ESTACIÓ DE PAS

(Olga Xirinacs durant el viatge amb l'Orient Express l'any 1994. Foto de Vicenç Roca Olivé)

Estació de pas

[Fragments]

Hi ha un camí d'esperança quan la primera estrella segueix el pas del sol.

---

La vida passa i, confiats, sortim a la finestra i l'esperem de nou.

---

No hi ha proporció possible ni intuïda entre el que em volen fer creure que existeix i el que soc realment

---

Entre "Les fulles mortes" hi ha "La vida en rosa", i els que la canten ho fan en veu baixa perquè sigui una carícia quan es necessita.

---

L'amistat és més llarga que l'enamorament; el prepara i el sobreviu.

---

He fet amigues llegint els seus llibres quan eren mortes. Em reconeixeran?

---

Déu va crear el món en sis dies. El setè va descansar. I se'n va desentendre.

---

El temps mata tota esperança.

---

Quan moris, tinguis l'edat que tinguis, hauràs fet tot el que la vida t'avia manat.

---

On són les ànimes mentre no les instal·len als altres cossos on les han destinades?

---

Què era, una reencarnació, sinó prendre carn en etapes succesives?

Olga Xirinacs

Estació de pas

Ed. Ganzell, 2024

Més sobre l'autora ací i ací

DE NOCHE BAJO EL MAGNOLIO

 (Imatge pròpia)

 

DE NOCHE BAJO EL MAGNOLIO

 

¿Qué habrá entre las raíces del magnolio?,

sus poderosas nervaduras salen a la superficie

dibujan un cerebro inmenso,

puedo pasear sobre ellas

como por un laberinto.

Guarda su fuerza interna

para adueñarse de la tierra

y cobijar las diminutas vidas:

raíces de acanto, pequeñas semillas,

lombrices, cochinillas, crías ciegas

de ratoncillos recién paridos, musarañas,

¿por qué no, también, arañas?,

algún sapillo chico que le canta a la noche...

El surtidor pequeño vierte suavemente

el agua que murmura su salmodia;

en la balsa de piedra duermen peces naranja.

Bajo el magnolio es de noche.

 

Olga Xirinacs

Creación

Huerga y Fierro Editores, 2023

Més sobre l'autora, ací i ací  

JARDÍ AMB ESTÀTUES

(Collage d'Olga Xirinacs)

Hui Olga Xirinacs fa 86 anys. Per molts i bons anys, Olga!

«Un prèclum consisteix a redactar un text que és un plagi d’un original encara no escrit». Així va definir el poeta Carles Hac Mor aquest terme inventat per ell.  Aquest poema és un homenatge a Olga: un prèclum fet per mi d’un poema que Olga encara no ha escrit. 

 

JARDÍ AMB ESTÀTUES

 

He volgut tornar al temps de la meva infantesa

i m’he trobat en un jardí d’estàtues que no em somriuen

(ben sé que tot temps passat és un jardí d’estàtues).

Repenso aquells moments llunyans,

ara dèbil llum, pàl·lida llum que aombra silencis.

Ai jardí sense ocells!* A cada cantonada, un gest

que es perd rere el sol de la tarda, lentament.

A cada flor, una veu que es marceix

en un silenci de pedra demanant vida.

Troanes i baladres adornen fredes primaveres

en aquest imperi de senzills monòlegs.

Aquestes estàtues guarden l’arquitectura d’un secret

que jo, exhausta, maldo per no oblidar;

potser no caldrà afanyar-se molt a restaurar-les:

els records com la pedra no són dòcils.

---

*Ònix i níquel (1934). Joan Llacuna 

Jesús Giron Araque

Prèclum

Tabarca llibres, 2022

TU JA HO SABIES

Hui Olga Xirinacs compleix 85 anys i 85 llibres. Celebrem-ho!!!

(Collage d'Olga Xirinacs)

TU JA HO SABIES

 

Ja ho sabies, que de palaus ja no en tenia

i ni salons ni tapissos retindrien la teva ombra.

Ni jardins amb majordoms, ni donzelles

que et raspallessin els cabells sedosos;

només les meves mans, i per tu ja eren massa.

Només paraules, i les hauries esborrat.

Quedava la profunditat de la tarda

quan pren color de foguera extingida

i les brases del jardí són sang a les copes.

Teníem copes venecianes i milers de llibres,

serveis de plata i aparadors de vori,

de tot això hi havia, les flors no s’acabaven.

Però el sol ja es ponia.

Olga Xirinacs

Una bomba al jardí

Stonberg Editorial, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací

MAPES DE FESTA

Per molts anys, Olga!!!

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MAPES DE FESTA

Les nenes han deixat la capsa dels llapis,

sempre l'olor en retorn de fusta i de col·legi.

Han jugat una estona, qui dibuixa un cor,

qui una corona, ocells que volarien,

núvols que pugen sols.

