EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Passat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Passat. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de novembre del 2023

INTROSPECCIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 INTROSPECCIÓ

 

Retornem  als versos que hem escrit,

i ens són desconeguts. La causa

ara és només un somni que es marceix,

un motiu que ni hi és.

 

I ens commou com vam escriure allò

que no reconeixem i gairebé ens estranya.

No ajuda la memòria a escatir els engrames.

 

La inquietud

plana sobre nosaltres sense encertar respostes.

Un temps que hem oblidat.

 

Potser ens penedim d’un passat evitable,

alguna història que habita l’impossible

i ja no reprendrem.

 

I la vida s’atura en aquell vell poema

que no podem refer en la memòria.

L’arrel d’aquella història resta morta per sempre

I només la recança roman en el sentit.


I lentament ens acostem

per sentir palpitar altra vegada

aquella vida antiga com la vàrem deixar    

Però el temps, seguici de les hores,

només torna el misteri

d'aquell vell sentiment

ara només imaginari.

 

Emili Rodríguez-Bernabeu

Eternitat

LdF Editorial, 2023

Més sobre l'autor, ací  

 

dimarts, 24 de gener del 2023

CANÓ DEL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Canó de temps


I el temps no es desfaci com el fil d’un cabdell llençat a l’abisme.
Czesław Miłosz
(Trad. de Xavier Farré)


L’estiu ha confòs l’alba i els vespres,
ceps amb raïms, el blat amb rostolls.
La llum ha eixalbat el mur del cel,
un castell de núvols ara blancs.
De ben lluny, un cotxe alçava pols
i remors pels camins de l’espera:
eren llambrecs, somnis, ombres, veus
que porten brins i grumolls, records.
Obre clarors el temps que retorna,
blanqueja la paret del present
i, tot sembrant de belles paraules
el pedrís de la casa d’avui,
dibuixa el rostre perdut dels pares,
l’aroma dels capvespres d’agost
amb delits de la terra i del cos.
La plana de sobte s’ha omplert
de sentors i de mandres; les mans
de les pedres han blaït els anys,
que tot d’una es fan cendra i no-res.

 


Josep Maria Sala-Valldaura

Refer el no-res

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací   

dissabte, 21 de gener del 2023

BLACK BERLIN BLUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BLACK BERLIN BLUES


DE VEGADES EM PREGUNTO

SI REALMENT VA SUCCEIR
DE VEGADES LA REALITAT
NO ÉS AUTÈNTICA
PREGUNTA’T SI ESTÀS MORT
EN UN PASSAT REMOT
O VIUS EN UN FUTUR PASSAT
L’OLOR DE LA SANG
LA NIT SILENCIOSA
ELS BOSCOS EN FLAMES
LES CICATRIUS DE LA POR
EL REVÒLVER AL POLS.

 


 

Marcel Pey Puig

Shootout

Editorial Fonoll, 2022  

Més sobre l'autor, ací 

 

diumenge, 28 d’agost del 2022

LA PERRUCA DE LA DOLLY PARTON

(Foto: Getty Images)

La perruca de la Dolly Parton


Ni les tones de laca ni els rul·los amanseixen l’encrespament

en escoltar-te dins l’humit Tennessee de cabanes de taxidermista,

ennegrides per la gana del carbó, on vas esdevenir

la Dumb Blonde assecada per la pols de les carreteres d’un

pèrfid passat i la mania de cantar country pels ànecs, pollastres

i porcs d’Smoky Mountain fins a Hollywood Hills

et va fer rica. Fora la tanca de la modèstia la por t’amagà

una pistola a la bossa amb ungles de porcellana, fent de

l’incògnit maquillatge barat i crepat passat de moda, la rossa

esperança de tots. Ara reposa cosida, capgirada al cap de

cartó del tocador vetllant-te, quan et recaragoles plorant el

meu nom —Jolene, Jolene, Jolene— i el teu home confiat

no sospita que sempre m’has estimat.


Raquel Pena Martínez

La breu història dels Estats Units

Labreu Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

divendres, 22 de gener del 2021

DETECTORS

 

(René Magritte)

detectors

 

Tornar (amb una certa recança, potser)

a aquella pel·lícula, quadre, poema...,

que ens van commoure algunes

desenes d’anys enrere.

 

No trobarem mirall

més objectiu.


Josep Civit Mateu

L'agulla al paller

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 2 d’agost del 2020

[LA GÈNESI DEL FOC...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Genesis des Feuers
sie beherrscht meine Erinnerung
und ruft mir ins Bewusstsein
dass ich von der Zeit träumte
und über das Eis
mit meinen Fingern strich
nun erhebe ich mich wie der Phönix
währenddessen die Genesis fortfährt
meine erstarrte Vergangenheit zu erzählen
---
la gènesi del foc
regeix la meva memòria
em recorda
que somia el temps
i que palpejava el glaç
amb els dits
ara m’aixeco com el fènix
mentre la gènesi segueix
narrant el meu passat enrigidit

Klaus Ebner
Blaus / Bläuen
Pagès Editors, 2015
Més sobre l'autor, ací