EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pau Sabaté. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pau Sabaté. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de novembre del 2025

DIMECRES, 1

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Τεταρτη, 1

 

Ὁλοένα τ’ ἄλογα μασοῦν λευκὰ σεντόνια κι ὁλοένα εἰσχωροῦν θριαμβευτικὰ μέσα στην Ἀπειλή.

Δρῦς, ὀξιές, βαλανιδιές, ἀκούω νὰ σέρνονται στὴ σκεπὴ τῆς παλιᾶς καρότσας ὅπου ρίχθηκα ὅπως ὅπως νὰ φύγω. Ξαναπαίζοντας ἕνα ἔργο ποὺ γυρίστηκε κάποτε στὰ κρυφὰ καὶ πάλιωσε χωρὶς νὰ τὸ ἔχει δεῖ κανένας.

Γρήγορα. Προτοῦ ξεθωριάσουν οἱ εἰκόνες. Ἢ σταματήσουνε ἄξαφνα ―κι ἡ ταινία ἡ φθαρμένη κοπεῖ.

---

Dimecres, 1

 

Els cavalls no paren de mastegar llençols blancs i no paren d’endinsar-se triomfalment a l’Amenaça.

Roures, faigs, alzines, sento que s’arrosseguen per la coberta de la vella camioneta on m’he tirat com he pogut per escapar-me. Tornant a projectar una pel·lícula que es va rodar fa temps d’amagat i s’ha fet vella sense que l’hagi vist ningú.

De pressa. Abans que les imatges es descoloreixin. O s’aturin de cop —i es talli la cinta gastada. Cavall

 

Odisseas Elitis

Diari d’un abril invisible

Café Central, 2025

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Pau Sabaté]

dimarts, 3 de juny del 2025

[DIA RADIANT CLOÏSA DE LA VEU...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Dia radiant cloïssa de la veu que m’has creat
tot nu per caminar els meus diumenges de cada dia,
entre les benvingudes de les platges
fes bufar el vent fins ara inconegut,
estén un jardí d’estimació
perquè el sol hi rebolqui el cap
i encengui amb els llavis les roselles.
Les roselles que segarà la gent orgullosa
perquè no hi hagi altre senyal al seu pit nu
que la sang de la despreocupació que ha esborrat la tristesa
i ha arribat fins a la memòria de la llibertat.
He dit l’amor, la salut de la rosa, el raig de sol,
que és l’únic que de dret encerta el cor.
He dit Grècia que petja amb fermesa la mar.
Grècia que sempre em fa viatjar
a muntanyes nues glorioses de neu.
Dono la mà a la justícia,
font clara, brollador suprem.
El meu cel és pregon i immutable.
Allò que estimo neix sense parar.
Allò que estimo, sempre, tot just comença.


Odisseas Elitis

Sol primer

Godall Edicions, 2025

Més sobre l'autor, ací


[Traducció de Pau Sabaté]