[ILLA LLUNYANA...]

 

(Imatge pròpia)

Illa llunyana, t’atenua el temps

entre les hores, minuts i segons.

I les ones amb l’escuma de sal

et corquen pedres, murs, roques, vestits.

No obstant això, hi romans a través

de cada segle mentre, amb gran esforç,

albires lluny un futur ben incert.

Ni tu mateix saps quan tocaràs fons,

el de la mar blava on dormen també

peixos nocturns, òlibes, polps i grills.

L’obscuritat amaga tots els que

encara no volen ser percebuts

pels vils caçadors o depredadors.

 

Josep Manuel Agulló i Pastor

Terra tremolosa de mi

Bromera Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací 

 

 

[QUAN ELLA OBSERVA EL MÓN...]

(Fotografia de l'autor)

Quan ella observa el món des de la finestra, l'àlgebra de l'obscuritat no hi té res a fer. Els ocells piulen i per la passió les mores maduren amb o sense accent.

 

Jo li narre com engreixen les olives i com encara, al ball dels núvols, ─aquests─ escruten ametlles obstinades en no ser presa de la gravetat.

 

Aquest és un amor arran de terra, que s'allunya de misteris i accepta boires, ventijols i la tendresa de les galtes roges de l'arenita, alhora pedra eixuta i cor.

 

Estrafolàries paraules de sang, mentre apunten els xiprers els llavis del silenci d'on seré foc roent i part. També aleshores, assegut a la cambra dels estels, t'escriuré.

 

14-09-2021

Josep Lluís Abad i Bueno

Flors d'aniversari

Edició electrònica de l'autor, 2021

Més sobre l'autor, ací

[El llibre és al vostre abast en:

https://drive.google.com/file/d/19wsywANZoKiyn6hOcfO3CizOy0zezUIg/view?usp=sharing]

LA OSCURA POTESTAD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA OSCURA POTESTAD

“La puerta de la Casa está ya abierta
y alguien vela tus pasos más allá de la Noche”

Miras y sabes. Ya no sabes nada.

Y no miras: tus ojos están ciegos.

Oscura sombra mineral de juegos
de muerte. Oscura sombra sobre nada.

Existes tú, no existes. Nada es nada.

El mar desde la mar —¡Oh monasterio
funeral!— tañe acordes de salterio
tuyo, y tú ya no ves. ¿La vista? Nada

existe. Y tú no sabes. Y tú miras
el mar, la mar oscura, oscuras liras
de soledad, de soledad… Ya es tarde

para vivir, para vivir. No tienes
nada, no tienes nada. ¿Luz sostienes…?

En silo de templanza arde la tarde.

Arcadio López-Casanova

La obscura potestad

Ed. Rialp, 1979

Més sobre l'autor, ací

ÀNGELUS

(L'àngelus - Jean François Millet)

ÀNGELUS

                                                  Del tránsito a la luz

                                              MARÍA VICTORIA ATENCIA

       I els cels s'obriren, i les formes dels boscos deixaren de titil·lar, i l'àngel posà als seus llavis el bes que el temps llargament havia covat. El buit deshabità l'obscuritat i es mudà on alenen les pluges píriques, el mercuri de març, el cau de les galàxies, el goig dels núvols al cor del migjorn.

       I els cels s'obriren, i l'àngel li mostrà la senda que porta a la casa il·luminada.

Joan Navarro

Magrana

Ed. Brosquil, 2004

Més sobre l'autor, ací