Mentre els núvols petits somriuen sobre l'aigua

encara amb marejol, ball de puntetes blanques,

les nenes ja badallen, les ninetes ja es cansen,

la tarda es torna fosca i els ullets se'ls tanquen,

vénen a reposar els caparrons a les faldes

i una son cançonera les venç a poc a poc.

Hi ha els més grans que conversen i la llum que es mor,

però al port brillen fars i bars de nit.

¿Qui voldrà més cafè, o un gotet de xartrès?

Les paraules se'ns perden sobre mapes de festa

sense noms ni carrers, i del son de les nenes
naixerà l'univers.

Olga Xirinacs

La taronja a terra

Editorial Òmicron, 2011

Més sobre l'autora ací i ací

ANGELICA ARCHANGELICA

(Imatge no identificada presa de la xarxca)

ANGELICA ARCHANGELICA

Les fulles són les ales i les flors, una aura,

angèlica se'n diu, i de tan bella

procura la salut com el frec de la mà d'un arcàngel.

Cura per dins i dolçament adorm, és opiàcia.

Carlemany se'n prenia, al seu temps,

i guanyava batalles: olisatum, se'n deia llavors.

La muntanya ofereix els àngels i els arcàngels,

però compte si useu àcid angèlic,

aquesta paradoxa, perquè untat a la porta de les cases

fa fugir els dimonis i els vampirs,

els íncubs, súcubes, paràsits i ectoplasmes,

no us hi trobéssiu pas.

N'hi diuen herba de l’Esperit Sant, també.

¡Tants esperits alats!, ¿no en sentiu l’aire?

Olga Xirinacs 

Natura

Editorial Ganzell, 2019

Més sobre l'autora, ací i ací

«EMPERADRIU DEL RIU»

 Olga Xirinacs fa hui 83 anys. Valga aquesta entrada al blog per a felicitar-la.

(Balneari de Zestoa)

«EMPERADRIU DEL RIU»

EL riu és ample i no ens mira. 

Com un pont, el balneari el traspassa 

amb passadís envidrat i solemne. 

El balneari és blau però el riu no, 

terbolesa potent; un corrent de fondària ignorada 

tot ho arrossega, potser també els meus somnis. 

«Llencem massa somnis al riu, emperadriu»,

el poeta Joan ho escrivia.*

Qui arriba al balneari ja no en té, de somnis,

i no sé si ha perdut tota esperança,

com escrivia Dant.

Som aquí sobre el riu i ens el mirem,

alguna cosa ens pren molt fonda:

la vida, el temps, els ulls, però ell no ens mira

ni a tu ni a mi, emperadriu del riu.

* Referència al poeta Joan Llacuna.

Olga Xirinacs

Balneari del nord

Editorial Òmicron, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací

L'OMBRA

(Imatge pròpia)

L'OMBRA

Ara que ja no hi ets, una aparença teva

llisca en silenci pel passadís polit,

flota en silenci pel paradís prohibit,

repassa els llocs on un dia es va ajeure

i es va mirar al mirall amb reflex verd

o es va inclinar lleugera sobre un llibre.

Les meves mans, esteses al poema,

no s'ajusten a l'ombra, molt més lleu la teva.

El sol em ve d'esquena, siluetes xineses:

dos dits, banyes; tres, corona; quatre, cresta;

cinc, un ventallet de vori, palma de margalló

verd fosc, i l'ombra, grisa, amagada,

manyaga, fidel; com tu, desconfiada.

No em segueix però hi és, potser esperant

l’improbable retorn del teu cos.

Olga Xirinacs

La taronja a terra

Ed. Òmicron, 2011

Més sobre l'autora, ací i ací

DOS POEMES

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)

Quan sigui al far t'avisaré amb senyals, 
vindran els pescadors i ens miraran 
dolguts de la mala pensada, 
i trobaran l'escala de cargol, 

. un ull de diamant, 
. la blancor del teu cos,
. la boira dins d'un sac, 
. caramells que degoten, 
. gelats de granadina.

--------------------------------------------------------

On és aquell poeta que va trobar un pou?
al mig del bosc? Que vingui, 
aquí hi ha coses per obrir de nou
i escampar-les a la taula del cafè. 
Com ara: és de nit i et beso,

. fa fred i t'acotxo
. invento llars amb taronges enceses, 
. embasto un conte amb peixos sense espina, 
. la casa acluca els ulls i es deixa anar, 
. hi ha una gavina morta a la teulada.

Olga Xirinacs

Llombriu (Quaderns de literatura) núm. 14, 1980

(A cura de Lluís Roda, Rafael F.Molina i Josep Manuel San Abdón)

Més sobre l'autora, ací i ací

Sl TU NO LA MIRAVES

(Imatge pròpia)

(Demà Olga fa 81 anys)

Sl TU NO LA MIRAVES

ARRIBAVEN ONADES sense fred, 
acostaven la nit i no ho sabien. 
Els pins fugien cap al nord, vençuts 
pel llevant sense treva. 
No aquella tarda, amor, no aquella, 
que l'aigua sense tu venia trista 
i es moria en miralls vermells i grisos, 
sense memòria teva, sense mans 
perdudes a l'escuma. No semblava 
que alguna cosa dins pogués ser viva 
si tu no la miraves.

