COM ULISSES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

De retorn a casa, el viatger guarda

a la mirada blaus intensos d'aquells mars

que va navegar Ulisses, verd d'olivera.

Per moments l'estiu, ardit guerrer, emula

aquell antic periple que ens configura.

Restem enllaçats com la nit a la fosca

a la llegenda del mariner. Pelegrins

incerts nosaltres també plens d'aventures,

sense Circes ni Cíclops. Reduïts

els nostres dies a la condemna

de guanyar un plat de llentilles,

arrossegar el tedi de les hores

                                       i un horitzó planer.

Abocats a una jubilació alimentícia,

casa amb xiprer, oli a la taula,

algun llibre per llegir, converses,

l'alé càlid dels amics i un gos

que ens reconega i ens lladre alegre

                                      quan arribem a Ítaca.

Imma López Pavia

Santuaris

Ed. Denes, 2015

Més sobre l'autora, ací

PERIPLE

Aquest és el poema meu que apareix en el llibre homenatge al poeta Antoni Ferrer Els Déus no abandonen Antoni, publicat per Onada edicions.                                     

(Il·lustració d'ÀNGEL CARRERAS DEVIS feta ex professo per al meu poema)

                                                                       a Antoni Ferrer, poeta.

                                                                                            Inconsútil.

Sabem ben poc del llenguatge ocult

del vertigen de l’efímer viatge.

No intuïm que més enllà de l’aigua

salabrosa per on naveguem

tot és foc en un cos provisori,

còdol adust que roda furtiu

sota unes aigües crepusculars.

Nauxers d’una nau esquarterada,

guarnits d’un nimi i antic viàtic,

entercs i altius, ens reconeixem

en cada gest, en térbols esguards,

en l’ànsia captiva del viure.

I ens obstinem a bastir imperis

sabent de la seua finitud.

Incauts, habitem la maltempsada

dels records, vençuts, com ho farien

els vents insubmisos de la pena.

I esdevenen nostres els petits

refugis de la paraula certa,

les seues insubornables nafres

i la seua virginal argila.

Obtusos i incrèduls, confiem

que la vela de la nau, fins ara

inconsútil, mai s’esquinçarà.

Després, reblerts de perplexitats,

maleirem l’escanyolit viàtic

i la nau que ens ha dut al naufragi:

aquest habitatge on clou els ulls

l’alba desvalguda dels desigs. 

Jesús Giron Araque

Dins de Els Déus no abandonen Antoni

Onada Edicions, 2015

PERIPLE

Amb el meu poc coneixement del francés he gosat fer una traducció d'un poema escrit pel poeta francés contemporani Yannis Youlountas -d'origen grec- que m'ha emocionat ja que tracta sobre l'emigració: el retorn de son pare a Grècia.

PERIPLE


Tornar sobre les seues passes, és anar contracorrent,
en rivet de pestanyes cap a l’encís cristal•lí
nevat que l’exili i els pesars abeuren,
escalar per on el penyal ha vessat una llàgrima.

Tornar sobre les seues passes, és embenar la ferida
entreoberta al matí de la partença esperada
que, al fil incert dels anys, es clivella
al barranc dolorós dels records perduts.

Tornar sobre les seues passes, és inspirar l’aroma
i retrobar el gust del desdejuni d’abans
dibuixant a les galtes buides, com un sèrum,
la porpra de la infantesa i la pell de la primavera.

Tornar sobre les seues passes, és abraçar als que
demà desapareixeran en la nit dels somriures
i, acaronant la seua front endurida i conquistada,
protegir llur memòria, vestir-la en quadern.

Tornar sobre les seues passes, és rellegir i posar
la seua palma en la pàgina i, d’una línia contínua,
reunir sense equipatge els temps descompostos,
orquestrar amb les mots la música de les veus.

Tornar sobre les seues passes, és finalment distingir
la seua llengua o el seu parlar, la seua febra provençal,
el seu poble cretenc... en accent prodigat,
revifant de colors l’emigrat comensal.

A la darrera aigualida, a la nit de la gran tornada,
pintar el seu llit de sang, a l’atzar del traspàs,
com un mariner traçant la riba, al seu torn,
al final de la vida, tornar sobre les seues passes.

Tret d’«Odyssées ». Yannis Youlountas La gouttière, 2007

              

                                                (El pare de Yannis en tornant a Grècia)

Segurament la traducció ha perdut significació (i, per descomptat, la rima), però no he resistit la temptació.Ací teniu la pàgina de l'autor:
http://www.youlountas.net/
Podeu escoltar ací el poema original cantat per Jacques Durbec:http://www.youlountas.net/spip.php?article41