ÀNIMA EN PAU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

ÀNIMA EN PAU

 

No només l’essència de l’essència

sinó també l’arrel que aboca vida

que puc intuir entre la ceguesa

i l’enlluernament i l’avenir.

 

No només la vida sinó la llum,

i més encara, l’oblit de l’insomni.

I desballestar metàl·liques nits

en aurores que esquincen la foscor.

 

I respirar amb força i obrir els ulls

als colors de les frenètiques hores.

Cercar el camí dolç de la memòria

en fulles seques de temps aturat.

 

I sentir el batec del cor que anuncia

desitjos i afanys en la llarga espera

de les hores dels murs emblanquinats

assedegades en somnis possibles.

 

I saber-me principi i fi de mi.

 

                                                                                  

Jesús Giron Araque

Dins de Mostra poètica Maria Carme Arnau i Orts

Editorial Alamida, 2025

Més sobre mi, ací i ací         

[I ELS MURS QUE M'ABRACEN...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I els murs que m’abracen són els tentacles de les nits que ens han robat, cel ambre, boscatge d’asfalt. Insistir en les clavegueres per ser rata, per ser fong, per fondre’s amb les aigües grises, roges i brillants de la pols dels pols que es concentren entre les venes soterrades per la pell de ciment: gorgs de fems, jo deixalla orgànica, rebuig constant, els morts que fan que el que és polit ens consumeixi. Tornar a la desfeta: som el fàstic dels bonics, son la nosa penetrant. Poble cordial, la ràbia de l’altre: he estat el revers ratllat d’una postal, desordre dels peus perforant el que et sosté, tu ciutat trèmula, blocs incandescents.

 

Jèssica Ferrer Escandell

Fissures

Editorial Fonoll, 2023

Més sobre l’autora, ací i ací

[PEUT-ÊTRE QU'IL FAIT... / POTSER ALLÀ FA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

peut-être qu'il fait chaud là-bas,

dans tes draps

ici les mains froides de la nuit

écrivent peu à peu ton absence

et dessinent ton sourire sur le temps qui s'évade

bientôt je vais quitter la nuit

pour rejoindre l'aurore, toi,

l'ange acide

qui ne cesse de grandir dans mon cœur

je n'aurai ni mots

ni sourire,

j'aurai le verbe en berne

mais je demeurerai dans le silence de l'amour

pour contempler tes rondeurs

en attendant que la vie me dépossède de mon cœur

j'irai par les forêts où la lune séjourne dans les mains des dieux

et toi, tu seras l'étincelle qui éclaire le chemin

 

---

potser allà fa calor,

als teus llençols

aquí les mans fredes de la nit

escriuen a poc a poc la teva absència

i dibuixen el teu somriure en el temps que s'escapa

aviat deixaré la nit

per a retrobar l'alba, tu,

l'àngel àcid

que segueix creixent al meu cor

no tindré paraules

ni somriure,

tindré el verb a mitja asta

però restaré en el silenci de l'amor

per a contemplar el teu cos

esperant que la vida em desposseís del meu cor

recorreré els boscos on la lluna roman en mans dels déus

i seràs l'espurna que il·lumina el camí

Mpesse Géraldin

(del seu mur de Facebook, 18-12-2023)

Més sobre l'autor, ací

[Traducció meua del francés al català]

CALIDOSCOPI II

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CALIDOSCOPI II

 

Visions multicolors travessen la ment,

pensaments fugaços en nits insomnes

omplin la neguitosa nit.

Espills i vidres de colors

dibuixen figures de perfecta simetria

que es repeteixen incansables,

obsessives.

Calidoscopi persistent o fugaç,

aleteig constant de llums i ombres,

textures arenoses,

càrregues sense pes,

carrusel de sensacions.

 

Maria Josep Juan Ballester

Cauen fulles

Galés Edicions, 2023  

Més sobre l'autora, ací i ací