EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Bessó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Bessó. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de juny del 2023

NON SERVIAM

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 NON SERVIAM

 

Ceux qui ne pas dans l’amour

Soignent leurs blessures

Par onguents par lotions

Et pansements qui les rassurent

 

JAQUELINE RISSET

 

A flor de pell la urgència del presagi de la ferida, però la música de la sang és encara lluny d’aquests versos que t’acomiaden a la platja nua de la llum de ranera desarenada. Sol·lícit emplastre del darrer toc.

 

Pere Bessó

La dolça humilitat de la viola

Editorial Neopàtria, 2023

Més sobre l’autor, ací i ací

 

dilluns, 9 de gener del 2023

IL·LUMINACIÓ DE PEÒNIES I TRAMUSSOS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

IL·LUMINACIÓ DE PEÒNIES I TRAMUSSOS

 

Mai no pensí que m'agradaria en l'edat gran el dringar del vent al reixat del llossar de fades, les faldilles de vellut de les quals agranarien la rosada de les peònies i els tramussos de la infantesa. Amb paràfrasi de Léonie Adams, el desig del meu cor és encara darrere del reixat d'una rosa de seda sobtada en la fulla erta de la meua vida no endevinada.

 


 

 

Pere Bessó

Post

Ed. EdictOràlia, 2021

Més sobre l’autor, ací i ací

dimecres, 4 de maig del 2022

SAL DE LA MAR VENÇUDA

(Imatge pròpia)

SAL DE LA MAR VENÇUDA

Without it salt, the water in the rivet

can’t know how it was caught

SOPHIE COOKE

 

Aquest poema al bell mig de dos noms. La pluja cau i revifa les llàgrimes, la primavera combrega la set de les flors. No és veritat, però, les estacions no ens separen, no. La mar ingènua perd la sal als núvols de l’espera que baixen a terra, per a trobar-hi el seu camí a casa: l’agnició del card i la rosa.


Pere Bessó

Besllums d'Escòcia 2017

Editorial Neopàtria, 2020

Més sobre l'autor, ací i  ací


divendres, 1 de novembre del 2019

FEM COMPTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
FEM COMPTES

La poesia m’ho deu tot:
El coneixement ocult dels somnis,
una altra riba de la neu de cristalls,
quatre pètals roig-i-negre de la rosa marcida,
aquell sobtat trencament de genolls.
Jo soc la seua única història.
No té cap altre visitador boig.

Pere Bessó
Els costums bàrbars
EdictOràlia Llibres i Publicacions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 29 de setembre del 2018

L'ARRIBADA DE L'ÀNGEL DEL DESIG

(Cupido i Psique. Canova)
L'ARRIBADA DE L'ÀNGEL DEL DESIG

Do the scissors make the mistakes, 
or does the hand?
                   Judith Taylor

Arribes amb l'escuma esguitada del somni,
com una postal inacabada que creuara el pont
de les aigües turbulentes,
com una cançó d'algues de hores baixes
al fons dels llençols
i m'assenyales de l'índex.
Ets -dius- l'únic
que arribes amb la pols groguenca de la llum somorta,
tot deixant darrere els vidres i els llindars del dolor,
la sang dels darrers poemes
en la maquinària infernal de les substitucions.
Però, verament, no ets l'únic
que ha estat apareixent entre visions d'afalacs,
i gestos pietosament obscens dels dits,
encara que sí ajude al teu neguit l'ambigua criatura del mar
jugant a la passió amb la cua
o simplement traient notes de saxofon
de les seues escates.
Pell de malson potser,
no et negaré l'hospitalitat deguda,
però no deixaré que solaces la teua dignitat dolenta
en llit d'esclau.
Només puc oferir-te en aquest cartró-somni
un cansament de pedra tosca, fruites del llac i anemones,
perquè recolzes el cap en el coixí del gat 
mentre ens avança la filosa dels somnis de l'àngel del desig.