Olga Xirinacs

Suite marítima dins d'"Óssa major". Poesia completa (1977-2009)

Ed. Òmicron, 2009

Més sobre l'autora, ací i ací

ET VOLEM...

Hui, l'escriptora Olga Xirinacs compleix 80 anys. Continuem reivindicant per a ella el premi d'honor de les lletres catalanes. 

La reflexió a la frontera dels vuitanta em produeix una tristesa vital. Hauria de pesar més l'alegria de I'obra editada i els notabilíssims premis obtinguts. I així és, ho reconec agraïda, però em falta el diàleg. Algú que em miri i em digui: «Olga, vine, a tu també et volem...»

Olga Xirinacs

La crisi dels vuitanta

Editorial Meteora, 2016

Més sobre l'autora, ací i ací

PRENEU LES ROSES (POEMA AMB DATA LXXIV)

Aquest poema d'Olga Xirinacs és el que representa enguany a les lletres catalanes en el Dia Mundial de la Poesia. En aquest enllaç (http://issuu.com/lletres.gencat/docs/dmp_2016/24?e=8491650/33558659) podeu llegir-lo en les següents llengües: català, alemany, amazic, anglés, àrab, armeni, asturià, castellà, danés, euskera, francés, gallec, hindi, italià, mandarí, mandinga, occità (aranés), quítxua, romanés, ucraïnés i wòlof.
I ací (https://tarragonaesperanto.wordpress.com/2016/03/18/poemo-de-olga-xirinacs-por-la-monda-tago-de-la-poezio/) en esperanto.

("Primavera" d'Odilon Redon)

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada 
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre 
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

Més sobre l'autora, ací i ací

L'ESTACIÓ

(Estació del balneari de Zestoa.
Imatge presa de www.guregipuzkoa.net. Fotògraf: Indalecio Ojaguren)

En un temps ja remot hi va haver una estació, aquí, 
portava el nom del balneari. Via estreta, 
edifici adornat amb pinacles, balconets, 
motllures de ciment, fanals i senyals de ferro esmaltat,
miniatura a l'ús i al gust de l'època. 
Ara és coberta d'esbarzers, el bosc se l'ha fet seva; 
sense vies, cauen posts rovellats amb el doblec dels anys. 
Dos túnels obren boques de catàstrofe i degoten l'aigua 
de pluges persistents. S'hi aventuren ciclistes. 
No obstant, el balneari és viu: hi ha carretera. 
Ja van morir tots els encants discrets 
que creuaven el pont baixant del tren: 
un pont que mor, també, rovellat sobre el riu, 
abandonat als anys que sepulten les vides.

Olga Xirinacs

Balneari del Nord

Ed. Òmicron, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací

[NO SEMPRE LA MURALLA ES FA VISIBLE...]

El Cau de Calpurni publica hui un poema d'Olga Xirinacs amb una doble intenció: felicitar-la en el seu 79é aniversari i demanar per a ella, com ho fam moltes altres veus, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes .

(Muralla de Tarragona)

NO SEMPRE la muralla es fa visible:  
a vegades enganya, es torna símbol,   
oposa els pensaments que s'avenien
I es fa dolor entre el desig dels cossos.
Lenta articulació dels anys i els dies   
en muntants invisibles, desiguals:  
al cantó de la llum fa néixer la memòria, aurora  
d'infinit, fugaç, que els déus envegen.  
A l'ombra, en canvi, colga el temps perdut,  
llarg oblit enterrat a les heures.  
Quan m'acosto, furtiva, a la finestra amb reixes,  
sento el dolor de la frontera.  
Ella separa les presències vives, 
la intuïció de la carn i la pausa del goig. 
Defensa vertical, dic contra l'aigua imaginada, 
contra el desfici de la sang, 
més que un mur és la força defensiva 
del seu cos contra el meu.

Olga Xirinacs

La muralla dins Ossa Major

Ed. Òmicrom, 2009 (1a Edició, Ed. Columna, 1993)

Més sobre l'autora, ací i ací.

UNA PRIMERA HORA

(Portada de l'autora)

No sé si hi va haver una primera hora de puresa.

Vam saber que naixíem en pecat,

despullats i en pecat, que ja és pobresa;

tendra imatge desvalguda,

¿qui ens l’havia  destinat?

Ara tornem aquí, després dels anys,

a porgar la impuresa del camí.

Tampoc sé si el camí ens embruta o ens treballa.

Entrem sense dubtar a l’aigua termal,

verd de maragda opaca,

hi juguem com quan érem infants

i en sortim nets.

Fa temps ja vam saber que ens enganyaven;

¿qui hi guanyava

volent privar un nadó de la innocència?

Olga Xirinacs

Balneari del nord

Ed. Òmicron, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací.