EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natura. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de desembre del 2025

DES VOEUX ROAD WEST

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Des Voeux Road West

 

Espines, tentacles, aletes, veixigues,

garotes, conquilles, nius d’ocell,

nacres ofegats en pots de vidre,

cors batents de peixos oberts en canal,

fongs miraculosos, serps agòniques,

pols de tigre i crustaci:

 

la natura morta d’una ciutat insaciable.

 

Salvador Pané Vidal

Hong Kong by night

Témenos Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

dijous, 15 de febrer del 2024

CORRESPONDENCES / CORRESPONDÈNCIES


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


La Nature est un temple où de vivants piliers

Laissent parfois sortir de confuses paroles;

L'homme y passe à travers des forêts de symboles

Qui l'observent avec des regards familiers.

 

Comme de longs échos qui de loin se confondent

Dans une ténébreuse et profonde unité,

Vaste comme la nuit et comme la clarté,

Les parfums, les couleurs et les sons se répondent.

 

II est des parfums frais comme des chairs d'enfants,

Doux comme les hautbois, verts comme les prairies,

— Et d'autres, corrompus, riches et triomphants,

 

Ayant l'expansion des choses infinies,

Comme l'ambre, le musc, le benjoin et l'encens,

Qui chantent les transports de l'esprit et des sens.

 

--- 


La natura és un temple que d’entre els seus pilars

De vegades surten paraules confuses;

L'home passa a través dels boscos de símbols

Que l'observen amb mirades properes.

 

Com llargs ecos que es fusionen des de lluny

En una fosca i profunda unitat,

Vasta com la nit i com la llum,

Les olors, els colors i els sons conversen.

 

Hi ha perfums frescos com carns de nens,

Suaus com els oboès, verds com els prats,

—I altres, corruptes, pletòrics i triomfants,

 

Que s’expandeixen com l’infinit,

Com l'ambre, el mesc, el benjuí i l'encens,

Que canten la transposició l'esperit i dels sentits.


Charles Baudelaire

Les fleurs du mal

Librarie Générale Française, 1999

Més sobre l'autor, ací


[Traducció meua del francés al català]

 

 

dissabte, 2 de juliol del 2022

MAR, MAR, MAR

(Imatge pròpia)


Mar, mar, mar

 

Aquest és exactament el mar de l’hivern passat. L'he reconegut igual que tots els anys. Mirar l'aigua para el temps. He vist la mínima variació de les ones, una fugaç gavina que planejava, les mateixes crestes escumoses i l'espurna de salnitre en l'aire que entrava pels ulls. Em sent una criatura específica i qualsevol astúcia de la natura m'emociona, m'ompli de cansament i infantil exaltació: mirar l'ombra del ponent, escoltar-se el pols, remirar nimietats. Si mancaren aquests instants de soledat ¿per què buscaríem les aigües? I sé, per això, que tornaré encara a aquest mar germà de tots els anys i de tots els ulls, de les mans que esperen les aigües.

 

    Vicent Berenguer 

Imitació de la soledat 

Ajuntament de València, 1990 

Més sobre l'autor, ací

dijous, 16 de juny del 2022

GEÒRGICA

 

(Tornant del camp. P. P. Rubens)
Geòrgica

 Tornant del camp

P. P. Rubens

 

La natura s’encalma,

tot es va assossegant,

la llum que era ben clara

es va tornant d’aram.

Paisatge amable en ordre:

pasturen els cavalls,

els xais van a la pleta

i estan segats els camps.

Les pageses s’entornen

amb eines a les mans,

carregades de l’herba

que han de donar al bestiar.

Un món antic perfecte

que l’home ha dominat,

i oculta poders tèrbols,

guilles entre aviram.


Jordi Julià Garriga

L'estranya terra

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 15 de març del 2022

[LA CABRA ANCESTRAL...]

(Imatge pròpia)


LA CABRA ANCESTRAL

MASCLE PRESENT AL CAU DE LA FOSCA

S'ATURA,

FREGA EL SEU COS AL MATEIX PUNT

QUE HO FEREN

BANYUTS AVANTPASSATS,

PER L'INSTINT I LA MÀGIA,

LA ROCA LLUEIX MARBRE POLIT

AL LLINDAR DE LA NATURA.

 

LA SANG, LA CABRA, LA LLUNA

I SOBRE LES ROQUES

S'OBRE L'ESPERANÇA HUMIDA

ALS PENYALS, DESPRÉS DE LA PLUJA.