Pere Bessó
La mort del Clown
El Petit Editor, 2018
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 30 d’agost del 2017

POEMA AMB DATA (XCV): SANTA ROSA-1907

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SANTA ROSA-1907

La casa és d’un altre segle
de quan li posaven el nom
i l’any, 
dalt en la façana.
Santa Rosa també és una tempesta
que en el meu país ve
 
5 dies abans o després del 30 d’agost
diuen
És el xoc de l’aire primaveral amb el fred.
Tanta aigua 
féu crèixer verdet
en les parets
Hi ha esquerdes en el sòl
i d’aqueixes laceracions, a voltes
el fantasma que habita porta música
 
dels poetes ballant.
Vénen morts, vius
provoquen sorolls cada vegada que passen
ja no puc amb les esquerdes, la pluja que trenca
una altra xapa del sostre.
Els fills es feren grans en aquesta casa
en ella cresqueren els llibres, els somnis, les pèrdues
ja és temps
els comiats també poden ser 
alegres.
Fa falta amor braços projectes
amor braços
fa falta amor braços
fa
 
falta
 

MARTA CWIELONG
Més sobre l'autora, ací i ací


[Poema traduït al català per PERE BESSÓ (publicat al mur del facebook de Pere Bessó el dia 21/3/2017)]


SANTA ROSA-1907 // La cara es de otro siglo / de cuando le ponían nombre / y el año, / arriba en la fachada. / Santa Rosa también es una tormenta / que en mi país viene / 5 días antes o después del 30 de agosto / dicen / Es el choque del aire / primaveral con el frío. / Tanta agua  / hizo crecer verdín / en las paredes / Hay grietas en el piso / y de esas laceraciones, a veces / el fantasma que habita trae la música / de los poetas bailando. / Vienen muertos, vivos / provocan ruidos cada vez que ellos pasan / ya no puedo con las grietas, la lluvia que rompe / otra chapa del techo. / Los hijos llegaron grandes a esta casa / en ella crecieron los libros, los sueños, las perdidas ya es tiempo / las despedidas pueden ser alegres / también. / Hace falta amor brazos proyectos / amor brazos / hace falta amor brazos / hace / falta

dimecres, 16 d’agost del 2017

[ARIPI DE FLUTURI-]

(Il·lustració de Mihaela Zanica que acompanya el poema)

Aripi de fluturi-
rochia de mireasă
lăsată n îzbor

***

ales de papa-
llona, vestit de núvia
deixat en vol

Maria Oprea
înfíorare
Editura Rovimed Publishers, 2015
Més sobre l'autora, ací

[Traducció de Pere Bessó]

divendres, 14 d’octubre del 2016

ENLLÀ DELS PRONOMS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ENLLÀ DELS PRONOMS


«Mare, no puc alçar-me: anit era en somnis 
un esmolador de tisores i ara tinc un peu llastimat».
                                               Finkh

      El dolor podria amagar les seues urpes 
sota mantells de desídia, 
un sherry suau llavors encendria enrojolaments 
de mitjanit, lírics ai las, 
gires de lluïssor en la teua pell de pedrera 
amarga en aquestes hores en què no dorm. 
Així i tot, espanye els vents desmaiats 
de la tardor, teranyines esbargides pels somnis 
cíclics d'eternal aguait.
      El dolor podria ponderar els seus fills, 
margarides sagnants al jardí d'Ida, 
pecíols escarpellats de baladres verge, 
o, senzillament, llavis enfollits pels besos d'Octubre.  
I, de cas, només així, paraules nues com frecs de cuixes  
que es dissolen en crit, mudeses de la penombra generosa,  
atorgarien el plàcet, el viari, els llums, el decor,  
una immensa set de tu, si més no, que tot ho banya.


Pere Bessó
Planetari
La Forest d'Arana, 1991
Més sobre l'autor, ací i ací