten sobre mi. 
He viscut moltes hores orfe de simpaties 
i ja no tinc !es plantes arran de l'univers.

      Quanta setmana estreta perduda en el desfici! 
Reivindicaré l'oci? 
Ara exalce tenebres i recapte misteris.

      Veig que els meus no m'entenen 
-açò tampoc no és nou-, 
que he fugit cap avant 
sense marcar un pas (com diuen que cal fer).

      Però el pas, si és que hi ha, per ara sembla meu, 
ben meu, meu.

      Diuen que el poble espera, 
que el poble encara espera. 
I què espera ara el poble?

     Si de cas, aquell xiquet que venia innocència? 
si de cas véncer les tanques? 
si de cas, la imatge 
d'una nova i eterna, completa, Primavera? 
Primavera prima-? 
Primavera -vera?

      L'única Primavera que podem abastar, 
tant el poble com jo, 
és la dels somnis vells, la de la il·lusió morta. 
Ara ja tot és història. 
Ha arribat la Tardor.

Jaume Bru i Vidal

Els (retrobats) poemes del 71

Sagunt, 1991

Més sobre la'tor, ací i ací

ESTREMIT PER L'INTERMITENT CONCERT DELS CLÀXONS

(Imatge no identificada prea de la xarxa i retocada per mi)

De sobte, 
estremit per l'intermitent concert dels clàxons, 
amb les mans lligades com els condemnats, 
perdut en la fondària inhabitable de les grans ciutats, 
orfe de rostres amics, 
assajant novament els esmolats moviments 
d'aquesta ferma resistència quotidiana, 
em trob entre comellars reblerts de vinyes, 
aquells somnis antics que ens permeten 
sobreviure després d'ardida batalla. 
La impressionant natura dels roquissars altius 
anunciant les fosques notícies de l'avenir, 
l'al·luvió d'esquinçats núvols i inesperades tempestes 
arrossegant el que més hem estimat: 
la brillant esperança d'un poble, 
la dignitat ferrenya dels pobres.

Miquel López Crespí

El cant de la Sibil·la

Edicions Brosquil, 2006

Més sobre l'autor, ací