 

LA LLUNA ALS COCONS DE LA NIT,

I EL TROT D'UN BOC QUE CERCA

LA FEMELLA MÉS CALENTA EN LA FOSCA

SENSE SABER RES, NI QUE DEMÀ AL MATÍ ÉS NADAL. 


Àlex Volney

La frontera dels dies

Editorial Moll, 2000

Més sobre l'autora, ací

dilluns, 7 de juny del 2021

POÈTICA NATURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POÈTICA NATURA

 

Escric: Arbre,

i el tronc fort i rebel creix

amb el dolor dels nusos

que l'aplomen;

 

i escric aigua

i les arrels se la beuen com un llamp

la mirada;

 

i escric verd

i vol

i matèria i aliment, i em sé oratge:

neguit de l'arbre, arrel i clorofil·la,

mà podadora que no vol escriure

sinó pensar i sospesar l’agilitat del vol

oxigenar l’atmosfera

donar el salt al buit

 

-ser vent i ploma-

Desprendre’m de les fulles velles

quedar-me amb les perennes

ullant des de la branca

abraçant vida

i donant llum.


Isabel Garcia Canet

La llum del buit

Editorial Tabarca, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací

diumenge, 9 de febrer del 2020

CADENA TRÒFICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CADENA TRÒFICA

En veure’t,
                   els ulls se’m van agenollar.
Les paneres de la gana,
els càntirs de la set,
quins xiscles.

Amb urgència,
qualsevol tàctica valdria:
el riure de les hienes, la xerradissa
dels lloros, les llàgrimes de cocodril,
el camuflatge dels camaleons,
la boa, que s’ho empassa tot,
de la flor carnívora
la llengua de vellut.
                                La natura és així:
res ni ningú s’escapa, en la cadena tròfica,
d’un depredador.

A voltes, en els besos,
topen les dents.

Manuel Forcano
A tocar
Edicions Proa, 2020
Més sobre l'autor, ací i ací

dijous, 6 de febrer del 2020

[LA NATURA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La natura
avui
ens vol morts,
gela tota veu
sense recer.

Al teu costat
només creixen
altres ulls.

Lucia Pietrelli
V
Jardins de Samarcanda, 2016
Més sobre l'autora, ací

divendres, 6 de desembre del 2019

ANGELICA ARCHANGELICA

(Imatge no identificada presa de la xarxca)
ANGELICA ARCHANGELICA

Les fulles són les ales i les flors, una aura,
angèlica se'n diu, i de tan bella
procura la salut com el frec de la mà d'un arcàngel.
Cura per dins i dolçament adorm, és opiàcia.
Carlemany se'n prenia, al seu temps,
i guanyava batalles: olisatum, se'n deia llavors.
La muntanya ofereix els àngels i els arcàngels,
però compte si useu àcid angèlic,
aquesta paradoxa, perquè untat a la porta de les cases
fa fugir els dimonis i els vampirs,
els íncubs, súcubes, paràsits i ectoplasmes,
no us hi trobéssiu pas.
N'hi diuen herba de l’Esperit Sant, també.
¡Tants esperits alats!, ¿no en sentiu l’aire?

Olga Xirinacs 
Natura
Editorial Ganzell, 2019
Més sobre l'autora, ací i ací

dijous, 19 de setembre del 2019

EL MATÍ

(Imatge pròpia)
EL MATÍ
 A Carme Linares
i Rafel Torregrosa
I a Ginesta

I

En començar a dir-me,
a anomenar-me, a ser,
a desxifrar riuades
de mots buscant-se en ordre,
he reparat, abstreta,
en el color magnífic
del matí.

Estic encara nua i els reflexos
del sol –sembla un ocell
oníric– em transformen
la carn en força mítica.

Moment d’incertitud.

Retrobe cega, però, la calentor
benigna de la llum, que indiferent
es tomba sobre el món.
Moment en què el miracle
es dóna.

Òbric els braços, els alce
per retallar-me en arc
o arbust i recollir-ne
la pau, aquesta pau 
–que tant envege–
de la natura sòlida, perpètua.

Lola Andrés
Jocs de llum
Ed. Bromera, 2006
Més sobre l'autora, ací  i ací

dimarts, 24 d’abril del 2018

HISTÒRIA D'AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
HISTÒRIA D'AMOR

sempre és
una història d'amor:

l'arbre
que s'acobla a l'ocell

el sol
que es lliga a l'aigua

els ulls
que s'aferren al mar


Gil T. Sousa
falso lugar
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del portugués feta per mi]

[HISTÒRIA D'AMOR // é sempre / uma história de amor:  // a árvore / que se afeiçoa ao pássaro // o sol / que se liga à água // os olhos / que se prendem ao mar]