[QUI SOU VOSALTRES,...]

(Imatge no identificada presa de la xaarxa)

Qui sou vosaltres, granets de la platja?
Un món ha hagut d'enrunar-se, per gràcia
d'enemics invisibles
sense el més ínfim sentiment
de pietat, perquè vosaltres
tinguéssiu una existència lliure
d'éssers petits tancats en vosaltres mateixos,
amb marques poc delicades teixides
per les urpes que us han configurat.
Maleïts éssers en exili,
la vostra forma no té res a veure
amb el vulgar o esplendorós,
el límit de la vostra
existència esquerpa,
difícil de concebre en entitats
isolades com sou.
I la platja és instant, un gran instant
inconsistent i tou, per on vosaltres,
grans, escapeu pel temps, sota les aigües,
i els vostres destins, diferents, acaben
separant-vos. El Sol
il·lumina els espais,
i no veieu
el passadís ni el seu significat,
malgrat la llum intensa
projectada pel dia,
ni tampoc el volum compacte, ardent,
de la nit, no podeu copsar-lo: us és
impossible; però, sense aturar-vos,
recorreu aquest viarany,
no mireu les petjades al camí
ni us adoneu de la tasca acabada.
Sobre les teulades, el vent
fa esgarips i esbufega,
ensopega amb antics trossos de teula,
i vosaltres també participeu
en la dansa d'aquests fragments eixelebrats
i deixalles, perquè,
què sou sinó deixalles?
Però en tota deixalla lluu una joia,
car la seva entrada bull el món,
forma part d'un estret
i concretíssim univers
o, potser, d'una amplada sense límits.
La joia s'ha convertit en memòria
empeltada, amb la humil submissió
d'una branca, al maldestre cos,
aparentment inútil, que tu, efímer fragment
d'un món il·limitat, li dónes com a sòcol.
No ets només memòria d'aquest
planeta del qual procedeixes,
també ho ets del teu vagareig
a través de llindars i estacions,
terres i mars, dies i nits.
La pols del temps passats, la transmets, amb somriures
a les muntanyes i als astres, i a tots
els qui et contemplen amb la flor als ulls.

Miquel de Renzi

El missatger i les ciutats.

Edicions Alfons el Magnànim, 1990

Més sobre l’autor, ací 

LES CIUTATS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LES CIUTATS

Talment arestes al paisatge, tot 

i que ho són, de paisatge sobre planes

o cims, veremen, a llurs encisades

artèries i venes, els carrers,

els suc de vides atret per l'onada

dels rellotges quan passa, generosa,

terrible alhora, per les altes costes

on es gronxen l'atzar i l'energia.

Aquests carrers donen, ferms, la besada

o el cop a les sabates del desig

que ens mou en qualsevol instant del cercle

—tenen la fosca raresa dels temples,

perfum i dolor— que reté els eixams

d'éssers esmaperduts pujats als mobles

en una buida i callada vorera.

La destral ha fet créixer portes negres

als edificis, amb seny; les finestres

són ulls delicats que projecten raigs

de seda sobre un cervell de memòries

enfosquides per tants impediments

inútils a l'hora de prendre un lloc

al prim rovell enreixat pels balcons.

Puc veure, allunyades, les torres blanques

i brunes, carregades amb la llet

dipositada per sonoritats

deleroses als vents incendiats 

que les travessen, talment una ofrena

feta a unes flors pacífiques al terra

polit per l'escuma aclarida i aspra

del pas de les hores. Un pati ens parla

d'ornaments que el cobrien i ha perdut;

les lletres càlides d'un llibre endutes

per un misteri amorós sense tristes

renúncies piquen, dempeus, les lloses

encara enyorades de les estàtues

que alguna volta, impúdiques, guardaren

llur imatge a les aigües de la pluja

caigudes sobre aquest cercle de cases.

I per sempre, els carrers, misteriosa

xarxa, amb un centre, on per sempre es fa viu

l'enigma d'un nou minotaure, arxiu

ordenat de la pols que causa el caos

als cels escàpols de les nostres veus

amargues, de densa escriptura humida,

esforçat a descriure, fermament,

el bellíssim paisatge, del qual surten

—sòlides llàgrimes d'irreversibles

trajectes entre masses sense forma—.

Les cases, a l'interior, esdevenen

silencis cúbics, on les veus igualen

l’equilibri lleuger amb les tensions

sense mesura a l'origen tranquil

de tota mena de paraules, plomes

sonores que creuen llindars maldestres,

única via entre les cambres vàlida

i signe de vida segur, als solsticis,

per a l'eixam que les habita. Brollen,

tancats darrera les finestres, vida

i amor; les urpes no podran desfer

lligams si la violència arriba

a contenir els límits del seu caràcter;

el bosc fa sentir la finor daurada

de la seva cançó madura als murs

angèlics encerclats per les columnes,

amb els carrers s'enllacen les arbredes

en una necessària unió;

l'animal i les aigües signaran

un pacte amb les fermeses de les cúpules.

Miquel de Renzi

L'assalt al jardí

Gragal llibres, 1986

Més sobre l'autor, ací

[NIT]

(Imatge pròpia)

A l'amic Manolo Bellver,

un record de Tres fan centena

nit
té por la nit
la nit ha fet
                espurnes
de la lentitud de
                          l'espai
no és fosc
però sí és tèrbol
metall d'aurores
sense residus vivents
ni mor ni fa pigues

l'animal es cansa
de tant mirar
les hores perdudes
veniu veniu
la casa encantada
              us acull

Miquel de Renzi

Revista Diàfora n. 11

editada pel Grup Poètic Argila de l'Aire, 2002

Més sobre l'autor, ací

[LA TEVA BOCA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La teva boca, espiral 
de dolls de coure i joc, 
se centra en mi; 
els rovells celestials ens 
anomenen, quan les nostres
       veus-misteri 
arrenquen pèls al vidre. 
Separats, avancem per camíns 
veïns, on cel i brau, batejats
       amb forques,
       somriuen; 
sento prop el teu lluny, 
un raig m'acarona tranquil.

Miquel de Renzi

Tres fan la centena

Edicions del Mall, 1978

Més sobre l'autor, ací

[DAVANT MEU,...]

(Imatge pròpia)

Davant meu, pàl·lid, un color, 
vanitat de nous dies sense 
fronteres, enfonsa un punyal 
al cor d'acer que acobla, viu, 
les simpaties dels contraris. 

Núvols, creieu en les històries 
que vaig narrar-vos a l'estiu, 
entre magranes de vocals 
amb llur alè ple de verins. 

Unim els llavis, és plaer 
d'un mar sublim; les llunes baixen 
per tal de moure la gran joia 
d'aquells moments fets d'aire sòlid.

Miquel de Renzi

Les sales d'espera

Edicions del Mall, 1981

Més sobre l'autor, ací