| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
La casa era
petita
i cabrien
perfectament els besos
i la
fingida pau de la conversa.
I la
cambra, concreta
com un niu
i ens
estimàvem.
Però els
ulls rebotaven
fàcilment
en les coses
llunyanes
i
s'ajupien, quiets, sobre la pell,
cansats de
navegar sense fondària.
i la fam
acceptada ofegaria
la
generositat de la proposta.
M'agradaria
dir-te
moltes
coses d'aquell refugi amable,
però només
conserve la mesquina
teoria dels
pactes
que ens
anava menjant la llibertat.
Tinc una
ampla tristesa a la butxaca
i una
consciència lletja d'aquells dies,
i un espill
fred,
tan eixut
que em mirava,
mig de
reüll,
quan no
trobava l'aire.
La casa era
menuda i ens volíem.
M'agradaria
dir-te tantes coses...
Equipatge de set
Ajuntament de València / Victor Orenga ed., 1987
Més sobre l'autor, ac