[NACER ROMPE... / NÀIXER TRENCA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Nacer rompe...

 

Nacer rompe el espejo de la eternidad

lo fracciona en infinitas fatalidades

vivir es la fatalidad

de no entrar de pie

en la parte de reflejo que nos toca

y añorar los pedazos faltantes

 --- 

Nàixer trenca...

 

Nàixer trenca l’espill de l'eternitat

ho fracciona en infinites fatalitats

viure és la fatalitat

de no entrar drets

a la part de reflex que ens toca

i enyorar els trossos faltants

Laura García del Castaño

La vida en que sueñas

Recovecos, 2012

Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció al valencià feta per mi]

GÈNESI

(Imatge pròpia)

GÈNESI 

difícilment

     escaparia de la llum 

que desconec

     si el seu ídol captiu

es tornara llavor

            en la superfície

                de l'ànima,

l'oli primer fecundaria

                el foc afable

i la libèl·lula dels destins

        espargiria límits

            en la distància,

potser jo,

inconscientment,

naixeria de bell nou

de la pedra elegida

        amb tota la meua

brutalitat,

                   potser

Francesc Pastor i Verdú

Fils de llum

Ed. Tabarca, 2017

Més sobre l'autor, ací

LA FLOR DE DINS

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

Pensava que un fill és sempre un esqueix del teu cor capaç de viure, i créixer, i brostar pel seu compte. És, talment un tany de roser, una sarment de parra, o un brot de llorer capaços d’aferrar lluny de la soca.

Gabriel Janer Manila

La flor de dins

No hi ha conjur.

Només el cos

tan ple de pell,

tan ple de pells,

tan ple de l’altre.

No hi ha conjur:

és una tarda.

La tarda nostra

amb tot obert

fins a l’estrella:

la tarda al vent,

la tarda a terra.

No hi ha miracle.

Només un tany

de rosa endins

que se’ns escapa

i que no tant.

No hi ha miracle:

és una flor.

La flor infinita

amb la flor eterna

i tant se val:

la flor de dins,

la flor més seva.

No hi ha després.

Només els dits

damunt la panxa

i que ara vinc,

que ara t’escolto.

No hi ha després:

és el delit.

L’ànima solta

i els sentits que

s’arremolinen:

delit de món,

delit de néixer.

Blanca Llum Vidal Carrasco

Amor a la brega

Pagès Editors, 2018

Més sobre l'autora, ací 

[HAVER NASCUT, ENCAR QUE HEM DE MORIR-NOS]

(Hemera Technologies/AbleStock.com/Getty Images)

Haver nascut, encar que hem de morir-nos. 
Haver plantat, encar que no hi collim. 
Per ser curats, és per ço que ens ferim. 
No hi ha enderroc, si no volem bastir-nos. 

El que perdem és perquè vol buscar-nos. 
Quan esgarrem, hem de cosir més prim. 
Tots els estius madurem en raïm. 
Fugen les illes per a retrobar-nos.  

Desestimar no deroga l'estima.  
Fem del revés tapissos de bescara.  
Rescabalem les hores de la rima.  

El que ha sigut perviu, serà el que és ara.  
I ara va sent el que demà s'anima.  
Haver viscut se'ns torna creu i cara.

Antoni Ferrer

Cant temporal

Tàmden Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací