EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Rovira. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Rovira. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de març del 2025

LE COUCHER DU SOLEIL ROMANTIQUE / LA POSTA DE SOL ROMÀNTICA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Le coucher du soleil romantique

 

Que le Soleil est beau quand tout frais il se lève,

Comme une explosion nous lançant son bonjour!

—Bienheureux celui-là qui peut avec amour

Saluer son coucher plus glorieux qu’un rêve!

 

Je me souviens!... J’ai vu tout, fleur, source, sillon,

Se pâmer sous son œil comme un cœur qui palpite...

—Courons vers l’horizon, il est tard, courons vite,

Pour attraper au moins un oblique rayon!

 

 Mais je poursuis en vain le Dieu qui se retire;

L’irrésistible Nuit établit son empire,

Noire, humide, funeste et pleine de frissons;

 

Une odeur de tombeau dans les ténèbres nage,

Et mon pied peureux froisse, au bord du marécage,

Des crapauds imprévus et de froids limaçons.

 

---

La posta de sol romàntica

 

Que n’és de bell el sol renascut, elevant-se,

llançant-nos el bon dia l’esclat del seu fulgor!

—Benaurat qui és capaç de saludar amb amor l

a posta gloriosa, més que un somni, apagant-se!

 

Me’n recordo!... He vist flors, la font, el solc sembrat

adorant el seu ull com un cor que palpita...

—Correm vers l’horitzó, no fem tard a la cita,

per almenys atrapar algun raig inclinat!

 

Però en va persegueixo el Déu que es va fonent;

la irresistible Nit el seu imperi estén,

negra, humida, funesta, amb remors tremoloses;

 

una pudor de tomba en la tenebra flota,

i el meu peu poruc xafa, sobre la molla herbota,

 imprevistos gripaus i unes fredes bavoses.

 


Charles Baudelaire

Les despulles

Pagès Editors, 2023

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Pere Rovira Planas]


dissabte, 1 de maig del 2021

[BALLAVES, I JO ET VEIA DESPULLADA,...]

 

(Naixement de Venus. Botticellli.)

Ballaves, i jo et veia despullada,

no en la penombra roja de la pista;

anava nit enllà la meva vista:

ja reies al meu llit, blanca, oblidada...

 

Sentia que el teu cos de divuit anys

se m’obria calent com un bressol,

i que no dormiria mai més sol,

envilit per malsons i desenganys.

 

Ballaves, i el teu cos em prometia

el tendre acolliment on he tastat

el sabor més gustós de la bondat,

un delit que derrota la ironia.

 

Ballaves, tota llavis, oferint

la veritat oculta de l’instint.


Pere Rovira

El joc de Venus

Edicions Proa, 2021

Més sobre l'autor, ací

divendres, 17 de maig del 2019

POEMA AMB DATA (CX): 17 DE MAIG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
17 DE MAIG

Els llavis de magrana oberts,
La pell calenta de les seves cuixes
entre les teves, l’amor
amb precaucions, enretirant-te
quan esclata.
                      Ritmes deixats
en una habitació llogada.                            
                                       La recordes,
envilit, sens sortida,
perquè ja ets massa vell per a estimar
i encara no prou cínic per fruir
irresponsablement.
                              Passaran anys
i et compraràs, segur, una ànima
per conviure amb el covard que oblidaràs
que fores. I callarà el desig,
ofegat per l’amor que has ofegat,
incapaç de llepar
sens memòria la pell dolça
de la joventut que se’t dona
ignorant, enlluernada,
la teva impotència per la vida.


Pere Rovira
Distàncies
Eliseu Climent, editor, 1981
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 30 de desembre del 2018

TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TEMPS

Fa una hora que has marxat. Encara tinc la teva suor als dits, més densa a l’índex, amb regust de gin i de rovell de clau. No em vull moure del llit. El sol es clava a la finestra i endevino l’esplèndid dia de setembre. Caminar pels carrers i recrear-me en uns ulls foscos o en una esquena airosa, comprar tabac, perdre una hora en una llibreria, seure en una terrassa i beure lentament l’aperitiu, dinar bé, llegir el diari... Viure un dia de vacances de tu, ser com quasi tots per unes hores, potser seria agradable, però no em vull moure de llit fins que tornis, ja fosc, et despullis, t’estiris vora meu i tot sigui al seu lloc com fa una hora, abans que marxessis.

Pere Rovira
Distàncies
Eliseu Climent Editor, 1981
Més sobre l'autor, ací